Titulars com "Les cotorres argentines envaeixen Madrid" o "Detecten un cargol gegant a les Canàries" s’han pogut llegir durant aquests últims mesos als mitjans de comunicació espanyols. En tots dos casos, aquests animals no són autòctons d’Espanya, sinó que el seu lloc d’origen és molt lluny: les cotorres habiten a les selves tropicals i el cargol gegant prové de l’est d’Àfrica. Aquests animals es coneixen com a espècies exòtiques, però en quin moment una espècie exòtica passa a ser una espècie invasora?
Les espècies exòtiques invasores són aquelles "espècies foranes introduïdes de forma artificial, accidentalment o intencionadament i que, després de cert temps, aconsegueixen adaptar-se al medi i colonitzar-lo", tal com explica l’organització ecologista WWF Espanya. Per tant, perquè una espècie passi de ser simplement exòtica a ser invasora, s’ha d’adaptar a un mitjà diferent del del seu origen en un temps determinat, que varia segons la seva adaptabilitat i les condicions climàtiques.
La manera com arriben aquests organismes pot ser intencionada o accidental. En el primer cas, la manera més freqüent és a través del comerç. Algunes "arriben perquè s’utilitzen com a mascotes, com és el cas de l’ós rentador, i d’altres s’utilitzen per a finalitats comercials, com va ser en el seu moment la introducció del cranc vermell americà o diverses espècies de plantes" per a la jardineria, explica la biòloga Laura Capdevilla-Argüelles del Grup Especialista d’Espècies Invasores de l’esmentada entitat.
Però també es poden introduir de manera accidental, ja que "moltes espècies utilitzen els mitjans de transport comercials, ja siguin vaixells de càrrega, cotxes o embalatges, com a vehicle propi", explica Capdevilla-Argüelles. I és que el comerç és la via més ràpida i la més comuna per a la seva arribada, ja sigui de forma intencional o accidental.
Part del seu èxit colonitzador és degut a que són espècies que "no tenen uns requeriments d’hàbitat concrets", és a dir, són poc exigents i per això tenen més facilitat per adaptar-se a les característiques dels nous ecosistemes.
Un altre aspecte que facilita la invasió és el tipus de reproducció que tingui. En el cas de les plantes, es reproduiran més fàcilment aquelles varietats que tinguin els dos tipus de reproducció: la sexual amb llavors i la vegetativa, a base de fragments de la tija o l’arrel. Per la seva banda, els animals, insectes o rèptils, tenen més facilitat per convertir-se en invasors quan es reprodueixen amb facilitat i tenen ventrades molt nombroses o diverses a l’any.
A més, aquestes espècies "no tenen enemics naturals allà on han estat introduïdes", indica Capdevilla-Argüelles, per la qual cosa no hi ha "cap enemic que els freni".
L’arribada d’espècies invasores a Espanya té conseqüències greus sobre els ecosistemes nacionals, ja que les espècies autòctones de fauna i flora es veuen afectades per les exòtiques. Les espècies natives, "en no haver evolucionat en contacte amb aquestes noves espècies, no hi poden competir, per la qual cosa són desplaçades o, en el pitjor dels casos, moren i s’extingeixen", assenyala WWF.
És el cas del bambú japonès, un invasor molt conegut, que creix, sobretot, a les riberes dels rius. "És una espècie que creix molt ràpid", explica la biòloga, "a més que té un efecte al·lelopàtic, és a dir, que emet unes substàncies que inhibeixen el creixement d’altres plantes". Per tant, aquesta varietat acaba desplaçant tota la vegetació nativa i, en conseqüència, tota la fauna que depèn de la vegetació d’aquest ecosistema.
A Espanya, el Catàleg espanyol d’espècies invasores recull gairebé 200 espècies. De totes elles, la major part figura en la categoria de flora, amb 64, mentre que en l’apartat de mamífers n’hi ha 16. En aquest document es troben exemplars com l’ortiga aquàtica, el mosquit tigre, el lluç de riu, la perca de riu o el peix escorpí. Els experts assenyalen que en realitat n’hi ha més de 200, però moltes encara no s’han registrat en aquesta llista.
El silur, un peix que pot assolir una grandària enorme, és només una de les moltíssimes espècies exòtiques que envaeixen els rius espanyols, mentre que la vespa asiàtica colonitza ja la major part del país i la seva picada és temible. És una invasió per terra, mar i aire.
Ara mateix, un dels animals que està dins d’aquest catàleg i que és un dels que "més repercussió té, perquè són més coneguts o perquè han envaït zones més extenses" és l’os rentador, especifica Capdevilla-Argüelles. Aquesta espècie "cada vegada ha anat estenent més la seva àrea de distribució i, dins del que és possible, no és una espècie que hagi arribat fa moltíssims anys, sinó que ha arribat fa relativament poc al medi natural" .
Un cop estan instaurades en el seu hàbitat, "és gairebé impossible eradicar-les", aclareix Capdevilla-Argüelles. Per tant, el pas següent és controlar l’espècie, "quan les poblacions són molt petites", per tallar com més aviat millor la seva expansió. Per contra, si l’espècie aconsegueix establir-se, passa a ser una tasca "difícil", que no és impossible, "però comporta un esforç en temps i diners molt importants", afegeix la biòloga.
En definitiva, un desafiament les proporcions del qual no para de créixer a Espanya.
invasió imparable. Algunes de les espècies exòtiques invasores habituals a Espanya. 1 Cotorra argentina, freqüent en grans ciutats. F
2 Cranc vermell, invasor de rius.
F
3 Os rentador, un dels animals amb més repercussió. F
4 Visó americà. F
5 Mosquit tigre. F
6 Jacint d’aigua. F
7 Musclo zebra, que malmet infraestructures. F
8 Julivert gegant, tòxic. F
