La Terra és finita; els seus recursos, també. Però l’ésser humà viu com si el planeta fos inesgotable, i els seus havers, il·limitats. Una organització de recerca internacional, Global Footprint Network, calcula des de fa diversos lustres la data en la qual la demanda de recursos i serveis ecològics de la humanitat supera allò que la Terra pot regenerar cada any. Si a principis dels anys setanta aquesta data, coneguda com a «Overshoot Day» o Dia del Dèficit Ecològic, se situava a finals de desembre, aquest any ha arribat molt abans: el 28 de juliol.
L’ésser humà utilitza tants recursos ecològics com si visqués en 1,75 Terres. El consum de recursos naturals, l’acumulació de deixalles i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle sobrepassa molt la capacitat terrestre de regeneració biològica.
La petjada ecològica, única mesura que compara la demanda de recursos amb la capacitat de regeneració biològica de la Terra, ha anat augmentant de manera imparable en l’últim mig segle.
Per determinar la data per a cada any, Global Footprint calcula la quantitat de dies d’aquell any en els quals la biocapacitat de la Terra és suficient per proporcionar la petjada ecològica de la humanitat. La resta de l’any correspon a l’«overshoot» o dèficit ecològic global.
FÓRMULA MATEMÀTICA
El Dia del Dèficit Ecològic es calcula mitjançant una fórmula matemàtica: dividint la biocapacitat del planeta (quantitat de recursos ecològics que la Terra pot generar aquest any), per la petjada ecològica de la humanitat (demanda humana per a aquel any), i multiplicant per 365 .
Però què és exactament la biocapacitat d’una ciutat o una nació? La seva àrea de terra i mar biològicament productiva, incloses les terres forestals, les terres de pasturatge, les terres de cultiu, les zones de pesca i les terres edificades.
L’empremta ecològica, per la seva banda, mesura la demanda d’una determinada població d’aliments i productes de fibra d’origen vegetal, productes ramaders i pesquers, fusta i altres productes forestals, espai per a infraestructura urbana i boscos per absorbir les emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils.
Una regió en dèficit ecològic satisfà la demanda important, liquidant els seus propis actius ecològics (com la sobrepesca) i/o emetent diòxid de carboni a l’atmosfera. A nivell global, el dèficit i l’«overshoot» ecològics són el mateix, ja que no hi ha importació neta de recursos al planeta.
Si fa mig segle el consum de recursos naturals per part de l’ésser humà estava pràcticament equilibrat amb la capacitat regeneradora de la Terra, el 1987 ja se superava a finals del mes de novembre; deu anys més tard, a primers d’octubre; el 2004, ja fregava el mes d’agost, i els darrers anys, ha arribat al juliol.
El Dia del Dèficit Ecològic de la Terra havia quedat situat l’any passat el 29 de juliol. Aquest any s’avança vint-i-quatre hores, cosa que implica que l’ésser humà no ha aconseguit fer canvis significatius per contrarestar la depredació dels recursos, l’augment de la contaminació i la destrucció ambiental.
DEL DESEMBRE AL FEBRER
Si tota la humanitat consumís recursos naturals com es fa a Jamaica, el Dia del Dèficit Ecològic de la Terra no arribaria fins al 20 de desembre. Per contra, el consum registrat a Qatar traslladat a tot el planeta provocaria que aquesta data arribés el 10 de febrer.
Tot i les males dades –de fet cada any són pitjors–, Global Footprint i WWF han llançat un missatge d’esperança, perquè consideren que hi ha capacitat de millora: consumir menys i consumir millor. Però recorden que el potencial més important a gran escala per millorar l’empremta ecològica humana resideix en els governs i les empreses.
