El Departament d'Acció Climàtica està treballant en una llei del patrimoni natural i la biodiversitat que ha de servir com a «marc legal» a totes les accions que es realitzin per protegir la natura i el paisatge. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha detallat que l'objectiu és aprovar aquesta normativa «abans que acabi el mandat» i servirà per articular algunes de les accions que es faran des de l'Agència de la Natura. Aquesta agència és un organisme nou que el Govern ja havia anunciat i que Barnadas ha detallat que estan redactant els estatuts. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha incidit en la importància d'actuar entre el 2020 i el 2030 a l'hora de protegir la biodiversitat perquè és «una dècada crucial».

El Departament d'Acció Climàtica ha presentat aquest divendres les accions que desenvoluparan per preservar la biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. La finalitat del departament és treballar sobre quatre eixos concrets que s'aniran desplegant de forma paral·lela. Per una banda, hi ha l'Agència de la Natura, que la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha avançat que ja està treballant en la redacció dels estatuts. Una vegada es creï aquest organisme, Acció Climàtica vol dotar-la dels «recursos humans i econòmics» necessaris per garantir que es preserva la biodiversitat a Catalunya. Barnadas ha recordat que hi ha «un 33% del país sota diferents figures de protecció natural». Malgrat tot, en els últims 17 anys Catalunya ha registrat una pèrdua del 25% de la biodiversitat. Ara es vol frenar aquesta davallada amb el nou organisme que centralitzi la protecció del patrimoni natural.

Una llei que doni el «marc legal»

Aquesta agència anirà acompanyada d'una llei que doni «el marc legal» a totes les accions que es tirin endavant per preservar la natura. El Govern ha anunciat que ja estan treballant en la redacció d'aquesta normativa i que la voluntat és tenir-la aprovada abans de finalitzar el mandat. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha detallat que la normativa anirà enfocada en «posar ordre a la gestió de l'ús i els accessos» a la biodiversitat. Aquesta normativa, per exemple, tractarà aspectes com ara la capacitat que poden tenir els espais naturals per evitar massificacions i quin tipus d'accessos es poden fer per les persones a l'hora d'entrar en recintes protegits. Vilahur ha remarcat que la normativa no vol regular la massificació en espais concrets, però sí que intentarà «posar ordre».

Canvis en l'estratègia i participació

Per altra banda, Barnadas ha detallat que un altre eix en la lluita per protegir la flora i fauna del país passa per l'estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat. La secretària ha recordat que aquest any finalitza «un període» d'aquesta estratègia i per això estan analitzant quines accions no s'han pogut impulsar per reenfocar-les i poder-les aplicar abans del 2030. I per últim, Anna Barnadas ha insistit en la necessitat de treballar braç a braç amb la ciutadania, administracions locals i entitats ecologistes. Per això ha anunciat que totes les accions que faci el Departament aniran acompanyades de processos participatius

Accions immediates

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha recordat que la tramitació d'una llei és un procés llarg i per això el Departament d'Acció Climàtica ha previst un conjunt d'accions «immediates» que volen abordar al llarg dels pròxims dos anys. Es tracta de vuit plans de protecció que afectaran zones naturals d'especial interès. El Govern començarà a treballar en els plans del delta de l'Ebre i el del Llobregat i es preveu que aviat també es faci en altres indrets com ara l'Alt Pirineu o els aiguamolls de l'Empordà.

Aquests plans de protecció natural també aniran acompanyats de convenis amb les quatre diputacions provincials catalanes per impulsar accions concretes de preservació del medi. En el cas de Barcelona ja existia un conveni que ara s'actualitzarà i a Girona es preveu presentar aviat. El Departament també està treballant amb les diputacions de Lleida i Tarragona. Precisament amb la Diputació de Tarragona també s'ha començat a treballar en la creació del Parc Natural de la Serra de Prades. Marc Vilahur ha anunciat que ja s'ha obert el procés participatiu per a la constitució d'aquest parc natural, una petició històrica del territori.

Una dècada crucial per l'emergència climàtica

La presentació del conjunt d'accions per a la preservació de la biodiversitat s'ha fet aquest divendres a la fageda d'en Jordà (Garrotxa) amb l'assistència de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Jordà ha insistit en el fet que la dècada del 2020 i el 2030 és «crucial» per revertir la pèrdua de biodiversitat. Per això la consellera ha insistit en la importància d'actuar en favor de la preservació del medi ambient i «canviar maneres de fer caduques» amb l'objectiu de mitigar la crisi climàtica. Jordà ha detallat que el departament vol retornar «a nivells segurs» en matèria de biodiversitat abans del 2050.

Pla pilot a la Garrotxa

Sobre la regulació d'accessos en entorns naturals, el Departament d'Acció Climàtica ha anunciat que aquest estiu preveuen engegar un pla pilot a la Garrotxa i possiblement també s'apliqui en altres zones del territori. L'objectiu és evitar la degradació del medi natural a causa de la massificació en determinats espais i aquesta prova s'aplicarà a partir del juliol i fins que decreixi l'afluència de visitants a finals d'estiu. Tot i això, el departament no ha donat més detalls de com s'executarà aquesta prova pilot ni en què consistirà.