Sobreviure a l’espai exterior, ser immune al càncer, no necessitar aigua per viure, congelar-se durant mesos i ressuscitar, regenerar tot el cos a partir de la cua, ser immune al pas del temps, rejovenir i renéixer, canviar de gènere… Són alguns dels ‘superpoders’ dels quals gaudeixen algunes espècies animals. Diverses d’aquestes característiques fa dècades que són estudiades pels científics per aplicar-les a l’ésser humà. Els secrets de l’eterna joventut i la vida eterna es podrien trobar en aquests deu animals, els més sorprenents i sorprenents del món.
Tardígrad
!També anomenat ós d’aigua, fins i tot sobreviu a l’espai i en elevadíssims nivells de radiació, i suporta temperatures d’entre –200ºC i 148,9ºC. Fins i tot és possible que estigui habitant la Lluna: diversos exemplars viatjaven en una sonda espacial israeliana que es va accidentar en un satèl·lit el 2019. Aquest animal de menys d’un mil·límetre de llarg pot tornar a la vida dècades després d’haver estat deshidratat. Quan s’asseca, retreu el cap i les vuit potes, s’arruga formant una bola, expulsa gairebé tota l’aigua del cos, el metabolisme s’alenteix al 0,01% i entra en un estat d’animació suspesa semblant a la mort.
farumfer
"És pràcticament insensible al dolor i immune al càncer. Pot viure fins a 30 anys –deu vegades més que els rosegadors de la seva mida– i mai no beu aigua. Cada colònia té el seu propi dialecte. I els farumfers criats en una nova colònia, diferent de la del seu naixement, aprenen el nou dialecte. La reina –tenen molt en comú amb els insectes– és la responsable de la reproducció de la colònia, i en preserva el dialecte. Dins la seva colònia, treballen en harmonia, viuen en comunitats molt unides i altament cooperatives. Cadascú coneix el seu rang i les tasques que ha de fer. Però són molt agressius amb els farumfers «forasters»
Medusa immortal
·Biològicament, pot viure eternament en absència de depredadors o malalties. És l’únic animal conegut que pot revertir completament el seu estat fins a la immaduresa sexual. Si un exemplar d’aquesta espècie pateix una ferida greu, cau malalt, se sent amenaçat o té molta gana, es torna a transformar en un pòlip i reneix. És capaç de «reconstruir» les seves cèl·lules i fer-les retrocedir a la seva fase més primerenca en només tres dies. I des del seu nou estat de pòlip es torna a desenvolupar i reproduir. Els científics han aconseguit demostrar que el subjecte renascut, genèticament parlant, és el mateix que del qual procedeix.
Peix pulmonat africà
$És un autèntic fòssil vivent, ja que constitueix un esglaó evolutiu entre els peixos i els amfibis. Pot sobreviure amb nivells molt baixos d’oxigen, per la qual cosa el seu sistema branquial és molt reduït. A canvi, posseeix dos pulmons sense bronquis. Quan s’assequen les basses i llacs on habita, fa un forat al fang d’entre 30 i 50 centímetres de profunditat, es doblega sobre si mateix, segrega una mucosa espessa que el protegeix de la deshidratació i segella l’entrada amb argila, deixant 2 o 3 petits forats per permetre l’aireig. És capaç de sobreviure així durant mesos, reduint-ne al mínim el metabolisme.
Weta de les muntanyes
%Aquest insecte es congela durant mesos i després «ressuscita». Pot afrontar cicles repetits de congelació i descongelació sense patir efectes secundaris. Aguanta que el 80% del cos passi a aquest estat. Ho fa per sobreviure a grans canvis de temperatura, gràcies a una proteïna que evita que cristal·litzi la seva sang. A l’hivern, entra en criptobiosi (suspensió dels processos metabòlics) i arriba a un estat de suspensió animada, similar a la mort. De fet, durant la seva etapa de criogenització es fa el mort (cames esteses, urpes exposades i mandíbula oberta) per evitar ser menjat pels depredadors.
AXolot
&Aquesta salamandra aquàtica és capaç de regenerar el seu cos i mantenir-se jove tota la seva vida. Pot regenerar la cua, les extremitats, la medul·la espinal, part del cervell, el cor, la mandíbula inferior i altres òrgans. Els investigadors segueixen indagant com ho fa per aplicar-ho en humans. A diferència d’altres salamandres, que se sotmeten a metamorfosi, l’axolot mai no supera la seva etapa larvària: manté la seva aleta dorsal en forma de capgròs, les brànquies externes plomoses i els peus palmejats. Encara que conserven les brànquies, els axolots adults també tenen pulmons funcionals i poden respirar a través de la pell.
Peix pallasso
/Encara que tots els peixos pallasso neixen sent mascles, són hermafrodites, i alguns es converteixen en femelles. Quan mor una femella alfa, la seva parella experimenta canvis neuronals que condueixen a la transformació dels testicles en ovaris. Aquest fet contribueix a fer que l’espècie sobrevisqui, gràcies a la formació d’una nova parella reproductora sense moure’s de la seva anèmona, que els proporciona refugi i amb la qual mantenen una relació simbiòtica. Cada família està conformada per dos o més individus amb una jerarquia social basada en la mida. Només els dos més grans són madurs i monògams, i la dominant és la femella.
Tortuga gegant
(Les tortugues, en realitat, no moren de velles. Podrien viure eternament si no fos per les malalties, els depredadors… i l’ésser humà. Però aquests tres factors fan que la seva vida mitjana se situï en uns 80 anys. Jonathan, una tortuga gegant de Seychelles que viu a l’illa Santa Elena, té 190 anys. La longevitat de les tortugues té a veure amb el seu lent metabolisme, el seu temperament tranquil, la seva capacitat per estar mesos sense menjar ni beure, la seva cuirassa resistent i el fet que els seus òrgans no envelleixen amb el pas del temps: un pulmó o un ronyó d’una tortuga centenària no es distingeixen dels d’una adolescent.
Cuc planària
Pot regenerar els òrgans perduts després de l’atac d’un depredador o després de l’aparellament. Encara que quedi dividit en dos trossos, tots dos es desenvoluparan i en sorgiran dues planàries diferents. A més, no té sistema respiratori ni circulatori, no té ulls (té dues petites taques oculars que utilitza com a fotoreceptors per veure-hi) i és hermafrodita. Més: la boca és a la meitat de l’estómac i es pot reproduir tant de forma sexual com asexual. Durant la reproducció asexual la cua es desprèn de la resta del cos i es regeneren les parts perdudes. L’altra part recupera en uns dies la cua.
Rata cangur
AÉs nocturna, i en ser la seva pell impermeable, gairebé no té pèrdua de líquids, així que no necessita aigua de l’exterior per sobreviure. De fet, la «fabrica» amb el seu propi alè. En intercanviar l’aire de sortida, humit, i d’entrada, baixa la temperatura a la laringe i a les regions més fredes del nas es condensa aigua produïda químicament en forma de gotes que assimila pel cos. També extreu líquid de llavors i plantes, que emmagatzema a les glàndules sudorípares dels seus peus. Té unes bosses a la part exterior de les galtes on guarda llavors de les que s’alimenta quan no troba menjar.
Altres espècies singulars
Hi ha molts més animals sorprenents que podrien incorporar-se a aquesta llista. Per exemple, el cavallet de mar, ja que són els mascles els que es queden prenyats i pareixen: porten uns 2.000 nadons al seu estómac (uns 2.000 cada vegada) entre 10 i 25 dies i, al final, donen a llum. O la formiga Cataglyphis bicolor, capaç de resistir temperatures superiors als 60ºC al desert del Sàhara.
També podria incloure’s a la llista l’escarabat vermell d’escorça plana, que produeix proteïnes anticongelants per suportar el fred, o la granota de la fusta, capaç de resistir fins a –18ºC en protegir les seves cèl·lules amb glucosa (crioprotecció). Hi ha igualment prop de 500 espècies de peixos capaços de canviar de gènere; balenes bicentenàries; peixos que són masses informes gelatinoses; escarabats que poden moure pesos 1.000 vegades superiors al seu; taurons amb 4.000 dents; i un grapat d’espècies capaces de reconèixer-se davant d’un mirall; és a dir, amb consciència de si mateixos.
