En un procés de lluita constant per fer efectiva la descarbonització i traçar el camí cap a una economia circular, és imprescindible l’aposta per les energies renovables no elèctriques com el biogàs i el biometà. Aquests gasos permeten, entre d’altres molts avantatges, el fet de poder ser transportats per les xarxes de gas natural que ja s’han instaurat a l’Estat per evitar fer inversions costoses i innecessàries.
Si el biogàs se sotmet a un procés de neteja de les diferents impureses s’obté el biometà, que té una composició similar al gas natural, però que es tracta d’una energia verda formada principalment per metà i CO2. És per això perquè es pot injectar en les xarxes de distribució barrejant-lo amb el gas natural i també es pot utilitzar com a combustible per a vehicles. El fet que es pugui introduir a les xarxes ja existents i a les plantes biogèniques que ja hi ha a Catalunya fa que el procés sigui més fàcil d’implantar i que no hi hagi una gran despesa econòmica.
Aquest diari, juntament amb Prensa Ibérica, va organitzar fa una setmana una taula rodona anomenada 'El biometà, solució al desimpacte ambiental i abastiment energètic renovable'. L’objectiu era abordar amb diferents experts en l’àmbit energètic i ambiental la producció de biometà a Catalunya, l’impacte d’aquesta energia en la ramaderia i els projectes en curs.
La taula rodona, que es va emetre en streaming, comptava amb la participació de la directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, el director d’Operacions de la zona Est-Llevant de Nedgia (Grup Naturgy), Rubén Martínez, la directora de l’àrea de tractament del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental (CGRVO), Vanessa Abad, el director d’Operacions del Consorci Besòs Tordera (CBT), Pere Aguiló, i finalment, el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, el doctor Xavier Flotats. El moderador de la xerrada va ser el subdirector del Diari de Girona, Oriol Puig.
La primera intervenció va ser la de l’Elisenda Guillaumes, que va començar explicant que l’objectiu des de l’Administració és que Catalunya “sigui neutre energèticament el 2050”. Tot i així va assegurar que la prospectiva energètica a Catalunya li semblava “poc ambiciosa”.
“Durant el proper mes de març, la consellera presentarà un pla de biogàs on hem fet molt d’èmfasis en la valorització i quantificació de les fonts biogèniques que tenim a Catalunya, el potencial per poder fer biogàs i biometà”, va relatar Guillaumes.
Rubén Martínez va afegir que a Catalunya les infraestructures són de 18.000 kilòmetres de xarxa, un fet que permet connectar totes aquelles instal·lacions de biogàs i transformar-les en biometà, insistint que aquest és “un avantatge envers altres països europeus”. A més, també va recalcar que és capdavantera a Espanya amb el recurs del biometà amb el voltant del 10% del total, amb dues de les sis plantes que hi ha a l’Estat i anunciant que en l’any entrant es connectaran quatre plantes de biometà més.
A la pregunta sobre quins han estat els motius de per què el biometà no s’havia desenvolupat abans al territori, el doctor Flotats va respondre amb contundència que “cap govern s’ho havia pres seriosament”.
Catalunya té el 10% del recurs de biometà de l’Estat i dues plantes de biometà
“El biogàs pot avançar si les polítiques governamentals van en línia amb quatre eixos: la lluita contra el canvi climàtic, l’autosuficiència energètica, la gestió de residus i el desenvolupament rural”, va argumentar el catedràtic.
Aigua i residus, pel biometà
El CGRVO i el CBT són dues entitats públiques que estan liderant un projecte conjunt des de 2018 amb l’objectiu d’iniciar un gas que té la possibilitat de convertir-se en biometà.
“Aquest projecte té encara més sentit el 2022 per la crisi energètica que estem vivim”, va assegurar Vanessa Abad, al·legant que “els recursos existeixen i la tecnologia és madura, encara que continua havent-hi barreres que s’han de trencar”.
Abad va voler resaltar la importància del projecte per ser públic i unificar dos sectors: aigües i residus. “Crec que és clau que la ciutadania conegui i entengui el que estem fent amb els residus, l’aigua i la ramaderia”, va resaltar la directora de tractament del CGRVO i va afegir que d’aquesta forma “serien conscients de que amb la seva acció contribueixen amb la transició energètica”.
Per la seva part, Pere Aguiló va afirmar que aquest projecte té la intenció d’aconseguir una reducció d’empremta de carboni de gasos d’efecte hivernacle del voltant de 4.000 tones a l’any. “Nosaltres veiem les nostres instal·lacions com a veritables embornals de CO2. El fet de poder desplaçar un combustible fòssil amb la injecció a la xarxa d’una energia verda suposa una actuació directa amb la reducció de l’empremta de carboni al país”, va subratllar Aguiló.
Públic i privat, de la mà
Amb relació als acords entre el sector públic i privat, en Rubén Martínez va confirmar que des de fa dos anys es treballa en conjunt amb l’Administració. “Tenim molta voluntat per desenvolupar aquests tipus de plantes per valorar una infraestructura que ja està feta, la del gas natural, i així rendibilitzar les inversions que fa l’àmbit privat amb el biogàs i el biometà”, va continuar explicant el director d’Operacions de la zona Est-Llevant de Nedgia.
La directora general d’Agricultura i Ramaderia a la Generalitat, va respondre a Martínez parlant del Pla de Biogàs, que té una previsió de 80 milions d’euros dins del Pacte Nacional de la Indústria per aquest 2022-2025. Segons Guillaumes, aquest any surt la primera línia d’ajuts de 25 milions d’euros i té dos vessants: per una part, facilitar la connexió a la xarxa de les plantes ja existents i per l’altre, sobre el marc agrari, que els digestors rurals o les plantes de biogàs estiguin molt focalitzades en la gestió de les dejeccions ramaderes.
El pla de biogàs de l’Administració té dues variants: l’energètic i el digestat. Segons Guillaumes, l’atenció se centra en l’àmbit energètic, però també cal tenir en compte el digestat, perquè en un percentatge “elevadíssim” això anirà a marc agrari i es pot acabar venent com a fertilitzant orgànic.
Aquest any l’Administració farà públic un pla d’ajuts per als ramaders
En cas que un ramader vulgui convertir les dejeccions que generen els seus animals en biometà, existeixen dues opcions: un model d’explotació i un model cooperatiu. En aquest segon participarien diversos ramaders. Aquest any l’Administració farà públic un pla d’ajuts per productors que vulguin produir biogàs o biometà. Cal destacar que a escala nacional ja existeix el full de ruta amb 150 milions d’euros en joc per tot l’Estat.
Comunitat i bioenergia
El Clúster de Bioenergia de Catalunya és una associació sense ànim de lucre que representa el sector professional de la bioenergia al territori. La Vanessa Abad, membre de l’entitat, va exposar que aquesta associació té com a objectiu fomentar projectes de desenvolupament de bioenergia, crear comissions de treball en l’àmbit del digerit i fer convenis de col·laboració amb universitats i grups de recerca. “Ara mateix estem vivint una oportunitat per poder solucionar tots els reptes ambientals”, va detallar Abad.
Per concloure la conversa es va obrir el torn de paraula al públic on es van abordar temes com l’eficiència de les energies renovables. El doctor Flotats va posar com a exemple el cas d’Holanda, un país que ha pres la decisió de frenar la sobreproducció i exportació de carn per començar a fer ús de processos sostenibles, el que suposa tancar granges. Aguiló, per la seva part, va afegir que el decreixement va acompanyat de l’eficiència energètica, argumentant que no per tenir la possibilitat de produir molta energia, biometà o elèctrica, s’ha de fer. “L’estratègia és adaptar les nostres produccions d’energia a un consum optimitzat, i el Greendeal europeu ho té en compte”, defenia Aguiló.
Durant les quasi dues hores de taula rodona, els cinc participants van compartir numeroses reflexions, algunes contraposades i d’altres totalment comunes, van exposar informació rellevant fins ara desconeguda i van fer públiques dades per ajudar a entendre el context del biometà a tot el territori de Catalunya.
