Cent ciutats europees, set de les quals espanyoles, es proven davant del desafiament climàtic en els fronts de la mobilitat, l’energia, l’urbanisme i la innovació. Gràcies al finançament comunitari, que ha posat 360 milions sobre la taula, podran accedir a assessorament i projectes pilot per avançar cap a la neutralitat climàtica amb l’horitzó fixat l’any 2030. La missió de la Unió Europea, que així ha estat batejada, permet la creació de xarxes de contactes, l’intercanvi de millors pràctiques entre les diferents urbs i el suport per implicar la ciutadania en l’objectiu. Aspecte aquest darrer decisiu, com destaca Vicente Inglada, secretari general de la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana. «Sense la conscienciació del ciutadà la tasca és gairebé impossible», assenyala.

València, Saragossa, Madrid, Barcelona, ​​Valladolid, Sevilla i Vitòria-Gasteiz són les urbs triades per endinsar-se en aquesta transició cap a la plena sostenibilitat. Un camí compartit amb metròpolis com Munic, Roma, Atenes, Hèlsinki, Amsterdam, Estocolm, Nantes, París, Riga o Lisboa, que busquen ser més segures, inclusives i resilients. Però no només es persegueix un model de ciutat menys contaminant i més confortable. El repte passa també per millorar la salut de la ciutadania, amb més innovació i tecnologia per avançar en el tractament contra el càncer.

Baixant al terreny pràctic es tradueix a tenir ciutats connectades a través de la digitalització per aconseguir, per exemple, rutes més eficients en la recollida selectiva del vidre i residus soterrats. O el buidatge dels dipòsits quan estiguin saturats, impedint l’acumulació d’escombraries al carrer. La implantació de comptadors d’aigua intel·ligents és un altre exemple d’eficiència en la gestió d’un recurs finit. Global Omnium i Telefónica Tech van signar l’any passat un acord per a l’adquisició i la instal·lació d’un total de 150.000 targetes SIM amb tecnologia Narrowband IoT (NB-IoT) per augmentar la potència en la comunicació de dades de 450.000 comptadors domèstics i industrials i instal·lar-les en el conjunt d’Espanya on opera i presta els seus serveis la companyia valenciana, beneficiant més de 3 milions de clients.

Ciutats com Barcelona, València o Sevilla ja estan apostant per mesures que facilitin la descarbonització, però la missió climàtica 2030 permetrà multiplicar projectes com ara la mobilitat sostenible o la rehabilitació d’habitatge. Totes les elegides, a més, han d’establir Zones de Baixes Emissions, amb restriccions als vehicles més contaminants i multes pels incompliments. Així ho preveu la Llei de canvi climàtic i transició energètica d’àmbit estatal. Una mesura que afectarà a tot Espanya 148 localitats.

La nova normativa, impulsada per la ministra Teresa Ribera, estableix que aquests consistoris hauran d’introduir a l’ordenació urbana mesures per reduir els gasos d’efecte hivernacle procedent del trànsit rodat mai més enllà de l’any 2023.

El repte de la sostenibilitat s'estén per tot Europa

- Una València més verda i eficient: En el cas de València, en la missió climàtica 2030 es busca l’adaptació energètica dels habitatges amb fórmules innovadores a través de l’empresa pública urbanitzadora Aumsa, els serveis socials o la Fundació Clima i Energia per impulsar aquestes intervencions adaptant-les al nivell de renda. Quant a la generació d’energia als sostres dels edificis públics, la iniciativa «Requiem in Power» convertirà el cementiri municipal en la planta urbana de més potència d’Espanya amb 2,8 MWats per a autoconsum municipal però també n’oferirà als veïns.

- Sevilla, més arbrat i tramvia: Sevilla, per exemple, ha planificat avançar en zones d’arbrat més grans que esmorteeixin les elevades temperatures i generin entorns més amables. L’ampliació del tramvia i l’impuls de la zona nord de la ciutat s’abordaran com a projectes de reurbanització amb paràmetres paisatgístics més saludables. La iniciativa Smart Accesibility, Tourists and Events permetrà també desenvolupar un sistema geolocalitzat i detallat de tota la ciutat que oferirà una radiografia de l’accessibilitat en temps real, permetent l’eliminació de barreres arquitectòniques.

- Saragossa, arbres i energia solar: En el cas de Saragossa, la Comissió Europea ha reconegut el treball que desenvolupa el consistori per assolir les emissions zero en una dècada. Quatre són els projectes que vol implementar: El Bosc dels Saragossans, els plans de rehabilitació d’habitatge per millorar-ne l’eficiència energètica, el transport 100% elèctric, així com la implantació de fotovoltaiques als barris i polígons.

- Barcelona, més connectivitat urbana: Barcelona, ​​mentrestant, avança en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Un primer informe anual de seguiment de l’Agenda 2030 corresponent al 2021 mostra que el 56% de les accions van en la direcció correcta. No en va, la ciutat comtal ha estat triada com la tercera entre les cinquanta ciutats smart més importants del món, juntament amb Seül, Nova York, Pequín i Xangai. Un reconeixement aconseguit gràcies al transport i les infraestructures, l’energia i la il·luminació, la gestió i tecnologia o la connectivitat urbana. Aspecte aquest últim que espera millorar a la Missió UE.

- Vitòria-Gasteiz pregunta als veïns: Vitòria-Gasteiz, per la seva part, posarà a disposició dels veïns una enquesta que servirà per conèixer com veuen la ciutat i com els agradaria que fos en el futur. Previ a aquest procés participatiu, des del servei de Sostenibilitat, Clima i Energia s’ha impulsat un treball intern amb tots els departaments, en què s’han recopilat més de 40 plans municipals amb l’objectiu d’integrar totes aquestes estratègies sectorials en aquesta nova agenda. 

- Valladolid, districte d’energia positiva: Pel que fa a Valladolid, la seva aposta passa per la rehabilitació sostenible i les intervencions integrals per a l’eficiència energètica, amb la creació d’almenys un districte d’energia positiva. Són zones urbanes amb una emissió neta gairebé zero de CO2, encaminades a la producció d’excedents anuals d’energia renovable local. És a dir, que generen més energia de la que consumeixen i comparteixen aquest excedent.

- Madrid, 120 accions: Madrid, per exemple, ha vertebrat la seva candidatura en el compromís de reduir un 32,5% de mitjana el temps en els viatges amb transport públic; la congestió de trànsit fins a un 10%; un 65% les emissions de CO2 respecte al 1990 (cosa que va establir a l’acord de la COP25), i un 50% les víctimes mortals i les víctimes greus a la carretera. Un repte que aconseguirà amb 120 accions i 32 mesures, tot i que al seu dia es va intentar revertir l’aposta del Madrid Central de l’anterior alcaldessa Manuela Carmena.