La meitat de la conca de l’Ebre estarà en situació d’emergència per la sequera a finals de maig

Amb la incorporació de les conques del Gállego-Cinca i Huerva a finals de maig, la meitat de la conca de l’Ebre estarà en situació d’emergència per l’actual sequera, una de les més greus, si no la que més, que travessa aquest sistema hidrològic, segons ha reconegut la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Dolores Pascual.

Així ho ha declarat als mitjans abans de la reunió de la Comissió Permanent de la Sequera de l’organisme de conca per analitzar la situació hídrica actual i les mesures posades en marxa per pal·liar-la.

Des del 26 d’abril se’n realitza una anàlisi cada 15 dies i «la situació ha empitjorat» amb el 30% de la conca en l’actualitat en situació d’escassetat, és a dir, emergència, una declaració que atorga a l’organisme de conca garanties jurídiques per a l’adopció de mesures excepcionals.

I és que, ha reconegut la presidenta de la CHE, es tracta d’una de les sequeres «més greus» registrades, perquè afecta la major part de la conca, a causa que els embassaments no s’han recuperat de la sequera del 2022, quan els agricultors ja van haver d’afrontar prorratejos i restriccions.

Exempció de cànons i tarifes

Entre les principals mesures, la CHE ha acordat la condonació de cànons i rebaixa de tarifes per als sistemes de reg que han vist reduïts els seus drets d’aigua, així com obres d’emergència als embassaments de l’Ebre i Yesa per garantir els proveïments a Cantàbria i Saragossa i el seu entorn, respectivament.

S’ha establert control de cabals ecològics i d’abocaments i s’han habilitat autoritzacions provisionals en cas de necessitats puntuals d’aigua per salvar situacions de crisi.

I es manté així mateix una coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua, responsable de la vigilància del domini públic de l’Ebre al seu territori, i amb el Seprona de la Guardia Civil.

S’ha posat en marxa un pla de vigilància per al compliment dels cabals ecològics i un altre de vigilància ambiental per al delta de l’Ebre i també s’està en contacte amb les diputacions provincials per al control i contenció d’aquells usos que no siguin prioritaris.

«Ens consta –ha apuntat Pascual– que ajuntaments petits han avaluat la situació i tenen prou reserves», com al País Basc o Cantàbria, i que d’altres amb més nombre de població «han fet crida a la contenció i a prendre consciència» ja que es tracta, ha apuntat, d’una sequera «progressiva i lenta».

No obstant, ha advertit que hi haurà municipis que es proveeixen de pous o aigües subterrànies que podran tenir problemes i hauran de tenir-ho en compte a l’hora de regular el proveïment o davant la possibilitat que hagin de recórrer a ajuda.

Dolores Pascual ha reconegut que seran necessàries més restriccions, especialment als usuaris de regadius segons vagi avançant la situació d’emergència o excepcional per sequera extraordinària.