Les negociacions de la cimera del clima continuen encallades mentre s’acosta la recta final de la trobada. Després de més d’una setmana de debat, i en un moment en què ja haurien de començar a esbossar-se els primers compromisos polítics, tot sembla estar encara en l’aire. I és aquí on Sharm al-Sheikh, epicentre d’aquestes converses climàtiques, mira cap a Bali, punt de trobada de la cimera del G-20, que se celebra entre avui i demà, per intentar desenredar l’embolic. Si les converses indonèsies aconsegueixen plasmar un compromís ferm en matèria climàtica, és possible que el debat egipci rebi una nova empenta.
En la cimera de Bali, totes les mirades estan posades sobre el president nord-americà, Joe Biden, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping. L’any passat, en la cimera de Glasgow, els Estats Units i la Xina van anunciar el primer acord de col·laboració de la història dels seus països per «accelerar la lluita contra la crisi climàtica». El pacte es va convertir ràpidament en una de les notícies més sonades de la cimera però, malgrat el frenesí inicial, el compromís amb prou feines ha cristal·litzat. Sobretot per la recent crisi diplomàtica entre aquests dos països. Ara, la gran esperança és que Bali serveixi per reconciliar postures. De moment, segons ha transcendit, Biden i Xi s’han mostrat disposats a «reobrir les converses» en matèria climàtica.
El G-20 podria desbloquejar les converses de la cimera del clima si, per exemple, en la seva declaració final recull de forma explícita el compromís de les grans potències del globus per «augmentar la seva ambició» per fer front a la crisi climàtica. O per prendre més mesures per limitar l’escalfament global per sota dels 1,5 graus de mitjana. «Si la cimera de Bali acaba sense cap menció a les polítiques climàtiques, serà molt complicat defensar polítiques més ambicioses des d’Egipte», afirma un diplomàtic present en les negociacions de la cimera egípcia.
Primer esborrany
Mentrestant, a Sharm al-Sheikh, tot avança al ralentí. El primer esborrany dels compromisos de la cimera del clima ha arribat amb diversos dies de retard, és molt més breu del que s’esperava i, en general, és més un reflex de «promeses climàtiques» que d’acords concrets. El primer ‘draft’ de les negociacions, publicat en l’arrencada de la segona i última setmana del debat, recull (una vegada més) el compromís dels països per limitar l’augment global de les temperatures, la necessitat d’accelerar la transició cap a les energies renovables i la voluntat d’augmentar els fons per als plans d’adaptació climàtica. El com aconseguir-ho és el que no es detalla.
Després de més d’una setmana de negociacions i una llarga espera, la publicació d’aquest breu esborrany destaca més per les seves absències que pels seus èxits. L’exemple més clar és el <strong>cas dels combustibles fòssils</strong>. L’any passat, Glasgow va aconseguir per primera vegada en la història incloure una referència explícita sobre la necessitat de reduir l’ús del petroli, gas i carbó en la seva declaració final. La menció, que va acabar sent rebaixada a últim moment, ha desaparegut als esborranys de Sharm al-Sheikh. El document no dedica ni tan sols una línia a parlar de la necessitat de reduir les explotacions de combustibles, que, segons destaquen innombrables informes científics, han desencadenat l’escalfament global i estan accelerant l’avanç de la crisi climàtica.
L’altra gran absència que crea inquietud té a veure amb el mecanisme per finançar pèrdues i danys causats per la crisi climàtica. Sharm al-Sheikh ha aconseguit que, per primera vegada en la història d’aquest tipus de trobades, aquest debat s’inclogués en l’agenda oficial de negociacions. El primer esborrany dels acords constata que, efectivament, el tema ha sigut sobre la taula. Això sí, no concreta res sobre la seva possible resolució. Segons un document transcendit dilluns, una de les opcions sobre la taula seria la creació d’un fons gestionat (o supervisat, segons es miri) per les Nacions Unides. No està clar si aquesta opció tirarà endavant o si, per contra, s’apostarà per una fórmula diferent.
