L’eclosió a Espanya de l’hidrogen verd

Per a meitat de segle, seguint amb els objectius marcats per Europa, Espanya haurà d’assolir la neutralitat climàtica, és a dir, una petjada zero de carboni. És una fita que pretén mantenir a ratlla l’escalfament global (a 1,5ºC segons dicta l’Acord de París) i, per tant, pal·liar les conseqüències del canvi climàtic.

En aquesta cursa, un dels punts claus és la descarbonització de l’economia, un repte en el qual l’hidrogen renovable, també anomenat hidrogen verd, es presenta com una "valuosa" solució, tal com ho qualifica el Ministeri per a la Transició Ecològica, ja que ni la seva producció ni el seu consum generen emissions contaminants.

Aquest vector energètic suposa, per exemple, la fi del problema de l’emmagatzematge d’energia o la substitució dels recursos fòssils tant en la indústria com en la mobilitat, els sectors domèstic, terciari i energètic. De fet, el 2020, el Govern va aprovar l’anomenat "Full de Ruta de l’Hidrogen", en el qual es fixa com a objectiu nacional la implantació d’aquest vector energètic, aconseguint el 2030 els quatre gigawatts de potència instal·lada procedent d’electrolitzadors (que produeixen hidrogen a d’energia renovable, no d’energies fòssils com passa amb l’hidrogen gris). Abans, el 2024, s’haurà de comptar amb una potència instal·lada d’entre 300 i 600 megawatts. Aquests són alguns dels principals projectes que ja s’estan desenvolupant a Espanya.

- Vall andalusa de l’H2 verd: A finals d’any, l’empresa petroliera Cepsa va anunciar una inversió de més de 3.000 milions d’euros per a la creació de la Vall andalusa de l’Hidrogen Verd, que suposarà la construcció de dues plantes per a la producció d’hidrogen renovable amb una capacitat total de dos gigawatts mitjançant electròlisi. En concret, s’instal·laran dues plantes d’un gigawatt cadascuna, una a Palos de la Frontera (Huelva), que entrarà en funcionament el 2026, i una altra a San Roque (Cadis), que arrencarà el 2027.

Aquesta futura vall d’hidrogen s’ha considerat com el projecte d’hidrogen verd més gran impulsat a Europa fins ara; està previst que generi més de 10.000 llocs de treball i que suposi una retallada d’emissions de CO2 de sis milions de tones a l’any.

- Corredor de l’Ebre i Catalunya: La vall andalusa se suma a altres projectes en desenvolupament a Espanya, com és el corredor d’Hidrogen de l’Ebre, que vol assolir una producció d’1,5 gigawatts el 2030, amb una producció d’energia renovable associada de 6 gigawatts, o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, impulsada per Enagás, Repsol i la Universitat Rovira i Virgili, amb una trentena de projectes associats relacionats amb la indústria química, mobilitat, economia circular, infraestructures, R+D+i i la formació.

- Corredor H2Med: Espanya, França i Portugal estaran unides el 2030 pel "gran corredor d’hidrogen de la Unió Europea", el projecte H2Med, amb un cost total de 2.850 milions d’euros. L’actuació inclou la construcció d’un hidroducte submarí a 2.600 metres de profunditat entre Barcelona i Marsella, anomenat BarMar, a més d’un altre tram que unirà Celorico da Beira (Portugal) i Zamora. Aquesta infraestructura permetrà exportar uns dos milions de tones anuals d’hidrogen verd, fet que suposa el 10% del consum previst per al conjunt de la Unió Europa el 2030. Aquest megaprojecte és la substitució del Midcat, impulsat per Espanya i Alemanya, i que pretenia impulsar les connexions de gas entre els membres de la Unió després de la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna.

- Green Hysland a Mallorca: Crear un "ecosistema" d’hidrogen verd és l’objectiu de Green Hysland, el primer projecte estratègic d’aquestes característiques plantejat al sud d’Europa, que farà servir energia solar per produir i consumir a Mallorca unes 300 tones d’hidrogen renovable a l’any, cosa que permetrà reduir les emissions de diòxid de carboni fins a les 20.700 tones anuals.

La iniciativa, coordinada per Enagás i impulsat per Acciona, Cemex i Redexis, se centra a la localitat de Lloseta a Mallorca i persegueix expandir una xarxa d’hidrogen per l’illa que abasti les fases de producció, distribució i ús final de l’hidrogen al transport, la calefacció i l’energia.

Altres corredors i clústers

Promogut per Petronor-Repsol, el projecte BH2C, el "Corredor Basc de l’Hidrogen", implicarà una inversió de 1.300 milions d’euros i produirà 20.000 tones d’hidrogen anuals. Aquesta iniciativa serà el germen de 8.000 llocs de treball directes i indirectes i permetrà una retallada d’1,5 milions de tones anuals de CO2. Estarà llest el 2026.

A més de valls i corredors, a Castella-la Manxa fa un parell d’anys que desenvolupen el Clúster de l’Hidrogen Verd, una agrupació d’empreses i entitats que han decidit unir esforços per al desenvolupament tecnològic d’aquest vector energètic. La seva seu és el Centre Nacional de l’Hidrogen de Ciudad Real, en marxa des del 2007.

Així mateix, a Cartagena (Múrcia) s’està desenvolupant la Plataforma de la Vall de l’Hidrogen Verd, a la qual s’han adherit tant empreses com associacions i entitats públiques. L’any passat es va anunciar un acord entre Repsol, Enagás i Engie per construir una planta d’hidrogen renovable amb una capacitat de 100 megawatts. Costarà 215 milions d’euros i començarà el 2025.

Són algunes de les iniciatives que revelen l’ecolosió de l’hidrogen a Espanya.