Marco Dentz: «Els contaminants poden arribar a deus de subministrament humà»

El projecte Karst, amb participació del CSIC, cerca aprofundir en els mecanismes que regulen els aqüífers

IMG 4068

IMG 4068

Olaya González

La corrupció dels aqüífers té una gestió complexa, per això és vital el paper de la ciència per trobar solucions innovadores. I per això cal saber on és l’origen d’aquest mal. Aquest és l’objectiu del projecte Karst, un estudi que intenta esbrinar les lleis de la física que regeixen el flux de l’aigua i el transport de substàncies contaminants. Marco Dentz és membre del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i també l’investigador principal d’aquest projecte, que ha rebut finançament del prestigiós programa ERC Synergy, del Consell Europeu de Recerca.

En què consisteix el projecte Karst?

El seu objectiu és caracteritzar, quantificar i modelar els sistemes de coves subterrànies per predir el flux d’aigua i dels seus contaminants. La primera fase està dedicada a investigar i quantificar les lleis de flux d’aigua en conductes o coves que es caracteritzen per geometries complexes. A la segona, s’investigaran les xarxes d’aquestes coves amb l’objectiu de classificar-les i poder generar rèpliques a l’ordinador. La tercera està dedicada a modelar matemàticament el flux d’aigua i tòxics a les xarxes de les coves i quantificar com la seva estructura determina aquests processos. Això facilitarà l’avaluació de l’impacte d’inundacions, sequeres o abocaments i el disseny de mesures de prevenció i remediació.

Ha rebut 10 milions de fons europeus. Què ha suposat aquest extra de finançament?

Ho facilita, ho fa possible. Col·laborem quatre investigadors de quatre països europeus: Espanya, França, Eslovènia i Suïssa. El pressupost es reparteix entre els diferents grups de recerca i la majoria anirà per al personal. Necessitem un equip multidisciplinari molt qualificat.

Espanya té un problema amb la corrupció de les seves aigües subterrànies?

Els aqüífers càrstics són sistemes fràgils perquè l’aigua i els contaminants flueixen ràpidament a través d’ells, per la qual cosa són altament vulnerables. Durant tempestes fortes s’infiltra gran quantitat d’aigua que pot arribar a rius i rierols, que es poden desbordar i causar inundacions. Els contaminants es filtren i es transporten ràpidament. Així poden arribar a deus que s’usen per al subministrament d’aigua. Va passar al Canadà l’any 2000, quan es va introduir aigua corrompuda per fems en un aqüífer càrstic. Va afectar la salut de més de 2.000 persones. Aquest és un problema a nivell global.

D’on provenen aquests contaminants?

De fonts diferents: de la indústria, de l’agricultura, d’abocadors… Hi ha una gran varietat. Per exemple, al projecte està previst estudiar un aqüífer càrstic a Suïssa que està contaminat amb solvents clorats i no se sap quin n’és l’origen. Volem utilitzar les eines matemàtiques per a la hidrologia forense i esbrinar-ne la font.

Hi ha solució a curt termini?

Depèn de cada cas. El projecte intenta trobar solucions eficients, facilitar la predicció de la contaminació i el disseny de mesures de prevenció i remediació.