Cap a una sequera permanent?

Al setembre Espanya va tancar l’any hidrològic amb un 25% de precipitacions menys de la mitjana habitual, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Amb aquests registres, el país va firmar aquell mes el tercer any més sec de la seva història, només per darrere del 2005 i el 2012.

A més a més, els espanyols van viure tres onades de calor i es va constatar, una vegada més, com s’apuntala la tendència de l’estació estival a allargar-se en detriment de la tardor i la primavera.

Aquesta situació no és, ni de bon tros, conjuntural, ja que, com assenyalava l’Aemet en el balanç postestiu, la temperatura mitjana a Espanya s’ha incrementat al voltant d’1,4ºC des dels anys 50 del segle XX, un període en què les precipitacions han disminuït un 12%. Són dades que reflecteixen els efectes de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Espanya.

Aquesta progressiva alteració de les precipitacions i temperatures, així com els ritmes habituals de les estacions, ha trastocat greument el sector del qual depèn un dels pilars bàsics per a la supervivència humana: la seguretat alimentària.

Els agricultors es veuen obligats a bregar amb èpoques de sequeres, inundacions, temperatures anòmales, canvis estacionals, floracions prematures, augment de plagues… un cúmul de factors l’arrel comú dels quals és el canvi climàtic.

L’escenari de la pujada de 2ºC

El cost d’aquestes penúries ja és tangible per al camp espanyol, que perd cada any el 6% del valor de la seva producció agrícola, en total, al voltant de 550 milions d’euros, a causa dels estralls de l’escalfament del planeta. Així ho explica l’informe «Comença el compte enrere. Impactes del canvi climàtic en l’agricultura espanyola», elaborat per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG).

Aquest informe planteja, a més, les conseqüències que patiria el camp en un hipotètic escenari en el qual la temperatura mitjana del país augmentés 2ºC fins al 2050. En aquest cas, la «factura climàtica» suposaria una minva del 20% de la superfície de vinya d’alta qualitat a Espanya, un 15% el rendiment en blat al centre i al sud peninsular i fins a un 80% la superfície apta per al cultiu de l’oliverar a Andalusia en varietats de secà com hojiblanca i manzanilla.

Això és així perquè el desequilibri climàtic generaria un augment de la freqüència i la intensitat de pedregades o pluges intenses, accelerant l’erosió del sòl. Així mateix, les altes temperatures podrien accelerar els temps del cultiu i obligar a fer collites primerenques, malgrat el menor desenvolupament dels fruits. Tant és així que un excessiu estrès hídric podria desencadenar una disminució del contingut en àcid oleic i les aromes pròpies de l’oli, augmentant, d’altra banda, l’amargor de l’oliva, que també en veuria reduïda la mida.

En última instància, podria augmentar l’àrea de distribució de la mosca de l’olivera, així com algunes subespècies de Xylella fastidiosa, plaga que afecta 595 espècies de vegetals. «Adoptar accions avui de manera urgent amb l’objectiu de mantenir l’escalfament per sota dels 1,5º C és més eficient i menys costós. La prevenció del canvi climàtic, per tant, no només ens ajudarà a protegir la nostra agricultura i economia, sinó que també farà que un estiu etern no assequi la nostra gastronomia, tradicions, cultura i identitat», adverteix el secretari general de l’entitat agrària COAG a Espanya, Miguel Padilla.

També les vinyes estan exposades als efectes de l’escalfament global. A Castella-la Manxa, les varietats que més es podrien veure afectades pel canvi climàtic són les més primerenques, com ull de llebre o chardonnay, que veurien reduïda la superfície òptima per a vins de qualitat en un 50%, segons l’informe de COAG.

Un 30% menys al món

En el conjunt del planeta, la caiguda en el rendiment de les collites podria retallar fins a un 30% la producció agrícola mundial, tal com alerta un altre estudi divulgat aquestes setmanes, titulat «Emergència climàtica, producció d’aliments i Comerç Just», presentat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb motiu de la Cimera del Clima, la COP27, recentment celebrada a Egipte.

Aquesta pèrdua podria assolir el 80% en el cas del blat de moro, el blat o els pèsols, entre altres cultius, a la zona de l’Àfrica meridional. A més, la superfície de terreny dedicada a la producció del cafè es podria veure retallada en un 50%.

L’agricultura mundial sap que més aviat que tard s’haurà d’adaptar als canvis produïts per la crisi climàtica, especialment els petits productors.

Aquest canvi serà complex i, sobretot, costós; per això, els representants de més de 350 milions de productors i agricultors a petita escala van aprofitar la COP27 per llançar un crit d’auxili en una carta adreçada als líders mundials.

«Els productors en les nostres xarxes alimenten milions de persones i recolzen centenars de milers de llocs de treball, però han arribat a un punt crític», va exposar la presidenta de la Federació d’Agricultors d’Àfrica de l’Est, Elisabeth Nsimadala, en aquesta missiva.

«Els líders han d’escoltar els agricultors i posar el seu pes polític i financer per promoure el canvi cap a una producció d’aliments més diversa, sostenible i consolidada, en particular en agricultura, pesca, silvicultura i pasturatge agroecològics», va afegir Estrella Penunia, secretària general de l’Associació d’Agricultors Asiàtics per al Desenvolupament Rural Sostenible.

I és que si la situació ja és greu ara, més inquietant és el futur immediat.

Subscriu-te per seguir llegint