Si en alguna cosa coincideixen tots els experts pel que fa al Parc Nacional de Doñana i Reserva de la Biosfera és que necessita que s’actuï urgentment per pal·liar els «estralls» que la sequera i la mala gestió de l’aigua estan provocant en l’ecosistema, tant per a les espècies que hi viuen de manera permanent com per a aquelles que estan de pas.
«Hi ha coses a les quals no podem posar remei, com són l’escalfament global, que s’incrementi la temperatura i disminueixin les precipitacions, i el cicle d’inundacions i sequera de la maresma faci que el període d’inundació sigui més curt. Però sí que cal canviar de model, no podem continuar creient que podem legalitzar pous il·legals, fer concessions a nous regadius... perquè, senzillament, d’aigua no n’hi ha, i el que hem de fer és prendre les mesures pertinents per no llençar-la, que hi hagi un cabal ecològic i perquè Doñana sigui sostenible amb els models de desenvolupament del seu entorn», denuncia Carlos Lavila, de SEO/BirdLife.
UN PLA D’ACCIÓ
«Nosaltres volem que tant el ministeri com la Junta es posin d’acord i adoptin un pla d’acció com el marc d’acció prioritària per al Mar Menor i que facin un pla integrat d’actuacions que contempli com recuperar les necessitats hídriques que requereix Doñana per garantir que tenen l’aigua necessària perquè aquests hàbitats siguin resilients» davant de la sequera i el canvi climàtic, opina Teresa Gil, de WWF.
Per la seva part, el director de l’Estació Biològica, Eloy Revilla, ja demanava en el comunicat de principis de mes que «s’accelerin les mesures per eliminar les captacions d’aigües subterrànies de Matalascañas, i que, mentrestant, s’imposin restriccions a l’ús de l’aigua en la urbanització, almenys en anys en què les llacunes es troben en situacions tan extremes com aquest». Insistia Revilla que «no pot ser que mentre se segueix regant la gespa a Matalascañas, les llacunes de Doñana s’assequin completament».
