Jets privats: luxosos i contaminants

Els jets privats, emprats no només per mandataris mundials, sinó també per una plèiade cada cop més nombrosa de milionaris, esportistes d’elit, cantants, artistes i famosos de tota mena, s’han situat al centre de la polèmica. Si en la majoria dels casos ja suposen per si sols un signe d’ostentació i un caprici totalment innecessari, el vessant més perjudicial és l’impacte que tenen sobre l’escalfament global. En un moment en què l’aviació comercial fa esforços per reduir les seves emissions, els experts i moviments conservacionistes insten aquest sector a fer el mateix, tenint en compte a més el seu fort creixement en els darrers anys.

Un informe fet públic recentment per l’entitat internacional Transport & Environment, especialitzada en l’impacte del transport, recorda que els jets privats «consumeixen 10 vegades més energia per passatger que els vols comercials, i 50 vegades més que els que viatgen amb tren».

Les conclusions són clares: la influència de l’aviació sobre el clima és cada vegada més gran (les perspectives d’augment de trànsit són notables per als propers anys). Aquest impacte, però, és causat per un grup molt reduït de persones: només l’1% de la població mundial causa el 50% de les emissions de l’aviació.

Transport & Environment se centra en els petits reactors que transporten super-rics d’una banda a l’altra, sovint amb l’única finalitat d’anar a un lloc d’estiueig. Un d’aquests jets pot emetre dues tones de CO2 en una hora. Això suposa que les emissions d’un vol privat de quatre hores equivalen al total d’emissions d’una persona en totes les seves activitats durant un any.

L’informe realitza una detallada anàlisi de les rutes més freqüentment utilitzades pels vols privats. Regne Unit i França són els dos països europeus on aquestes aeronaus causen les emissions més grans (el 36% de totes les generades a Europa pels jets). Espanya també ocupa un lloc destacat, amb el cinquè lloc dels països de la UE en emissions provocades per aquests avions, copant-ne el 9,2%. De fet, dues ciutats ocupen un lloc rellevant en l’àmbit europeu: Palma i Eivissa esn troben entre els 10 llocs on més jets privats van aterrar de tota la Unió Europea, amb 17.864 i 15.535 vols arribats del gener fins a l’octubre del 2022, segons dades oficials. Les dues illes estan només per sota dels aeroports de París, Niça, Ginebra, Farnborough, Londres (Luton i Biggin Hill), Zuric i Milà. Gairebé tots aquests vols són de caràcter purament de vacances. Pel que fa al 2021, el volum de vols privats ha augmentat un 4% a Palma i un 10% a Eivissa, segons el darrer informe de l’Associació Europea d’Aviació Empresarial (EBAA, en anglès).

El mateix informe de Transport & Environment, el més complet realitzat fins ara sobre el tema, revela que malgrat el seu fort impacte sobre l’escalfament global, els avions privats no estan subjectes a impostos en la majoria de països de la UE, a causa de les exempcions en els preus del carboni i que el querosè continua sense estar gravat actualment.

Aquesta situació podria canviar ben aviat, perquè entre les mesures que preveu la Comissió Europea en el paquet Fit for 55 hi destaca la creació d’un impost sobre el querosè d’aviació en els vols entre països comunitaris.

L’informe de Transport & Environment fa algunes propostes concretes en relació amb els vols privats. En primer lloc, advoca per «prohibir el 2030 qualsevol vol privat que utilitzi combustibles fòssils, permetent únicament l’ús de naus d’hidrogen o elèctriques per a vols en jets privats de menys de 1.000 quilòmetres dins d’Europa». Encara que sembli una exigència molt difícil de complir, el cert és que és precisament en l’àmbit dels avions de mida petita allà on els motors elèctrics i d’hidrogen estan aconseguint ja els avenços més grans, si bé és cert que amb autonomies encara limitades.

També proposen «impostos sobre el combustible i taxes de vol als avions privats que usen combustibles fòssils», així com «prohibir aquells vols per als quals hi hagi alternatives que no incrementin la durada del viatge en més de dues hores i mitja».

A mitjans de novembre passat, centenars d’activistes d’Extinction Rebellion i Scientist Rebellion (aquesta última integrada per científics) van fer una onada coordinada de mobilitzacions en aeroports de tot el món (assegudes, encadenaments, concentracions o performances) per cridar l’atenció sobre el dany que causen aquests avions. «Les societats han d’entrar en mode d’emergència per evitar una catàstrofe climàtica. Això inclou reduir les emissions capritxoses de les elits econòmiques, que tenen una petjada de carboni molt més gran que la de la resta», va afirmar l’investigador italià Gianluca Grimalda, abans de ser detingut a Milà. «És inacceptable que els superrics continuïn fent voltes pel món als seus avions mentre milions de persones pateixen els impactes desastrosos del canvi climàtic», va afegir.