Un dels grans debats a la taula de Sharm al-Sheikh és com aconseguir una reducció dràstica d’emissions capaç d’evitar la catàstrofe climàtica. L’any passat, reunits a Glasgow, els governs d’arreu del món van acordar revisar els seus actuals plans climàtics i presentar propostes molt més ambicioses a l’actual cimera egípcia. Un any després, aquesta promesa sembla que s’ha convertit en un miratge. Aquest dimecres, el quart dia de negociacions oficials de la COP27, algunes de les potències més contaminants del planeta s’han pronunciat públicament per negar que reforçaran els seus compromisos climàtics. Les delegacions de l’Índia, la Xina i Rússia han afirmat que, malgrat estar compromeses amb els actuals plans de reducció d’emissions, aquest any no presentaran compromisos més ambiciosos.
El diplomàtic rus Ruslan Edelguériev ha argumentat que, a causa de l’actual situació geopolítica, marcada per la guerra amb Ucraïna i les sancions d’Occident, Rússia renuncia a presentar plans més ambiciosos de retallada d’emissions. «En condicions de sancions, no podem ser més ambiciosos», ha afirmat Edelguériev en una compareixença d’aquest dimecres, en la qual també ha demanat excloure de les actuals sancions tot el paquet de tecnologies que permeten reduir les emissions de carboni. Tot i així, el diplomàtic ha afirmat que «Rússia no planeja renunciar als seus compromisos climàtics», entre els quals destaca la promesa d’arribar a la neutralitat de carboni abans del 2060.
«En condicions de sancions, no podem ser més ambiciosos»
La Xina, considerada actualment un dels principals emissors del món de gasos amb efecte hivernacle, ha afirmat que el seu objectiu per a aquest any «no és canviar els compromisos climàtics, sinó prendre accions concretes per implementar-los». Segons ha declarat aquest dimecres l’ambaixador climàtic xinès, Xie Zhenhua, el gegant asiàtic reafirma el seu compromís en la lluita contra la crisi climàtica, però amb alguns matisos. La Xina no planeja renunciar a l’explotació del gas, el petroli i el carbó fins que hagi desplegat tota la seva xarxa d’energies renovables. Així mateix, el Govern xinès afirma que mantindrà diverses plantes de producció de carbó per garantir l’«estabilitat energètica» del país.
L’Índia, per la seva banda, també matisa el seu calendari de transició energètica. El diplomàtic indi Pralhad Joshi ha explicat aquest dimecres que l’economia índia dependrà del carbó, com a mínim, fins a l’any 2040. És a dir, almenys una dècada més tard respecte a l’objectiu global per posar fi als combustibles fòssils. «L’Índia no deixarà enrere el carbó en un futur pròxim», ha afirmat Joshi durant un ‘speech’ parlamentari fet en paral·lel a la cimera del clima de Sharm al-Sheikh.
Deures pendents
Fa just un any, la cimera de Glasgow es va concloure amb l’acord unànime de tots els països que, fins ara, els plans traçats per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle no eren suficients per esquivar un escalfament global extrem. A la resolució final de la trobada, els governs van acordar revisar les seves polítiques nacionals i, fins i tot, van crear un grup de treball per «augmentar l’ambició climàtica». En aquests moments, segons recull la platafoma Climate Action Tracker, només 28 països han presentat nous plans de reducció d’emissions. D’aquests, només cinc són més ambiciosos.
Ara com ara, són almenys 164 països els que encara no han entregat els seus deures climàtics. En teoria, segons l’acord de Glasgow, el límit per entregar els nous plans de reducció de gasos amb efecte hivernacle és a finals del 2022. Malgrat que tot apunta que seran molts els que postergaran el debat sobre com reforçar els seus compromisos climàtics. Sobretot, en un moment marcat per les tensions geopolítiques, la crisi energètica i el fantasma d’una recessió.
Una anàlisi recent de les Nacions Unides destaca que els actuals compromisos climàtics exposen el món a un augment global de les temperatures de 2,5 graus de mitjana i un augment exponencial dels fenòmens meteorològics extrems, les sequeres i les pèrdues d’ecosistemes. Aquest escenari podria esquivar-se si el món aconsegueix reduir dràsticament les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle abans del 2030. El debat, en realitat, és com aconseguir-ho.
