Un dels darrers informes publicats per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que el 34% de la proteïna que es consumeix al món prové de vaques, pollastres o porcs. S’espera que la proporció continuï creixent, especialment als països en desenvolupament, per la millora de les seves condicions econòmiques, i que el 2027 cada persona ingereixi de mitjana 38 quilos a l’any.
Aquest ritme és ecològicament insostenible. El motiu rau en la producció, en quantitats ingents, per satisfer la demanda creixent de la manera més ràpida i barata possible. Perquè, per si mateixa, la carn no tindria perquè suposar un problema si totes les explotacions ramaderes es regissin per criteris de sostenibilitat i adquirissin consciència mediambiental. Just la filosofia contrària d’allò que practiquen les macrogranges.
De fet, diversos estudis apunten que el mètode tradicional podria ser un aliat en la lluita contra el canvi climàtic. «Seria possible reduir un 30% les emissions de gasos d’efecte hivernacle si en un determinat sistema de producció, regió i clima adoptessin les tecnologies i pràctiques utilitzades actualment pel 10% de productors amb menys intensitat d’emissions», conclouen els experts en el text de la FAO.
El document es refereix a aquelles tècniques que van encaminades a millorar l’eficàcia, a emprar pinsos de millor qualitat, a manejar els fems per reciclar els seus elements nutritius i que porten rigorosament l’eficiència energètica en tota la cadena de subministrament. També en el transport, una altra de les activitats que apareixen a dalt de tot de la llista de les més contaminants.
I és que no només és el medi ambient el que surt beneficiat d’aquestes pràctiques sostenibles. Des d’un punt de vista empresarial, els mateixos ramaders poden obtenir més rendibilitat del seu negoci, ja que la competitivitat es dispara quan es fan servir menys recursos. Alhora, en el context de l’Agenda 2030 i amb els governs centrats a complir els objectius de l’Acord de París, els productors són susceptibles de beneficiar-se de les subvencions públiques que premien les iniciatives amb segell mediambiental. Per si no n’hi hagués prou, tot i que encara queda molt per fer per aconseguir un canvi real en els patrons de consum, la població valora cada vegada més gastar els seus diners en carn de qualitat i de proximitat. I, a més, el benestar dels mateixos animals és molt més gran en granges tradicionals que en les industrials, objecte de contínues denúncies sobre aquest tema. A primera vista, tot són avantatges.
Tot i això, aconseguir aquesta «etiqueta sostenible» no és tasca senzilla. Implica no malbaratar recursos, vigilar que l’origen dels insums sigui local, així com que l’energia s’utilitzi de manera eficaç. Així mateix, la mida de les explotacions sempre ha d’anar d’acord amb l’entorn en el qual s’emplaça i la seva producció hauria de ser suficient només amb proveir els mercats locals. En aquesta línia, caldria prioritzar les races autòctones i manejar les pastures de forma racional.
macrogranges: molt a millorar
Les imatges de pollastres o porcs apilonats en grans naus en condicions molt allunyades dels mínims de benestar animal han fet molt de mal a la reputació del sector. Però encara que sembli contradictori, les macrogranges també poden tenir una de les claus per frenar l’escalfament global. I és, precisament, pel seu més que ampli marge de millora. «La ramaderia que s’ha practicat ‘tradicionalment’, fins a mitjans del segle passat, és l’extensiva, la que està basada en el pasturatge. A partir de llavors es va començar a desenvolupar la intensiva o industrial, basada en l’estabulació dels animals i la transformació de pinsos elaborats gràcies al gran desenvolupament del comerç internacional de matèries primeres», afirma Ildefonso Caballero, professor de la càtedra de Producció Ecològica Ecovalia- Clement Mata de la Universitat de Còrdova.
També recorda que la intensiva produeix «totalment al marge de la naturalesa»: «Es basa en el comerç de grans, en el transport a llargues distàncies d’animals entre granges i cap als escorxadors i indústries làcties, en la concentració dels exemplars en mínim espais. Per tant, té associada una emissió de quantitats importants de carboni».
En concret, els darrers estudis estimen que aquesta pràctica seria responsable del 14,5% de la generació de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. El metà és un dels gasos emesos pels animals i té un gran poder d’escalfament de l’atmosfera. I aquesta no és l’única cicatriu que la ramaderia deixa en el medi ambient. Segons l’ONU, en termes globals més del 90% de les zones forestals que són eliminades s’utilitzen per a la ramaderia. Les conseqüències més evidents són la pèrdua de biodiversitat i la desforestació.
recuperar el pasturatge
El pasturatge és una activitat mil·lenària que ha anat evolucionant en paral·lel al mateix ésser humà. Es caracteritza per la mobilitat dels animals i per l’ús compartit dels recursos naturals, tal com recull la FAO. A més, està associat a la conservació de la biodiversitat (per la seva capacitat intrínseca per adaptar-se a l’entorn) i la millora dels sòls. Això ajuda, entre altres coses, a disminuir el risc d’incendis forestals, ja que elimina massa vegetal combustible.
«Avui dia, la ramaderia extensiva té més valor i importància pels serveis mediambientals i socioeconòmics que presta que pel volum d’aliments que produeix. Tot i això, aquests són d’una qualitat altíssima. La majoria estan acollits a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques protegides i altres figures de qualitat diferenciada», remarca Caballero.
