Amb motiu del Dia del Ximpanzé, el 14 de juliol passat, la famosa etòloga britànica Jane Goodall va decidir difondre un vídeo en el qual explicava en quina situació es troba aquesta espècie.
Molt al seu estil, amb una gran senzillesa i una calma aclaparadora, Goodall relatava totes les causes que segueixen amenaçant aquests animals. Destrucció d’hàbitat per l’espoliació d’empreses petrolieres, gasístiques o mineres; creixement de la població i expansió de la ramaderia; caça comercial d’animals salvatges; trampes per a senglars o antílops... una sagnant llista a la qual va afegir una nova causa, profundament arrelada en la forma de vida del segle XXI i que es repeteix de forma rutinària, diàriament. La britànica es referia als selfies.
«Acostumen a fer-se selfies en zoos o amb ximpanzés utilitzats per a l’entreteniment. I no hauríem d’estar en contacte amb ximpanzés d’aquesta manera, també és una manca de respecte cap a ells. No volen aquest selfie, nosaltres el volem, però ells no, per tant, no està bé», recalcava.
No només no és ètic, sinó que, a més, contribueix a crear la idea que els ximpanzés són «criatures adorables». Una concepció errònia que la comunitat científica i els experts estan denunciant com una de les amenaces modernes a què s’enfronten aquestes espècies, ja que és una actitud que fomenta l’interès per adquirir-ne com a mascotes i, amb això, dóna ales (encara més) al mercat negre del tràfic d’animals.
«Com a mascotes, se’ls separa de les mares, les famílies, els grups i se’ls vesteix amb roba. Oh, són bonics com nadons!, però després comencen a créixer. I no volen ser un nen humà en una casa humana», tancava Goodall, que insistia en el perill que pot suposar intentar domesticar un ximpanzé.
La mateixa Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ja s’ha pronunciat al respecte a través del seu Grup Especialista en Primats mitjançant un comunicat en el qual fins i tot demanen a professionals com primatòlegs, conservacionistes, cuidadors, voluntaris en zoos o santuaris, a més d’artistes coneguts o figures polítiques, que no publiquin fotos seves al costat d’aquestes espècies en xarxes socials. «Els efectes negatius de publicar aquestes imatges poden superar els efectes positius, i hem d’aplicar el principi de precaució, ateses les dimensions de la crisi d’extinció» que pateixen aquestes espècies, diu el comunicat.
A més, les xarxes socials no només han esdevingut un amplificador de l’interès per adquirir animals exòtics, sinó que funcionen com una còmoda (i perillosa) plataforma de compravenda, tal com denuncia l’informe Boscos Buits, elaborat per l’investigador independent Daniel Stils per a Iniciativa Global contra el Crim Organitzat Transnacional.
«Hi ha comerciants, alguns dels quals han aconseguit un gran nombre de seguidors a les xarxes socials, que publiquen fotos i vídeos de nadons de grans simis, sovint vestits, i reaccionen a consultes per a una possible venda dirigint el consumidor a una aplicació de missatgeria encriptada on les negociacions es poden portar a terme en privat», detalla l’informe, que adverteix d’un increment exponencial en la demanda d’animals exòtics en les últimes dues dècades.
Stiles denuncia que alguns exemplars que es mostren a les xarxes socials s’han convertit en «estrelles» que acumulen milions de seguidors a Twitter, Facebook i Instagram. «Una publicació de vídeo d’un nadó ximpanzé vestit amb roba de nen, per exemple, pot arribar ràpidament a nombrosos compradors potencials».
Pel que fa als preus, es pot arribar a demanar fins a 100.000 dòlars a un comprador estranger que estigui interessat a adquirir a l’Àfrica un ximpanzé amb documentació falsa i fins a 250.000 per un nadó goril·la, encara que en alguns casos s’ha superat el mig milió de dòlars.
Llacunes legals i corrupció
L’associació espanyola Projecte Gran Simi, que ha traslladat l’informe al Ministeri per a la Transició Ecològica i al Seprona, critica que aquest tràfic il·legal de grans simis escapa tant als controls com als acords internacionals que es van adoptar precisament per protegir aquestes espècies.
La debilitat principal del sistema és, denuncien, que la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) permeti el comerç i la venda d’animals en perill d’extinció quan han nascut en captivitat. Per a Projecte Gran Simi, és un «greu error».
«Maten tota la família, agafen diversos nadons, fan certificats falsificats perquè hi ha una corrupció tremenda entre els funcionaris i els governs d’aquests països, posen que han nascut en captivitat i ja tenen les mans lliures per comerciar i perquè vagin a qualsevol part del món. El CITES ha de canviar», insisteix el director executiu de Projecte Gran Simi, Pedro Pozas, que posa com a exemple de països on es fan aquestes pràctiques la República Democràtica del Congo o Guinea. «O bé es falsifica als països on han estat capturats, o bé a Àsia quan hi arriben», afegeix Pozas.
Respecte d’això, l’informe Boscos Buits afegeix que als països africans, «el problema primordial ha estat la corrupció d’alguns elements de les autoritats militars, policials, judicials, de vida silvestre i duaneres, que són subornades per frustrar les forces de l’ordre, o que es converteixin en participants actius en el tràfic».
Per això, el director executiu de Projecte Gran Simi reclama que aquests certificats incorporin l’empremta dactilar d’aquests animals per intentar frenar la falsificació de documentació. «Els grans simis, com nosaltres, són els únics que tenen empremtes dactilars i poden ser reconeguts de manera individual. Un [gran simi] CITES ha de tenir la seva empremta dactilar, perquè seria impossible falsificar-la. Seria una manera de lluitar contra aquest tràfic», afegeix.
Molt semblants a nosaltres
El futur per als exemplars que han sobreviscut a una cacera també és incert, ja que la majoria solen morir poc després per lesions, malalties o maltractaments que reben per part dels seus captors. De fet, cinc de cada deu grans simis moren després de ser capturats.
«Amb els ximpanzés i amb els bonobos compartim el 99% de la nostra capacitat genètica, és a dir, entre ells i nosaltres tenim moltíssims comportaments que són iguals, entre ells, l’amistat, l’amor entre famílies... llavors trencar llaços familiars és totalment abusiu, fins i tot pot portar a la depressió si estan molt units. El que no sap la gent és que un ximpanzé pot morir de pena», recalca Pedro Pozas. «Els grans simis pertanyen a la família dels homínids, a la nostra família, i no obstant, els tenim captius, utilitzant-los a nivell econòmic», conclou.
