Quiosc

Diari de Girona

Els dofinaris, s’han de tancar?

El govern central prepara una norma per prohibir els espectacles de cetacis en captivitat; diversos moviments socials reclamen també la desaparició d’aquestes «presons» d’animals

Dos dofins saltant a través dels cèrcols durant una funció en un aquari.

Ja fa temps que des de diverses entitats es reclama el tancament d’aquaris, dofinaris i altres instal·lacions on es mantenen en captivitat dofins, orques, foques i altres animals marins que són utilitzats per executar tot tipus d’exercicis, números acrobàtics i jocs per al gaudi dels assistents a aquests negocis. El motiu: el patiment que es causa a aquests animals, que necessiten espais amplis per viure i el somriure permanent dels quals no sempre significa que s’ho estiguin passant bé.

L’orca Lolita, en un aquari de Miami (EUA), on viu sola, privada de la companyia d’altres congèneres.

Espanya és el país que té més aquaris a Europa, amb 11 instal·lacions sobre un total de 30. Estan repartits per Catalunya, Comunitat Valenciana, Canàries, Andalusia, Madrid i Balears. Arreu del món, els països que tenen més aquaris i dofinaris són, a part d’Espanya, els EUA, el Japó, la Xina, Mèxic, Rússia i Ucraïna.

Un monitor entrena un grup de dofins en un aquari.

Segons les dades de què disposa la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), a Espanya hi ha 102 dofins, tres belugues i cinc orques mantingudes en captivitat, però a tot el món hi ha 58 països que mantenen més de 3.000 cetacis en captivitat.

Una jove adolescent de Barcelona, Olivia Mandle, ha emprès una campanya a Change.org en la qual ja porta recollides 120.000 firmes per demanar l’alliberament d’aquests cetacis. «No és possible tenir empresonats aquests animals durant tota la seva vida perquè nosaltres en puguem gaudir durant deu minuts», explica Mandle, que al·ludeix al «triangle terrorífic de la captura, el comerç i la cria» que suposen els dofinaris.

La campanya iniciada exigeix que, «mentre no se’n puguin treure, s’adaptin les condicions de les piscines», amb mesures com l’eliminació del clor, que causa danys als animals, i la prohibició del contacte amb el públic.

I és que, segons les entitats que reclamen el tancament d’aquestes instal·lacions, el fet que un dofí deixi que un nen o un adult s’agafi a la seva aleta dorsal i l’arrossegui per la piscina, o faci piruetes amb una pilota o un cèrcol, salti pels aire o llisqui sobre la vora de la piscina no significa que l’animal s’ho estigui passant bé. Al revés: tot això és el resultat de llargues i reiterades sessions d’entrenament totalment impròpies per a animals que haurien de viure lliures al medi marí.

Són, segons explica la veterinària Miriam Martínez, espècies que tenen «molta intel·ligència i senten emocions» en un nivell proper a l’humà. A més, «necessiten molt més espai per nedar». La mida reduïda de les piscines (per molt grans que puguin ser) suposa per a dofins i orques «una limitació sensorial brutal», segons Martínez, i propicia l’aparició en aquests animals de múltiples patologies, com estrès, problemes a la pell i ulls, i aparell digestiu.

Només cal tenir en compte, segons explica FAADA, que al medi marí, els dofins es poden submergir fins a 90 metres sota l’aigua, mentre que a Espanya, el dofinari més profund fa 10 metres. Per tant, és impossible recrear l’ambient natural d’aquests animals, que han d’obeir les ordres dels seus entrenadors si volen aconseguir l’aliment que els manté amb vida.

Països com Alemanya, França, Regne Unit, Índia, Costa Rica, Uruguai o Croàcia ja han tancat els dofinaris.

Ara bé, les empreses del sector no comparteixen gens les denúncies formulades per veterinaris i entitats animalistes. El director de l’aquari Loro Parque, a Tenerife, Javier Almunia, declarava recentment a Efe que aquests cetacis viuen millor als aquaris que al mar.

El sector es defensa

Almunia veu inviable destinar dofins i orques que avui neden als aquaris a santuaris marins on puguin viure en llibertat. Els santuaris d’animals com a tal no existeixen, atesa l’existència de factors com la contaminació acústica (provocada per vaixells) i química, la saturació de plàstics o l’exposició a paràsits i patògens, amb les malalties consegüents.

El director d’aquest aquari posa com a exemple el santuari de belugues d’Islàndia, «que no està en ús» i el de Bali (Indonèsia), que no és més que un grup de «gàbies flotants més petites que les d’alguns zoològics», assegura.

En canvi, els parcs moderns són un lloc més segur per a aquests animals, perquè poden viure més anys que si estiguessin en llibertat, gràcies, entre altres coses, «al vincle de confiança desenvolupat pels cuidadors», assenyala.

A més, compten amb una sèrie de «joguines o eines» que compliquen l’accés a l’aliment, cosa que «simula un escenari similar al que viurien al mar», mentre que l’exhibició al públic és una «forma de mantenir físicament els animals ».

Aquests arguments, tot i això, no semblen convèncer tampoc el Govern espanyol, que en realitat ja està preparant el tancament d’aquests negocis. El Pla Estratègic del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, actualment en tramitació, preveu alliberar els cetacis que estiguin en aquaris i dofinaris, entre moltes altres actuacions, com és l’eliminació total de les granges de visons.

Segons aquest text, està previst que el 2023 ja quedi prohibida la cria o moviment d’exemplars i es procedeixi a millorar les condicions d’espai disponible i les característiques de les piscines on es trobin.

Espanya sembla voler seguir els passos dels països que ja han cancel·lat aquest tipus de diversions, com va ser el cas de França, que el 2017 va prohibir la compra de cetacis i la seva cria en captivitat, i va obligar a millorar les instal·lacions ja existents. A poc a poc, els països de la UE i també d’altres fora d’Europa estan tancant les portes a espectacles basats en la captivitat i els treballs forçats d’animals nascuts per solcar lliurement les aigües de l’oceà.

Compartir l'article

stats