El devorador del suro

Un petit coleòpter present de forma natural a les alzines sureres de Catalunya, l'anomenat corc del suro (Coraebus undatus), s'ha expandit d'una forma explosiva durant l'última dècada fins al punt de convertir-se en una plaga que ja ha malmès la producció de suro en més del 50% dels arbres i en un altre 20% ha causat greus perjudicis. L'insecte no afecta la salut de l'alzina surera, però crea unes cicatrius internes al suro que malmeten el producte i en redueixen radicalment el preu de venda. I tot indica que els motius que han afavorit l'expansió de l'insecte, començant per les sequeres, les altes temperatures i els incendis, s'agegantaran encara més en dècades futures com a resultat del canvi climàtic. Els propietaris de suredes estan desesperats. «De les 80.000 hectàrees de sureda que hi ha a Catalunya, ara només se n'aprofiten 50.000», resumeix Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya (CFC).

Per posar fi a aquesta plaga o almenys poder minimitzar-ne els efectes, tots els sectors implicats s'han posat mans a l'obra i han creat el programa Life+Suber, un pla d'acció amb un pressupost d'un milió d'euros per als pròxims tres anys. La Comissió Europea n'aporta el 50%. Els socis del projecte són el CFC, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTCF), Forestal Catalana (Generalitat), l'empresa Amorim i el Centre de la Propietat Forestal.

Ara com ara no hi ha solucions miraculoses, però sí algunes propostes molt interessants. La primera i essencial és millorar la gestió del bosc. «El que és clar és que els boscos més sans, els més ben cuidats, suporten millor l'atac del Coraebus undatus», explica Pau Vericat, especialista del CTFC. A diferència del que passa amb les deveses d'Extremadura i Portugal, on els arbres estan molt espaiats (80 peus per hectàrea), a les sureres catalanes arriba a haver-hi densitats extremes (400-800 peus), i això genera una enorme competència per aconseguir l'aigua i en surt un suro de més mala qualitat. «S'ha de clarejar una mica els boscos esbrossant el matoll i eliminant les alzines sureres en més males condicions», proposa Vericat.

Actualment es produeix un cercle perniciós: al reduir-se la qualitat del suro, baixa la rendibilitat de l'explotació i el propietari acaba tirant la tovallola i deixa de cuidar els seus boscos, i això al seu torn afavoreix que les alzines sureres es debilitin i s'afavoreixi encara més el coleòpter. És una llàstima, lamenta Joan Rovira, perquè just en uns anys de creixement de la demanda, afavorida per l'expansió del vi en destins llunyans, el suro català no passa precisament pel seu millor moment. Un producte de bona qualitat es paga a 1.600 euros per tona, però si està afectat per l'insecte i conseqüentment no serveix per a taps, llavors baixa fins als 300 euros. «Si aconseguíssim reduir els efectes del corc del suro, a la mínima passaria a ser molt rendible», afirma  el secretari general del CTF.

Trampes amb feromones

La segona opció és la instal·lació de trampes amb feromones, una espècie de bidons penjants de color morat que desprenen aromes atractives per a l'insecte. Quan s'hi acosten, les femelles queden atrapades i no arriben a dipositar els ous a l'arbre. Les proves preliminars sembla que funcionen bé, però ara s'assajarà la instal·lació en massa, «amb centenars de trampes», prossegueix Vericat. Finalment, afegeix l'especialista del CTFC, s'intentarà afavorir la presència de depredadors naturals, com gaigs, oriols, merles i esquirols.