D'on ve el calamar que es menja a Espanya?

Una part del calamar que es ven a Espanya procedeix de productors nacionals, fins i tot a petita escala, que compleixen les normatives i les garanties mediambientals. Però una altra part procedeix d’una pesquera llunyana situada a l’Atlàntic sud sense cap regulació, totalment òrfena de normativa, i on centenars de pesquers il·legals (majoritàriament xinesos) es fan d’or a força d’esprémer les poblacions de l’anomenat calamar argentí o calamar pota, una espècie cada cop més acorralada per aquestes pràctiques.

Una investigació portada a terme durant mesos per l’entitat Environmental Justice Foundation (EJF) ha donat lloc a un informe titulat «La cara oculta del calamar importat a Espanya», que desgrana els abusos mediambientals, i també l’incompliment de drets humans i laborals, que amaguen aquestes importacions.

No es tracta de quantitats irrellevants, ja que Espanya és el segon importador més important de calamar i sípia del món, just per darrere de la Xina, per la qual cosa té un paper protagonista en tot el que passa en aquesta pesquera il·legal. Cada any, el nostre país importa el 85% del consum nacional, unes 152.000 tones. De les 20.000 tones de pota argentina que es descarreguen en ports com Vigo, València, Bilbao, Algesires i Barcelona, gairebé la meitat procedeix de pesqueres d’alta mar no regulades.

De totes elles, la zona que analitza l’informe esmentat està a unes 200 milles davant de les costes argentines, ja en aigües internacionals, i allà regna el caos més absolut, segons aquest document.

A partir de la milla 201 «al voltant de 350 vaixells poters, la majoria de la Xina, Corea del Sud i Taiwan, operen sense regulació regional ni internacional», assenyala l’informe d’EJF, que afegeix que entre el 2019 i el 2024 les hores de pesca en alta mar per part dels vaixells xinesos va augmentar un 85%. «La mida de la flota és tan gran que es pot veure des de l’espai a la nit», a causa de la potent il·luminació que fan servir per atraure els calamars.

Tot aquest assetjament posa en risc la població d’aquesta espècie. «La pota argentina és una espècie de vida curta i altament sensible, amb poblacions que fluctuen en funció de les condicions ambientals». Científics entrevistats per a aquesta investigació adverteixen que la sobrepesca durant anys naturalment baixos podria portar a un col·lapse total de l’estoc.

«Una disminució dràstica de les poblacions de calamar causaria un desequilibri en tota la cadena alimentària. Això afectaria espècies d’interès comercial, però també espècies sense importància comercial, però clau en l’ecosistema, com molts mamífers marins i aus marines», afegeix aquesta organització.

També foques i taurons

La investigació ha demostrat que, a banda de la sobrepesca del calamar en aquesta zona, es porten a terme «pràctiques cruels i inhumanes, com la caça deliberada de foques i morses, per les dents i els ullals. Les foques són arponejades, arrossegades a coberta encara vives i copejades fins a la mort», assenyala el document. També s’ha documentat l’aleteig de taurons, és a dir, la captura d’aquests animals només per tallar-los l’aleta, que té usos culinaris, fet que els porta a una mort lenta i dolorosa.

L’estudi destaca el paper d‟Espanya en tot aquest procés. I és que el nostre país és el segon importador de calamar més gran del món. Del total d’aquesta espècie que va arribar als mercats espanyols entre el 2019 i el 2023, el 85% va ser importat i el 15% restant va ser produït al país, és a dir, capturat per vaixells amb bandera espanyola.

El 17% de la captura total de la pota argentina per part de la Xina va ser exportada a la Unió Europea. Espanya va ser el destí del 10% d’aquesta captura. En concret, al voltant del 45% d’aquestes importacions xineses es van descarregar al port de València, seguit del de Vigo, amb un 27%, Bilbao (10%), Algesires (9%) i Barcelona (2%).

Treballar en règim d’esclavatge

L’acció il·legal d’aquests pesquers actua, a més, com a competència deslleial cap a les flotes nacionals que compleixen les normatives vigents.

Però aquestes grans flotes xineses, de vegades de centenars de vaixells, també són l’escenari de vulneracions flagrants als drets humans. És un veritable exèrcit de treballadors que pesquen sense parar. Sense passar per casa durant mesos, fins i tot anys. Per exemple, el vaixell Jia de 55 va sortir de la drassana Huanghai Shipbuilding el març del 2017 i no va tornar a un port de la Xina fins a 84 setmanes més tard i després d’haver deixat anar els hams de potera que s’usen per als calamars milers de vegades amb tripulants d’Indonèsia i les Filipines. Són els «esclaus moderns», afirma la investigació.

«Treballàvem dotze hores al dia si no hi havia calamars. Quan n’hi havia molts, no dormíem durant tres dies i tres nits, depenent de la quantitat». Aquest és un dels testimonis recollits per l’organització a un mariner d’un poter xinès. Aquest altre tripulant va treballar en un poter sud-coreà a la mateixa zona: «Vaig pensar que moriria aquell dia… Cap dels oficials [del capità] el va aturar. Ell em donava puntades de peu contínuament. La meva cinquena o sisena costella estava fracturada. Fins i tot ara el costat esquerre de la cara em fa mal. Sembla que alguna cosa està inflada dins del nas». Abunden els relats com aquest.

És la cara oculta del calamar.

Subscriu-te per seguir llegint