En dues dècades, l’Àrtic deixarà de ser l’imponent continent gelat que és avui, i deixarà també de ser una infranquejable barrera a la navegació comercial. Els models climàtics mostren que hi ha extenses parts de l’Àrtic que perdran la capa de gel anual, a favor de l’aigua, que guanyarà espai. Aquests canvis sobtats posaran en perill la vida de nombroses espècies animals i vegetals, però també tindran conseqüències positives en altres àmbits, ja que un Àrtic navegable permetrà l’obertura de noves rutes comercials marítimes, més curtes i, per tant, menys contaminants.
«No hi ha cap escenari en què el desglaç de l’Àrtic sigui una bona notícia», adverteix la climatòloga de la Universitat de Brown, Amanda Lynch, que ha dirigit un estudi sobre els efectes de la fosa àrtica sobre les rutes comercials. Tot i això, admet que «la realitat desafortunada» és que el gel ja s’està retirant de l’Àrtic, obrint així noves rutes per als grans vaixells. Per tot plegat, Lynch considera que és el moment de «reflexionar sobre les seves implicacions legals, ambientals i geopolítiques».
El primer vaixell de càrrega
De fet, aquest mateix any un vaixell de càrrega rus de la naviliera Sovcomflot va aconseguir convertir-se en el primer que va navegar a través d’àrees abans gelades. El vaixell havia sortit des del port de Sabetta (Rússia) el 5 de gener i va completar la seva travessia fins a la ciutat de Jiangsu (Xina) el 27 d’aquell mes, per tornar fins a la localitat russa el 7 de febrer, navegant per tot l’oceà glacial amb èxit, segons un comunicat de l’empresa emès quan es va completar la ruta.
La modificació que patirà el paisatge gelat té prou potencial per obrir noves rutes marítimes més curtes que les actuals i reduir així l’empremta de carboni del transport de mercaderies. Ara, els vaixells de càrrega han de fer immenses voltes als continents per traslladar els seus productes d’un extrem a l’altre.
Rússia cobra ara peatge
Els efectes seran també geoestratègics. Fins ara, molts dels vaixells que volen viatjar per la ruta del Mar del Nord (en les estacions de l’any en què això és possible) estan obligats a pagar un peatge a Rússia.
Per justificar aquest tribut, Rússia s’acull a l’article 234 del Conveni sobre el dret del mar de les Nacions Unides que estableix que els països les costes dels quals estiguin a prop de les rutes marítimes de l’Àrtic tenen la capacitat de regular el trànsit marítim de la ruta, sempre que l’àrea romangui coberta de gel la major part de l’any.
Aprofitant aquesta situació, el país no només cobra un tribut en passar per aquestes aigües, sinó que, a més a més, requereix als navegants una planificació prèvia al viatge. Amb aquests requisits tan estrictes no és estrany que moltes companyies navilieres prefereixin utilitzar els canals de Suez i Panamà per traslladar les seves mercaderies, encara que siguin rutes més llargues.
Però l’hegemonia russa podria posar fi al desglaç derivat del canvi climàtic. «Estic segur que els russos continuaran invocant l’article 234, al qual intentaran donar suport amb el seu poder», afirma Charles Norchi, director del Centre d’Oceànics i de Llei Costanera de Maine (Estats Units). «Però seran qüestionats per la comunitat internacional, perquè l’article 234 deixarà de ser aplicable si no hi ha una zona coberta de gel durant la major part de l’any», ressalta.
La fi del control d’aquest país també tindrà a veure amb l’àrea que quedi desproveïda de gel. És probable que quedi lliure una zona que es consideraria d’aigües internacionals, i en aquest cas «Rússia no podria fer gaire».
Les rutes de l’Àrtic són entre un 30% i un 50% més curtes que les del Canal de Suez o el de Panamà. D’aquesta manera, el desglaç ajudarà a reduir el temps que es triga a fer una mateixa ruta en 14 o 20 dies. Aquesta diferència significa que, en cas que aquest desglaç succeeixi tal i com pronostiquen els models climàtics, les navilieres reduiran la seva empremta de carboni un 24%, i alhora estalviaran temps i diners.
«La diversificació de les rutes comercials, especialment pel que fa a nous trajectes que no es poden bloquejar, perquè no són canals, dóna al comerç marítim una capacitat de recuperació», ressalta la climatòloga Amanda Lynch, autora principal de l’article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
considerar el nou panorama
Es països van trigar deu anys a posar-se d’acord per establir el Dret del Mar. Per aquesta raó, els científics defensen que ha arribat el moment de no adormir-se als llorers i considerar el nou panorama que generarà el canvi climàtic amb vista a la regulació de aquest espai.
«Ser conscients d’aquests canvis que s’acosten podria evitar crisi quan el problema es generi i s’hagi de resoldre ràpidament, cosa que gairebé mai no surt bé», insisteix Lynch, que defensa que «elaborar acords internacionals amb una mica de previsió i deliberació és sens dubte una millor manera de fer-ho».
