La terrorista Leila Khaled, membre de l'organització marxistaleninista Front Popular d'Alliberament de Palestina ( FPLP) no va poder ser la figura central d'un acte oficial adreçat a la joventut, celebrat ahir a Barcelona. Segons el programa, havia de ser la gran protagonista.

Estava organitzat i recolzat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri espanyol d' Afers Exteriors. Khaled no està gens ni mica penedida de les seves activitats terroristes, que varen incloure l'intent de segrestament d'un avió de línia, ple de passatgers i armada de dos granades.

Les informacions publicades per aquest diari dijous, diumenge i dimarts passats varen portar a negar-li el visat, segons varen informar ahir fonts polítiques catalanes i un diplomàtic espanyol. Abans d'aquelles informacions del DdG, ningú n'havia fet cap comentari, ni descrit la trajectòria de Leila Khaled.

Respecte al mecanisme administratiu de denegació del visat, anit hi havia dues versions. Segons d'una elles, va ser el resultat d'una queixa formal de l' ambaixada d' Israel a Madrid, prop del ministeri espanyol d' Afers Estrangers. Va ser acompanyada d'una altra queixa oficiosa prop de la Generalitat. L'ambaixador israelià va expressar el seu rebuig en ocasió d'una molt recent trobada privada a Barcelona. Hi van assistir el conseller de la vice-presidència, Josep Lluís Carod i el primer tinent d'alcalde Barcelona, Carles Martí (PSC).

Segons l'altra versió, la causa va ser una denúncia presentada prop de la Fiscalia de l' Audiència Nacional. També podria ser que hi hagués hagut els dos tipus d'actuació.

Tanmateix, és curiós que Leila Khaled hagués estat moltes vegades a Espanya, amb el corresponent visat. El passat mes d'abril va estar a Oviedo, on va refermar al diari "El Comercio" la seva voluntat de no renunciar al terrorisme.

Una font diplomàtica ?espanyola, parlant a títol personal, va manifestar a aquest diari que "està programada una altra conferència seva a València, la setmana entrant". Va afegir que no sabia si també s'hauria de suspendre.

L'organització comunista i ?terrorista de la qual Khaled és dirigent està qualificada d'entitat que recolza el terrorisme per la Unió Europea. Segons els acords d' Schengen (1985 i 1990) l'entrada als 29 Estats europeus que els van signar, entre ells Espanya, permet la lliure circulació en tots ells. Per la mateixa via convencional es va crear un mecanisme de concertació.

Anit era impossible saber si la iniciativa en contra de la vinguda de la terrorista a Barcelona s'havia pres a partir de l' Estat espanyol o a nivell europeu. Khaled va cometre el seu intent de segrest en l'espai aeri britànic. No s'entén com pot haver-se desplaçat, en el passat recent, dins l' Estat espanyol, amb facilitat i amb bona acollida oficial. Una font diplomàtica britànica, avui destinada al Foreign Office, a la qual la setmana passada vaig exposar el cas, ho qualificà de "madness" (bogeria).

EL FPLP s'ha caracteritzat per dur a terme accions terroristes amb comunistes de fora del món arabomusulmà. L'intent de segrest d'avió al·ludit va ser dut per Khaled, conjuntament amb el comunista nicaragüenc Patrick Argüello. En morir per trets en l'atac terrorista, el govern sandinista va donar el nom de "Patrick Argüello" a la planta geotèrmica de Momotombo. Que Khaled protagonitzés un acte dirigit a joves no sembla un exemple de prudència.

En l'acte d'ahir, extremadament militant, i sempre amb organització i finançament oficials (de l'ajuntament, de la Generalitat i de l' Estat), Khaled va ser substituïda per Salah Salah, president del comitè de refugiats del Consell Nacional Palestí, creat el 1987. Salah Salah s'ha declarat moltes vegades contrari als Acords d' Oslo, del 1993, que varen iniciar les negociacions de pau directes entre Israel i els palestins. Aquells acords, sempre rebutjats pel FPLP, varen portar a la creació de l'Autoritat Palestina, que no té res a veure amb la galàxia terrorista on s'ha de situar a Leila Khaled.

Finalment, ahir l'ajuntament de Barcelona va donar una altra diguem-ne nota de color, aquesta de regust franquista. Referint-se als problemes d'aigua a Barcelona, que ha tingut repercussió en la premsa estrangera, el tinent d'alcalde socialista Jordi William Carnes va parlar d'"una campanya internacional contra la imatge de Barcelona, per la manca d'aigua". En va atribuir la responsabilitat a "sectors turístics i inversors italians, alemanys i britànics". Els temps han canviat, una mica o dos miques, i ja no es parla de complots "judeo-masónicos". Però, atesa la ben provada follia militant, tot pot arribar.