La pandèmia va suposar un fre en la contínua emissió de gasos d’efecte d’hivernacle de la nostra societat. En tot el globus es van reduir les emissions un 5,8%, la qual cosa equival a gairebé dues gigatones de diòxid de carboni que mai es van arribar a emetre. Però aquesta fita històrica, que va suposar un descens global en les emissions cinc vegades més gran que el viscut durant la crisi econòmica de 2009, no es va aconseguir a conseqüència de l’obstinació de l’ésser humà per posar-se a la feina per lluitar contra l’avanç del canvi climàtic.
Tan sols un any després d’una de les crisis sanitàries més complexes del segle XXI, els països intenten recuperar-se de la gran garrotada econòmica que ha suposat la irrupció del coronavirus. La tornada a la normalitat i les previsions de creixement del 6% comencen a mostrar l’efecte «rebot» en les emissions de gasos contaminants, que tornaran a créixer sense pausa un 4,8% a final d’enguany respecte al 2020.
Així ho posa de manifest un recent estudi publicat per l’Agència Internacional d’Energia (IEA), que indica que aquest creixement estarà motivat principalment per la recuperació de la demanda energètica que s’està generant a tot el món i que arriba al 4,6%.
El carbó, el petroli i el gas natural seran els tres principals actors en aquesta recuperació, i encara que les renovables repuntaran, el seu creixement no serà suficient com per poder aturar el mal que l’ús d’aquestes fonts d’energia continuarà provocant en el nostre planeta.
Cal recordar que, malgrat el descens d’emissions durant l’any I de pandèmia, la concentració de CO₂ en l’atmosfera va continuar augmentant. D’aquesta manera, durant 2020 va arribar a la concentració mitjana de 418 parts per milió (ppm), convertint-se -una vegada més- en la xifra més alta des que van començar els mesuraments el 1958, segons les dades proporcionades per l’observatori de Vigilància Atmosfèrica Global d’Izaña, dependent de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
Això succeeix perquè una reducció d’emissions durant un temps concret no és suficient com per produir un veritable canvi en la tendència. Durant mesos, els investigadors experts en canvi climàtic van advertir d’aquesta situació.
«Aquesta caiguda d’emissions no aturarà els efectes del canvi climàtic», va assenyalar llavors el geògraf de la Universitat de La Laguna (ULL), Abel López, i va insistir que per a arribar a les metes marcades per l’Acord de París s’haurien de rebaixar les emissions com l’any del confinament, però de manera anual. Altres experts, com el físic Emilio Cuevas, van vaticinar en ple mes de març, quan els cels es van aclarir per la falta de contaminació local, que la quarantena no suposaria més que un «pegat» i que després de la crisi sanitària generada pel Covid-19, tornaríem «als nivells anteriors». El que planteja l’Agència Internacional d’Energia (IEA) és que les emissions repuntaran, però no arribaran als nivells de 2019. No obstant això, de nou, la conscienciació de la població i les autoritats no haurà estat la responsable d’aquesta situació.
El buit del turisme
«Les emissions no arribaran a nivells prepandèmics per la falta de turisme internacional», alerta Abel López. I és que el turisme és crucial en aquesta equació. Els avions impulsats per una ingent quantitat de petroli constitueixen un dels majors contaminants del planeta, generant al voltant del 2% de les emissions mundials de carboni, segons l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA). Així, si l’aviació internacional i nacional s’hagués recuperat totalment, les emissions s’haurien elevat en més d’un 1,5%, molt per sobre dels nivells de 2019.
Però no ha estat així. Segons les dades de l’informe, les emissions de CO₂ de l’aviació internacional es mantindran durant aquest any 200 milions de tones de CO₂ (o un terç) per sota dels nivells prepandèmics. I tampoc hi haurà una recuperació efectiva del transport en carretera ni de l’aviació nacional, que va camí de situar-se el 2021 prop de 350 milions de tones de CO₂ (o un 5%) per sota dels nivells de 2019.
Aquestes pèrdues tenen conseqüències directes en les emissions de diòxid de carboni relacionades amb el petroli, que encara que han augmentat en 650 milions de tones de CO₂ , cauen respecte als nivells de 2019. Concretament, s’espera que les emissions del petroli es recuperin només al voltant de la meitat de la caiguda de 2020 i, per tant, haurien de romandre 500 milions de tones de CO₂ per sota dels nivells de 2019.
Aquesta circumstància té, al seu torn, relació amb l’estat econòmic i l’evolució de les polítiques mitigacionistes dels països més desenvolupats, com els Estats Units o els que componen la Unió Europea.
Tots ells mantenen un declivi d’emissions que en part té un origen estructural. De fet, les emissions de CO₂ de les economies avançades s’han reduït en 1,8 gigatones des del 2000, i la seva participació en les emissions globals s’ha reduït d’un 20% a menys d’un terç del total mundial. No obstant això, la reducció d’enguany també es deu a l’escassetat de vols internacionals entre tots dos continents i la resta del món.
Per exemple, als Estats Units s’espera que les emissions de CO₂ es recuperin el 2021 respecte al 2020, però que romanguin un 5,6% per sota de les dades del 2019 i fins a un 21% per sota dels nivells del 2005.
A la Unió Europea, amb unes perspectives de recuperació econòmica més fràgils per les devastadores onades de coronavirus a les quals s’han enfrontat, la recuperació energètica també es quedarà enrere. L’augment d’emissions de CO₂ prevista tan sols revertirà enguany un terç de la caiguda soferta en 2020.
Les emissions de la Xina
Llavors, qui està motivant aquesta embranzida en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle? La resposta és clara: els països en desenvolupament i, concretament, els del continent asiàtic. Aquest conjunt de països, que a més són els més poblats del planeta, seran els principals responsables de l’augment d’emissions durant aquest any.
Com assenyala l’informe de la EIA, els mercats emergents i les economies en desenvolupament ara representen més de dos terços de les emissions globals de CO₂, mentre que les emissions en les economies avançades estan en un declivi estructural, malgrat un repunt previst del 4% en 2021.
Per créixer, aquests països en desenvolupament es recolzaran en la crema de carbó, que és el combustible fòssil més contaminant de tots. De fet, tan sols amb la contribució dels països asiàtics es preveu que l’ús mundial del carbó es recuperi fins a tal punt (un 4,5%) que sigui el principal precursor del nou pic d’emissions.
Les emissions de diòxid de carboni per l’ús indiscriminat d’aquest recurs se situaran en 640 milions de tones, cosa que significa un 0,4% més que el 2019. De fet, l’informe ressalta que la demanda global de carbó no sols excedirà a la del 2019, sinó que registrarà un pic similar al del 2014.
En aquest escenari, els països asiàtics tenen un paper protagonista, atès que acumulen el 80% de la demanda de carbó a nivell mundial per mobilitzar els seus mercats i indústria.
No obstant això, la demanda no creixerà al mateix ritme en tot el continent, atès que la Xina, amb els seus gairebé 1.400 milions d’habitants, serà el país que més contribuirà a aquest ràpid repunt, representant per si sola un 50% de l’increment de demanda de carbó mundial.
A aquest escenari ja de per si poc encoratjador per a la lluita contra el canvi climàtic s’hi suma una altra dada: la demanda de carbó, per si sola, serà un 60% més intensa que la que experimentaran totes les renovables juntes.
Les renovables continuaran imposant-se en el sector elèctric, però la veritat és que no tindran el poder suficient com per a mitigar totalment l’ús d’energies «brutes». En aquests moments, les energies renovables s’estan centrant en superar els seus propis rècords. Després de créixer un 3% el 2020, experimentaran un nou increment en tots els sectors, la qual cosa suposarà una expansió del 8% en tan sols dos anys, l’increment més important de tota la seva història.
Amb aquest important repunt, s’espera que les energies renovables passin a cobrir més de la meitat de la demanda elèctrica. I en aquest sentit, malgrat ser el país que apostarà més ferventment pels combustibles fòssils, també serà la Xina la que més impulsarà el creixement de les renovables.
Només aquest país registrarà gairebé la meitat de l’increment global de generació elèctrica sobre la base de les conegudes com a energies netes, elevant la seva generació elèctrica per sobre dels 900 terawats-hora (TWh). En comparació, la Unió Europea generarà 580 TWh i els Estats Units, 550 TWh.
Les dades d’aquest informe demostren que el planeta requereix una calma que, malgrat això, la humanitat no li està permetent aconseguir. El creixement econòmic s’imposa de nou a la salut del planeta, i els ensenyaments obtinguts tornen al mateix calaix del qual mai haurien sortit si un virus desconegut no ens hagués amenaçat.
