L’any 2015, els líders mundials van crear 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per aconseguir un món equitatiu, més saludable i en sintonia amb la naturalesa. La data límit per aconseguir-los és el 2030, però a tan sols nou anys que es compleixi la data, la Covid-19 ho ha complicat tot, a causa de les desigualtats d’accés a recursos que la pandèmia ha generat. El 25 de setembre es compliran sis anys des d’aquell acord, i cada país hi està avançant com pot. Pel que fa a Espanya, el progrés és important, però no suficient. Segons l’informe «Els ODS en 100 ciutats espanyoles», elaborat per REDS en col·laboració amb Ecoembes, el país està complint ja el 82% dels ODS, entre els quals destaca la salut i benestar, l’educació de qualitat i la pau. No obstant això, un 6,6% dels objectius presenta «nivells baixos de progrés», com acabar amb la fam o la pobresa.

ODS 1: Fi de la pobresa

El 10% de la població mundial viu en situació d’extrema pobresa. Amb la crisi de la Covid-19, els avanços realitzats des del 1990 (quan el nivell de pobresa ascendia al 36%) corren el risc de revertir-se. A Espanya és l’objectiu amb més mancances. Disset ciutats es troben en nivells molt baixos de compliment i només una aconsegueix arribar a la meta. «Sens dubte, els efectes de la crisi econòmica encara perduren i probablement s’incrementaran de manera notable amb la situació actual generada per la crisi sanitària», adverteix l’informe de la REDS .

ODS 2: Fam zero

Prop de 690 milions de persones al món pateixen fam. D’ells, 135 milions sofreixen fam severa i la irrupció de la Covid-19 podria duplicar aquesta xifra. El món no està ben encaminat per aconseguir aquest objectiu, perquè si continua la tendència, el nombre de persones afectades per la fam superarà els 840 milions de persones per al 2030. Espanya segueix el camí de la resta de països, perquè no disposa de potencial d’autoabastiment.

ODS 3: Salut i Benestar

Aquest objectiu s’ha topat inesperadament amb una crisi sanitària sense precedents. L’accés a la sanitat pública i universal a Espanya ha permès complir amb escreix la majoria dels indicadors sanitaris a nivell mundial, encara que el país continua coixejant en aspectes com l’addicció al tabac i l’obesitat. Els experts consideren que caldria mesurar també la resiliència del sistema, atès que «la situació extrema que s’ha viscut ha posat de manifest les febleses del nostre sistema sanitari».

ODS 4: Educació de qualitat

L’educació és clau per sortir de la pobresa. En l’última dècada s’han aconseguit molts avanços, malgrat que al voltant de 260 milions de nens encara no vagin a escola i el confinament provoqués que el 91% dels estudiants de tot el món es veiessin forçats a abandonar les aules. Espanya compta amb un valor molt alt de compliment d’aquest objectiu: per ciutats, 22 aconsegueixen la meta i només una es troba en el nivell més baix.

ODS 5: Igualtat de gènere

S’han fet molts passos endavant i Espanya aconsegueix un notable alt en relació a la resta de països del món. No obstant això, encara hi ha molta discriminació que condueix a que el paper de la dona en la societat no sigui equivalent al de l’home i que el masclisme acabi sovint en violència cap a la dona i les nenes. A Espanya van ser assassinades 45 dones a les mans de les seves parelles o exparelles el 2020.

ODS 6: Aigua neta i sanejament

Una de cada tres persones no té accés a aigua potable i dues de cada cinc persones no disposen d’una instal·lació bàsica destinada a rentar-se les mans amb aigua i sabó. A Espanya, el compliment és bastant alt, atès que hi ha 14 ciutats que aconsegueixen el nivell màxim i només tres se situen en la valoració més baixa.

ODS 7: Energia assequible i no contaminant

La major part de països estan avançant cap a aquesta meta, perquè l’escassetat d’energies fòssils i la contaminació ha precipitat la presa de mesures contundents. Espanya té una evolució «molt excel·lent» i és a prop d’aconseguir els llindars màxims en aquest aspecte. No obstant això, el privilegi d’Espanya mostra que encara existeix una gran bretxa entre països, perquè el 13% de la població mundial encara no té accés a serveis moderns d’electricitat.

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic

Amb la crisi sanitària de 2020, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu una recessió mundial tan dolenta o pitjor que la de 2009. Prop de la meitat de tots els treballadors a nivell mundial es troben en risc de perdre l’ocupació. Ja abans de la pandèmia, a Espanya la situació no era excel·lent, però tampoc del tot dolenta, encara que fallava de manera flagrant en aspectes com l’atur juvenil.

ODS 9: Indústria, innovació i infraestructures

La innovació i el progrés tecnològic són clau per als desafiaments econòmics i mediambientals, com l’augment de l’eficiència energètica i de recursos. A nivell mundial, la inversió d’I+D va arribar a l’1,7% el 2017, però a les regions en desenvolupament va ser inferior a l’1%. Espanya, que actualment compta amb una inversió de l’1,2% en I+D, requereix fer molts més esforços .

ODS 10: Reducció de les desigualtats

La crisi sanitària ha intensificat les desigualtats existents i ha afectat sobretot els pobres i vulnerables. No només ha tret a la llum les desigualtats econòmiques, sinó que a més les ha amplificat. Al nostre país és un dels objectius amb indicadors més baixos i on més feina queda pendent.

ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

Amb la urbanització del planeta, és necessari aconseguir que aquests nuclis de riquesa siguin amables amb el medi ambient. Representen al voltant del 70% d’emissions de carboni i més del 60% de l’ús de recursos. Espanya està fallant estrepitosament en aquest objectiu, en el qual compta amb valors «bastant negatius», malgrat els esforços municipals per millorar la contaminació i procurar un accés als serveis de qualitat.

ODS 12: Producció i consum responsables

Canviar la manera de consumir és fonamental per mitigar la pobresa i avançar cap a economies verdes. Espanya no ha aconseguit aquesta meta en cap de les seves ciutats i, a més, no disposa de dades que permetin avaluar els nivells de consum o producció sostenible, perquè se centra bàsicament en el reciclatge.

ODS 13: Acció pel clima

Malgrat tot, les temperatures continuen augmentant respecte als màxims acceptables. Els objectius no s’han complert i Espanya és molt lluny del camí per aconseguir-ho, en suspendre en els aspectes que tenen a veure amb la contaminació. Un dels problemes consisteix en el fet que aquest no és un objectiu deslligable d’uns altres, perquè és un problema «complex, multicausal i multinivell», que s’ha d’afrontar amb una acció coordinada, sostinguda, contundent i global.

ODS 14: Vida submarina

L’oceà és un bé fonamental per fer de la Terra un lloc habitable. Vivim una deterioració contínua de les aigües costaneres, a causa de la contaminació i de l’acidificació dels oceans, que està tenint un efecte advers sobre el funcionament dels ecosistemes i la biodiversitat. Espanya s’ha estancat, malgrat estar envoltada de mar, en el relacionat amb la qualitat d’aigües de les nostres mars i oceans .

ODS 15: Vida d’ecosistemes terrestres

El mal ús que ha fet l’ésser humà del mitjà terrestre comporta la pèrdua d’espècies, la desertificació del sòl i l’aparició de noves malalties zoonòtiques, com la Covid-19. Tot això es veurà agreujat amb el canvi climàtic, per la qual cosa, per retornar la vida als ecosistemes degradats del món, l’ONU ha declarat la Dècada per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). El nostre país es troba en una situació poc favorable en aquest aspecte.

ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides

El nombre de persones que fugen de les guerres, les persecucions i els conflictes va superar els 70 milions el 2018, la xifra més alta registrada per Nacions Unides en gairebé 70 anys. Els conflictes i la inseguretat són una greu amenaça per al desenvolupament sostenible, però afortunadament, Espanya és un dels països amb millors puntuacions en aquest aspecte. Espanya aconsegueix valors de notable a nivell mundial, i, a més, té encara capacitat de millora en aspectes municipals.

ODS 17: Aliances per aconseguir els objectius

Havent de complir els objectius des d’una perspectiva global, és necessari que es creïn aliances mundials sòlides. A Espanya, encara que la situació és millorable, hi ha hagut esforços importants en la matèria, tant a nivell estatal com municipal. De fet, 18 ciutats es troben en els nivells màxims pel que fa a l’establiment d’aliances.