Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Les 15 noves amenaces per als oceans

Els científics alerten de l’aparició de nous impactes en el medi marí que se sumen als que ja eren coneguts

Un exemplar de balena geperuda amb la seva cria.

La biodiversitat oceànica s’enfronta a innombrables riscos coneguts, com ara el canvi climàtic, l’acidificació o la contaminació marina. La humanitat està intentant reduir aquests impactes, però de moment amb un èxit molt desigual. A més, en cinc o deu anys sorgiran nous perills per a la vida marina que fins ara gairebé no existien. Tenint en compte tot això, un equip d’investigadors internacionals liderats per la Universitat de Cambridge ha elaborat una llista amb els 15 problemes que tindran un efecte significatiu sobre la vida marina en la propera dècada.

«La identificació primerenca d’aquests problemes i els seus possibles impactes en la biodiversitat marina i costanera permetran abordar els desafiaments que enfronten els ecosistemes des de diferents punts de vista», ressalta James Herbert-Read, coautor d’aquest article publicat a Nature Ecology & Evolution.

Igor Kruglikov/shutterstock

Incendis forestals

El canvi climàtic és al darrere de l’augment dels incendis forestals i, tot i passar a terra, també tenen efectes en el medi marí. A més de diòxid de carboni, aquests incendis emeten aerosols i partícules amb diferents elements químics, com nitrogen, fòsfor i traces de metalls com coure, plom i ferro. Els vents i pluges posteriors poden transportar tots aquests materials a llargues distàncies per acabar dipositant-los als ecosistemes marins. Els grans incendis forestals d’Austràlia el 2020, per exemple, van desencadenar una floració exacerbada de fitoplàncton a l’Antàrtic, cosa que va provocar la mort de peixos i invertebrats.

Enfosquiment costaner

La llum és essencial per al bon funcionament dels ecosistemes costaners, però l’oceà cada vegada és més fosc. L’escalfament global, la contaminació marina, les tempestes o el desglaç poden enterbolir l’aigua, atenuant la llum que arriba als ecosistemes. De manera moderada i limitada, «apagar» la llum a les costes pot arribar a ser positiu, perquè, per exemple, limita que els coralls i esculls es blanquegin, però si passa sovint i en molts llocs alhora, pot causar un estrès degeneratiu amb alteracions permanents per als ecosistemes.

Contaminació per metalls

Encara que des de fa dècades hi ha estricta regulació sobre els contaminants amb contingut en metalls, aquests materials són molt esmunyedissos. Els metalls aconsegueixen romandre als sediments durant molt temps gràcies a l’arrossegament continu de tempestes o de les activitats pesqueres. Però el problema va més enllà, ja que l’acidificació marina, provocada pel canvi climàtic, augmenta l’absorció i la toxicitat dels metalls a l’aigua de mar i els sediments, cosa que tindrà conseqüències en la fauna marina.

L’equador es buida de biodiversitat

L’augment de temperatures està convertint algunes parts de l’oceà en llocs cada cop més inhòspits. Les espècies s’estan desplaçant cap als pols on les temperatures són més agradables. I si bé aquelles que viuen en latituds mitjanes i altes poden ser reemplaçades per espècies de regions més càlides, a les zones climàtiques més caloroses, com les regions equatorials, no hi ha fàcil reemplaçament, ja que les que hi viuen ja són les espècies més tolerants a la calor. És probable que les comunitats ecològiques que emergeixin a l’Equador no siguin tan resistents com les seves antecessores, cosa que posarà en perill el paper biològic de tot l’ecosistema.

Menor valor nutricional dels peixos

Els efectes continus del canvi climàtic estan afectant la producció d’àcids grassos essencials per part del fitoplàncton. La calor és inversament proporcional a la quantitat d’àcids grassos essencials (entre ells l’Omega-3) que el plàncton pot crear. Els canvis en aquesta producció podrien tenir un efecte papallona en el contingut de nutrients de les espècies que se n’alimenten, per la qual cosa tindria conseqüències tant per als depredadors marins com per a la salut humana.

El nou mercat del col·lagen

El col·lagen és un bé cada vegada més demandat per a aplicacions en la cosmètica, la farmàcia o les biomedicina. Aquesta carrera pel col·lagen també ha impulsat la recerca de noves fonts d’explotació i els organismes marins són una de les millors alternatives. Això no obstant, això pot disparar la pesca massiva. Hi ha diverses espècies que poden subministrar col·lagen (esponges, meduses o taurons), però la forma més sostenible, segons els científics, seria la d’utilitzar deixalles de la indústria pesquera (per exemple, pell, ossos i retallades) que, a més, podria contribuir a l’economia blava i circular.

Nous productes marins «de luxe»

El consum de «peces» marines de luxe ha trobat un nou producte: les bufetes natatòries de peix. Aquest òrgan que permet als peixos flotar (també coneguda com a gola del peix) està tenint una demanda creixent i al mercat ja es cotitza per 46.000 dòlars el quilo. Els científics creuen que aquesta tendència és perillosa, ja que la recerca de bufetes natatòries sense control pot encoratjar la sobreexplotació pesquera, així com l’ús de tècniques perjudicials per al medi ambient, com ara les xarxes d’arrossegament.

Impacte de la pesca profunda

(La preocupació per la seguretat alimentària mundial ha portat molts països a intentar pescar més enllà del normal. A les profunditats mesopel·làgiques (200 a 1.000 metres) hi habiten tota mena de peixos que mai han estat explotats o consumits, com els petits peixos llanterna. De fet, els peixos mesopel·làgics no són aptes per al consum humà, però podrien proporcionar farina de peix per a l’aqüicultura o utilitzar-se com a fertilitzants. El problema és que aquests animals tenen un paper fonamental en el cicle del carboni, fins al punt que són els responsables de transportar el CO2 que es diposita a les aigües superficials per «atrapar-lo» a les profunditats al costat dels seus excrements. L’eliminació massiva de peixos mesopel·làgics podria interrompre una de les vies més importants de segrest de carboni).

Extracció de liti al mar

La demanda de bateries, inclosos els vehicles elèctrics, probablement conduirà a una demanda de liti que sigui més de cinc vegades el seu nivell actual per al 2030. Si bé les concentracions són relativament baixes a l’aigua de mar, algunes piscines de salmorra en aigües profundes es consideren grans reserves de liti. Per tant, hi ha possibilitats que es converteixin en punts habituals d’extracció. Però aquestes piscines de salmorra probablement tenen moltes espècies endèmiques que, segurament, ni tan sols s’han identificat encara.

Noves infraestructures marines

El món ha proposat noves infraestructures assentades al mar, com parcs eòlics marins, per poder donar resposta a les creixents necessitats energètiques sense dependre dels combustibles fòssils. L’objectiu és continuar generant beneficis i donar cobertura a la demanda energètica de la humanitat, optimitzant l’espai i minimitzant-ne els impactes ambientals. Tot i això, no és tan senzill. La manca d’un marc normatiu comú de gestió i avaluació ambiental genera dubtes entre els científics sobre el possible impacte d’aquestes infraestructures a llarg termini tant en la biodiversitat com en els recursos pesquers.

Ciutats marines flotants

El concepte de ciutats marines flotants és a punt de fer-se realitat a les illes Maldives. El principal avantatge d’aquestes urbs sobre el mar és que permetran donar estabilitat habitacional a milers de famílies malgrat la pujada del nivell del mar. Tot i que el disseny està concebut per adaptar-se als ecosistemes marins sense causar-los un dany irreparable, els científics creuen que les seves connexions a terra també podrien facilitar la propagació d’espècies invasores.

Contaminació per energies verdes

La transició cap a les energies verdes és l’única manera de pal·liar l’escalfament global. Però l’ús més elevat de vehicle elèctric comportarà un augment de la demanda de bateries, que començarà a créixer un 10% a l’any. El problema és que les bateries dels vehicles elèctrics no se solen reciclar com a residus nocius, malgrat que hi ha el risc que emetin certs elements tòxics durant el seu cicle de vida. Aquests elements poden acabar en gran part al medi marí.

Seguint la fauna més profunda

Els científics coneixen a la perfecció el comportament de les espècies marines que emergeixen de tant en tant a la superfície. Tot i això, les que viuen a les profunditats i mai emergeixen són del tot desconegudes. Però això és a punt de canviar. El MIT ha desenvolupat un sistema de GPS submarí que permet el seguiment d’aquests esmunyedissos animals dels fons marins amb una precisió de centímetres. Tot i això, al darrere d’aquesta nova tecnologia encara hi ha problemes sense resoldre, com l’impacte que tindrà en el comportament dels animals.

Robots «tous» que arribaran al mar

Els robots tous (anomenats així per utilitzar materials flexibles inspirats en organismes vius) podrien arribar a més profunditat que els robots rígids actuals. Aquests artefactes, de tipus científic o comercial, podran ajudar a la recol·lecció de mostres en aigües profundes, però també es corre el risc que abandonin contaminants i deixalles en aquests entorns inexplorats. A més, els mateixos robots tous també poden ser ingerits per espècies depredadores que els confonguin amb preses naturals.

Nous materials biodegradables

Els nous materials biodegradables en vies d’aparició semblen ser la resposta a la contaminació per plàstics mundial. Però, tal com expliquen els científics, molts d’aquests polímers utilitzats no han estat avaluats correctament per conèixer-ne la toxicitat ni el cicle de vida. És per aquest motiu que encara no se sap l’efecte a llarg termini i a gran escala que pot tenir en el medi natural l’ús de materials biodegradables per a diferents productes, com ara la roba. Ja s’ha vist que algunes microfibres naturals tenen més toxicitat que les plàstiques quan són consumides per peixos.

Compartir l'article

stats