Els pesquers il·legals xinesos estan arrassant els oceans

La Xina se salta contínuament les lleis internacionals que protegeixen la pesca al món i això suposa un greu problema ambiental d’abast planetari. Quan vaixells amb bandera asiàtica naveguen a prop de les costes protegides d’Amèrica Llatina o d’Àfrica, immediatament apaguen els transmissors de posició i queden així ocults davant dels sistemes de monitoratge marítim. Sovint són immenses flotes, amb centenars de vaixells cadascuna, dedicades a la captura del calamar i altres espècies.

La pesca il·legal desenvolupada per la Xina no només produeix cada any pèrdues milionàries, sinó que també està posant en risc la seguretat alimentària dels països en desenvolupament, força minvada ja pel canvi climàtic. Encara que penalitzada, continua sent una pràctica habitual a l’espai marítim. Cada any es capturen de manera il·lícita a tot el món entre 11 i 26 milions de tones de peix, cosa que comporta pèrdues anuals d’entre 10.000 i 23.500 milions de dòlars a l’economia mundial. Les captures globals de peix il·legal representen entre el 13% i el 31% de la producció total notificada de productes de pesca. En algunes regions, aquesta xifra pot fins i tot arribar al 40%.

Es considera aquesta pràctica com aquella que viola les normes establertes per les pesqueries, que obliguen a declarar-ne i regular-ne les captures. Té les seves pròpies sigles: Pesca Il·legal, No Declarada i No Reglamentada (INDNR en anglès). Un estudi recent de la Financial Transparency Coalition (FTC) revela el principal responsable d’aquesta pràctica il·legal: la Xina.

La situació és tan gran que vaixells de guerra de diversos països sud-americans s’han vist obligats a disparar contra pesquers d’aquesta nacionalitat que envaïen les seves aigües territorials, arribant a enfonsar algun d’aquests vaixells.

El país asiàtic és el lloc del qual procedeixen la immensa majoria de vaixells involucrats en aquesta pràctica, encara que hi ha algun altre país implicat. Més de la meitat (el 54,7%) de la pesca INDNR la porten a terme embarcacions industrials i semindustrials que onegen bandera asiàtica, i d’ells, el 61% són de la República Popular de la Xina. El percentatge contrasta amb el de la resta de continents, atès que només s’ha detectat un 16,1%, un 13,5% i un 12,8%, respectivament, de vaixells de països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Europa, portant a terme pràctiques il·legals.

Les 10 principals empreses involucrades en la pesca il·legal són responsables de gairebé una quarta part de tots els casos denunciats: vuit són de la Xina, una és de Colòmbia i una altra d’Espanya.

ÀFRICA, LA MÉS PERJUDICADA

En aquesta lluita pels recursos pesquers, Àfrica és la que té més a perdre. Gairebé el 50% de les intromissions d’aquest tipus es produeixen a les costes africanes, cosa que suposa 11.400 milions d’euros perduts cada any al continent. El sector pesquer dóna feina a uns 820 milions de persones de manera directa a tot el planeta, dels quals una gran part són dones, i en països de l’Àfrica occidental una quarta part de les feines depenen de les pesqueries.

Però el problema del continent africà va més enllà. Els països més rics s’aprofiten dels recursos de què disposa l’Àfrica. Després d’espoliar el petroli i els minerals, ara exerceixen un altre tipus de pressió, la d’esquivar la riquesa pesquera. Els perjudicats són els ciutadans d’aquests països pobres, que, novament, es veuen en greus problemes per garantir la seva seguretat alimentària a curt i llarg termini.

Argentina és la segona regió més afectada per la pesca il·legal. Al país llatinoamericà les pèrdues s’eleven a uns 3.600 milions d’euros en termes de captura. Per la seva part, Xile estima les seves pèrdues en 397 milions i Indonèsia en 4.000 milions anuals.

SENSE RESPECTAR VEDES

El problema no són només les pèrdues. En primer lloc, aquestes pràctiques no respecten ni les èpoques de reproducció dels peixos ni les limitacions per evitar les captures de certes espècies en èpoques concretes. Per tant, causen un minvament d’exemplars disponibles a la campanya de captura posterior. De fet, l’armada de l’Equador ha arribat a interceptar vaixells xinesos al costat de l’arxipèlag de les illes Galápagos.

Segons les estimacions de l’ONU, el 90% dels recursos pesquers ja «estan explotats, sobreexplotats o esgotats» al planeta, per la qual cosa com més pressió faci la pesca il·legal, més difícil serà propiciar-ne la recuperació. I és que els països tenen normes per regular la pesca i evitar així l’extinció d’espècies i afavorir-ne la reproducció. Tot i això, les flotes pirates de la Xina no respecten les normatives de les Zones Econòmiques Exclusives (ZEE) d’aquests països.

UN NEGOCI LUCRATIU

Segons la WWF, la pesca il·legal és un dels principals impulsors de la destrucció de l’ecosistema marí. A més, aquesta pràctica, que és el delicte més lucratiu contra els recursos naturals després de la fusta i la mineria, representa una cinquena part de les captures pesqueres mundials amb un valor de fins a 23.500 milions d’euros.

No només és lucratiu, sinó que, com explica l’informe, cometre aquest delicte és, fins a cert punt, senzill. Tot i que les empreses responsables d’aquests vaixells estan identificades, la majoria segueix operant amb «total impunitat», gràcies al fet que s’amaguen al darrere d’«estructures empresarials complexes» i moltes vegades usen paradisos fiscals com les Illes Caiman.

A això s’hi suma la manca de controls rigorosos per poder penalitzar aquestes pràctiques. I és que segons aquest informe, gairebé cap país no exigeix informació sobre els propietaris de l’embarcació a l’hora de sol·licitar llicències o registrar embarcacions. Per tant, els responsables dels actes esmentats mai no són sancionats. De fet, les multes se solen imposar directament als capitans i als tripulants dels vaixells que han comès el delicte, malgrat que, possiblement, hagin estat instigats per les empreses.