L’anticicló de les Açores està provocant les condicions més seques a la península Ibèrica dels últims mil anys, segons un model que publica aquest dilluns ‘Nature Geoscience’ i que apunta com a responsable l’acció humana.
Un equip encapçalat per científics nord-americans de la Institució Oceanogràfica de Woods Hole va realitzar models sobre com ha canviat en mida i extensió espacial l’anticicló de l’expansió del sistema d’altes pressions sobre l’Atlàntic en els últims 1.200 anys.
La investigació indica que aquest sistema d’altes pressions va començar a cobrir, de mitjana, una àrea més gran fa uns 200 anys, quan les emissions humanes de gasos amb efecte hivernacle van començar a augmentar substancialment, i aquesta expansió espacial es va accentuar al segle XX.
Els autors conclouen que continuarà expandint-se al segle XXI a mesura que els nivells de gasos amb efecte hivernacle continuïn augmentant, cosa que provocarà un elevat risc de sequera a la península Ibèrica.
El temps i els patrons climàtics a llarg termini a Europa Occidental es veuen fortament afectats per la circulació atmosfèrica associada a aquesta zona d’altes pressions persistent i que gira en el sentit de les agulles del rellotge. L’aire sec que descendeix cap a la superfície dins del sistema és una de les principals causes dels estius càlids i àrids en gran part de Portugal i Espanya, així com en el Mediterrani occidental en general.
Durant els mesos d’hivern, característicament més humits, els canvis en la posició de l’anticicló de les Açores són responsables dels vents de l’oest, desplaçant la humitat cap a la península Ibèrica, però aquestes pluges hivernals han disminuït en les últimes dècades.
L’equip va desenvolupar diversos models i els va comparar amb els indicadors geoquímics dels nivells de precipitació del passat conservats en estalagmites portugueses que es remunten a l’any 850, cosa que suggereix que l’expansió de l’anticicló està vinculada a l’aparició d’hiverns més secs al Mediterrani occidental. Les observacions i simulacions de models climàtics van assenyalar que els hiverns amb un anticicló de les Açores «extremament gran» són significativament més comuns a l’era industrial (aproximadament 1850) que a la preindustrial, cosa que resulta «en condicions anòmales de sequedat» en tot el Mediterrani occidental, inclosa la península Ibèrica.
Les simulacions de l’últim mil·lenni indiquen que l’expansió de l’anticicló a l’era industrial «no té precedents en l’últim mil·lenni», cosa que és coherent amb les proves d’aproximació de les precipitacions a Portugal.
L’expansió sorgeix després del 1850 i es reforça al segle XX, cosa que és coherent amb un escalfament d’origen antropogènic, manifesten els autors. Les tendències de l’hidroclima ibèric suggereixen, per tant, un canvi en el comportament de l’anticicló.
L’estudi apunta que ha canviat «dramàticament en l’últim segle i aquests canvis en el clima de l’Atlàntic Nord no tenen precedents en l’últim mil·lenni».
