Els arbres de l'Amazònia estan transformant-se per sobreviure en l'era del canvi climàtic

La natura s'està adaptant al canvi climàtic. O això o s'extingiran moltes espècies. Aquest és el cas dels arbres de l'Amazònia, que segons un estudi cada any s'estan tornant més gruixuts, concretament, un 3,3%. Aquest eixamplament al tronc succeeix com a efecte a l'absorció del diòxid de carboni addicional. Així doncs, se suggereix que ara són més resistents a l'escalfament global.

Un estudi publicat a la revista Nature Plants presenta clares evidències al voltant que els arbres de l'Amazònia han augmentat la mida mitjana de forma sostinguda en les últimes dècades, un canvi que els especialistes atribueixen principalment a una disponibilitat més gran de recursos lligats a modificacions ambientals, com el diòxid de carboni atmosfèric.

Analitzant registres de 188 parcel·les durant un màxim de 30 anys, l'equip de la Universitat de Birmingham, al Regne Unit, va detectar que l'àrea basal mitjana dels arbres va créixer aproximadament un 3,3% per dècada. El fenomen no es limita als exemplars més grans: tant els arbres de major magnitud com els de talla petita van mostrar augments relatius similars a la seva mida.

Forces oposades

La hipòtesi estableix una fertilització per CO₂ que beneficia els individus amb millor accés a la llum i, alhora, redueix l'ombra que limita els exemplars petits.

Els investigadors emfatitzen que l'"eixamplament" del bosc ha reforçat el paper de l'Amazònia com a clavegueró de carboni, perquè els arbres majors acumulen biomassa i carboni en una magnitud considerable.

Tot i això, adverteixen que el balanç observat fins ara és producte de forces oposades: mentre la disponibilitat més gran de recursos estimula el creixement, d'altra banda, l'escalfament global, les sequeres més intenses i altres fonts d'estrès vegetal associades al canvi climàtic augmenten la mortalitat i la vulnerabilitat dels grans individus i del conjunt del bosc.

Referència

Increasing tree size across Amazònia. Adriane Esquivel-Muelbert et al. Nature Plants (2025). DOI:https://doi.org/10.1038/s41477-025-02097-4

Resiliència i riscos

Segons una nota de premsa, els científics destaquen el valor insubstituïble dels boscos intactes i la dificultat de reemplaçar la riquesa biològica i ambiental d'arbres centenaris mitjançant una reforestació ràpida. La conservació de les característiques del paisatge és, segons els experts, essencial perquè els “gegants” de la selva continuïn complint la seva funció climàtica.

Però encara que els autors interpreten els resultats com un senyal de resiliència, llancen alhora una advertència: si la mortalitat dels arbres grans s'accelerés per sequeres greus, onades de calor extremes o tempestes molt intenses, la concentració de biomassa en pocs individus podria convertir l'aparent guany en una pèrdua neta de carboni. A més, la desforestació actua com un multiplicador de riscos, capaç d'anul·lar els beneficis temporals de la fertilització per CO₂.