Combustibles fòssils: tot un catàleg de malalties

L’enorme impacte que els combustibles fòssils provoquen en el medi ambient és prou conegut i ha estat àmpliament estudiat i demostrat, però fins ara no s’havia analitzat a fons l’empremta que provoquen en la salut humana. Un informe recent ha confirmat les sospites: el petroli, el gas i el carbó suposen un risc directe per a la salut pública. I, a més, en totes les etapes de la vida humana, des d’abans fins i tot del naixement fins a la vellesa.

L’exhaustiu informe Del bressol a la tomba: L’impacte dels combustibles fòssils en la salut i la urgència per una transició justa, ofereix una radiografia nítida i contundent sobre els efectes d’aquesta indústria en la vida de les persones ia l’estabilitat planetària. Ha estat elaborat per l’Aliança Global pel Clima i la Salut, que treballa amb l’ONU.

Els danys no es limiten al moment de la combustió, sinó que s’estenen al llarg de tot el cicle de vida dels combustibles fòssils, des de l’exploració inicial (abans d’extreure’ls fins i tot) fins que s’abandona una explotació. La severa advertència està recolzada per testimonis directes de poblacions humanes que habiten prop de mines, refineries i plantes petroquímiques, així com per professionals mèdics que n’afronten diàriament les conseqüències.

Des del bressol fins a la vellesa

La investigació documenta que la contaminació derivada de l’extracció, el refinat, el transport i l’ús de carbó, petroli i gas està associada a una llarga llista de malalties, entre les quals figuren complicacions en l’embaràs, increment de casos d’asma infantil, càncers diversos, patologies cardiovasculars i trastorns neurodegeneratius.

L’informe, elaborat per aquest consorci internacional d’organitzacions de salut i justícia ambiental, subratlla que la dependència del petroli, el gas i el carbó alimenta una triple crisi: deteriorament ambiental, perjudicis sanitaris generalitzats i afebliment dels sistemes de salut.

«Com a professional mèdic, he estat testimoni directe dels devastadors impactes en la salut causats per la contaminació derivada dels combustibles fòssils: l’augment de malalties respiratòries, afeccions cardiovasculars i la càrrega desproporcionada que recau sobre les comunitats vulnerables», indica la doctora Jemilah Mahmood. «Aquest informe ho deixa absolutament clar: els combustibles fòssils no són només una crisi ambiental, sinó una emergència de salut pública», subratlla.

El document detalla que l’exposició a contaminants derivats del carbó, petroli i gas pot afectar fins i tot el desenvolupament fetal: les embarassades exposades a altes concentracions de partícules fines tenen més risc de patir parts prematurs i complicacions obstètriques.

Posteriorment, en la infància, s’incrementa la incidència d’asma i altres malalties respiratòries. Durant l’adolescència i la fase adulta, el contacte prolongat amb la contaminació de l’aire i l’aigua procedent d’aquestes indústries es vincula amb afeccions cròniques, com ara cardiopaties, càncers i trastorns neurològics. I, ja a la vellesa, l’exposició acumulada es tradueix en una vulnerabilitat més gran a malalties degeneratives.

La distribució del dany no és homogènia, sinó molt desigual. L’informe identifica treballadors de mines, refineries i plataformes com un dels grups més exposats, juntament amb les comunitats marginades que viuen a prop d’infraestructures contaminants (mines, refineries, pous petrolífers...). Es destaca en el text el cas de regions com Bayelsa, a Nigèria, o l’anomenat «Carreró del càncer», a Louisiana, Estats Units, on les taxes de malalties greus superen àmpliament les mitjanes nacionals.

Aquests escenaris reflecteixen un patró global: els costos més alts recauen en poblacions de baixos ingressos, pobles indígenes i comunitats sotmeses a racisme. Segons Jemilah Mahmood, és un clar exemple d’«injustícia ambiental i sanitària».

A més dels impactes en la salut, els combustibles fòssils impliquen enormes costos econòmics. El 2022, les subvencions globals a aquesta indústria van assolir els 6 bilions d’euros, dels quals 4,85 bilions corresponen a danys socials no comptabilitzats, com la contaminació generada i les conseqüències sanitàries corresponents.

Com revertir la situació

L’eliminació progressiva d’aquestes ajudes i la inversió d’aquests recursos en energies netes podria prevenir «milions de morts prematures i alliberar més de 4 bilions de dòlars en ingressos públics», recull l’informe. Això permetria, a més, finançar sistemes de salut més robustos i accelerar la transició energètica.

Els autors proposen una sèrie de mesures per revertir aquesta situació. Entre elles destaquen aturar l’exploració i el desenvolupament de nous jaciments de combustibles fòssils, acabar amb els subsidis, aplicar el principi de qui contamina paga i garantir que les comunitats afectades participin activament en la presa de decisions.

Però també reclamen accions legals que obliguin les empreses a assumir els costos dels danys que generen. Al text se cita el precedent d’un tribunal als Països Baixos, que va ordenar a una petroliera reduir les seves emissions en un 45% per al 2030. Tot i que la sentència va ser revertida en apel·lació, va suposar una fita en l’exigència de responsabilitats corporatives.

Una transició justa, segons subratllen els autors, ha d’assegurar feines alternatives per als treballadors, accés equitatiu a energies netes, millora ambiental i participació social efectiva. «Només a través d’enfocaments integrats podem abordar la injustícia climàtica i assegurar beneficis en matèria de salut a llarg termini per a tota la població», afirmen.

La capacitat de lideratge del sector sanitari apareix ressaltada al document. Hospitals, clíniques i associacions professionals, en comprometre’s amb la descarbonització i la desinversió en combustibles fòssils, poden enviar un missatge contundent i accelerar la transició energètica, exposen els autors, que afegeixen que la credibilitat social del personal de salut li atorga un «paper central» per sensibilitzar sobre els danys i la humanitat.

L’evidència reunida a l’informe presenta un panorama alarmant: sense una progressiva eliminació dels combustibles fòssils, tant la salut pública com l’estabilitat climàtica seguiran en risc creixent. Tot i això, deixen una porta oberta a l’esperança, en destacar que la transició cap a energies renovables no només és possible, sinó també «econòmicament viable i èticament necessària».

«La ciència és clara. Ara és el moment d’actuar amb valentia. El cost de la inacció es mesura en vides. Aquesta transició no només és possible, és imperativa. El moment per a un món més saludable i just és ara», conclou Mahmood.