L’arrencada de la desescalada del covid ha retornat una frenètica activitat immobiliària a Benidorm, icona del turisme peninsular i des de fa uns anys exemple d’un urbanisme en alçada que ara volen adoptar altres municipis de la província d’Alacant, com Torrevella.
En només dos anys, s’han començat, acabat o estan projectats a Benidorm fins a vuit edificis de més de 20 altures amb prop de 1.000 habitatges. L’activitat urbanística va començar a moure’s el 2018, però en els últims dos anys s’ha accelerat i alguns immobles s’han aixecat en tot just un any.
Benidorm és una ciutat de gratacels. El seu skyline és conegut mundialment i no paren de sumar-s’hi torres altes que completen la trama urbana. D’elles, set de nova construcció i una que ja estava en l’horitzó però que va caldre aturar: l’Intempo, que se suma als gratacels que s’acabaran en els pròxims mesos.
Aquesta torre daurada de 192 metres d’alçada i 45 plantes, comptarà amb 256 habitatges i actualment s¡’està acabant la seva construcció. Es va projectar el 2006, però la crisi va frustrar el seu somni. La promotora UNIQ Residential és la que va reactivar la construcció que està en marxa des de fa mesos.
A només uns metres, s’hi suma un dels projectes de TM, les dues torres de Sunset Waves, amb 29 plantes i 132 habitatges en els quals els propietaris ja han començat a viure després de concedir-se la llicència d’ocupació. La seva forma d’onada i el seu color blau destaquen enmig dels treballs que es realitzen per urbanitzar aquest sector de 131.000 metres quadrats, en els quals estan previstes tres torres més: les dues de Sunset Cliffs i la Sakura.
Les dues primeres tindran 28 i 30 altures i 280 habitatges amb una inversió de 86 milions d’euros; la tercera amb nom japonès, la construeix CHM i serà de 22 altures i 76 habitatges. Totes elles ja tenen la llicència d’obres.
La trama urbana d’aquesta part de Benidorm es complementa amb dues torres més a uns metres del sector Ponent 2/1, a La Cala: Delfin Tower i Benidorm Beach. Dos gratacels de 22 altures i 44 habitatges, i 36 altures i 196 habitatges respectivament l’estructura dels quals ja està aixecada i s’està acabant la seva construcció.
Amb tot, cal destacar que totes aquestes torres sumaran prop de 1.000 nous habitatges de tota mena, els preus dels quals oscil·len des dels 180.000 euros a prop de 2 milions, segons l’alçada o la grandària.
Torrevella s'hi afegeix
Mentrestant, la febre pels gratacels s’està propagant a la veïna Torrevella, caracteritzada per urbanitzacions «en horitzontal» que han consumit gran part del seu territori. Ara aposten pels edificis en altura.
El planejament municipal de Torrevella preveu construir 18 gratacels, alguns de fins a 40 altures, i d’ells la meitat es destinaran a ús hoteler. L’Ajuntament ha eliminat límits i topalls urbanístics perquè aquests immobles puguin ser una realitat.
Encara no hi ha grues, però ja hi ha projectes en tramitació. En els últims anys s’han presentat quatre projectes d’edificació en altura per acollir-se a dues modificacions puntuals del planejament de Torrevella, que permeten més llibertat tipològica i ús hoteler en el nucli urbà.
Aquestes modificacions urbanístiques permeten saltar-se la limitació general de sis altures que regeix el planejament de Torrevella des del 1986 si part de la construcció es destina a allotjament temporal.
Els altres dos projectes contemplen quatre torres de major envergadura -fins a trenta plantes- i gairebé cent metres d’alçada. Dues planejades per la promotora Baraka i altres tres de Metrovacesa. Totes previstes a la badia de Torrevella. Les Torres Baraka se situaran entre el parc de Doña Sinforosa i el canal de l’Acequión.
Metrovacesa no va poder acollir-se al procediment d’avaluació ambiental simplificat, que depèn exclusivament de l’Ajuntament, perquè era una fórmula que no estava en vigor en el moment que va començar la tramitació, el 2015. Tots dos projectes estan pendents d’informes del Ministeri de Transició Ecològica, que ha qüestionat l’impacte de les futures edificacions en la zona de domini públic i recorda que en la tramitació administrativa falta el permís de la direcció general de Costes. Les empresa al·leguen que per tramitar aquestes modificacions (aprovades fa més de deu anys) es va demanar informe de Costs, però l’administració no va contestar en aquell moment.
Paula Franco, arquitecta i vocal de Cultura del Col·legi d’Alacant, subratlla que la ciutat de Benidorm «és mediàtica, diversa, densa... i la llibertat del seu model urbanístic, en contraposició a les grans extensions d’edificació de baixa altura que dibuixen el paisatge tradicional de la costa, és capaç de desmuntar tots els prejudicis urbans» en la manera com la seva edificació en alçada ocupa el terreny al llarg dels seus pocs quilòmetres de costa.
«La densitat urbana, pensada en sentit vertical, redueix el consum d’energia, la longitud de les carreteres i els quilòmetres que han de recórrer els mitjans de transport, alhora que facilita la reducció de CO₂, un dels indicadors més significatius a l’hora de valorar el compromís mediambiental d’una ciutat», assenyala.
Per a Miguel Martínez, arquitecte i vocal del Col·legi Oficial de la Comunitat Valenciana, la controvèrsia posa de manifest «la contradicció existent entre l’impacte visual que produeix una ciutat sobre el paisatge i la petjada ecològica que genera en el territori». «Encara que a moltes persones els pugui semblar el contrari, Benidorm i la seva alta densitat en alçada propicia un model de ciutat compacta, molt més sostenible que altres desenvolupaments urbans difusos. D’una banda, consumeix moltíssim menys territori, permetent que no s’urbanitzi un major percentatge del litoral. D’altra banda, afavoreix l’eficiència en l’ús de recursos i la gestió de residus».
A més, segons Martínez, «concentrar els gratacels a poca distància del mar facilita els desplaçaments per als vianants o amb bicicleta, reduint així l’ús de l’automòbil».
Finalment, l’abaratiment de recursos possibilita una oferta d’allotjaments competitiva, la qual cosa contribueix a desestacionalizar el turisme, facilitant altes taxes d’ocupació tots els mesos de l’any.
No obstant això, Benidorm és únic i així ha de continuar sent: «El context històric que va propiciar la seva eclosió és molt diferent de l’actual. La fragilitat del litoral, el seu alt valor mediambiental i la necessitat de desenvolupar polítiques en sintonia amb els objectius de desenvolupament sostenible han d’abocar a la preservació dels últims sòls de valor existents en l’espai litoral de la Comunitat Valenciana. L’actual situació de pandèmia ha posat de manifest les tremendes febleses d’un model econòmic totalment dependent del turisme. Resulta, per tant, necessari propiciar polítiques urbanes que diversifiquin el teixit productiu».
Model compacte Vs. dispers
Jorge Olcina, president de l’Associació Espanyola de Geògrafs sosté, per la seva part, que el model de ciutat compacta és més eficient ambientalment que el model de ciutat dispersa. En el model compacte s’empra menys sòl i és més gran l’eficiència en la gestió de l’aigua i de l’energia, «ja que es produeixen menys pèrdues en la xarxa. A més, els desplaçaments dels serveis bàsics (recollida d’escombraries) són menors, així com de la mobilitat urbana en general (vehicles, autobusos), amb la qual cosa les emissions de CO2 són menors».
Per contra, Olcina subratlla que el model de ciutat dispersa (Torrevella i moltes de les ciutats del Mediterrani entre Barcelona i Màlaga) és més malbaratador de sòl, aigua i energia. I suposa la realització de més desplaçaments per part de la població, per tant, més emissions. «A més, el model compacte és el que crea ciutat, enfront del model dispers que genera cèl·lules urbanes desconnectades entre si. En el món mediterrani, la cultura de ciutat sempre ha estat basada en el model compacte, enfront del model dispers propi del món anglosaxó», diu Olcina.
Això sí, el model dispers genera més beneficis a curt termini als ajuntaments (llicències d’obra) i per això es va desenvolupar tant a Espanya als anys noranta i en el començament del segle XXI, en l’etapa de boom immobiliari, però a llarg termini genera «més despeses que la ciutat compacta, perquè a aquestes cèl·lules urbanes residencials cal dotar-les d’equipaments i serveis bàsics, amb la despesa econòmica que això suposa per als ajuntaments, especialment en poblacions petites», assevera el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant.
