El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs (ERC), va anunciar ahir que ja ha començat els seus "primers contactes" amb la finalitat d'arribar al "consens necessari" entre els grups amb representació al Parlament per acordar el nom del nou director de l'Oficina Antifrau.

L'Oficina Antifrau es va aprovar en l'últim ple del Parlament, a mitjans d'octubre, amb el suport de PSC, ERC, ICV-EUiA i C's i el vot en contra de CiU i PP. L'òrgan s'ocuparà d'anticipar-se i investigar suposats casos de corrupció, i cenyirà la seva activitat a universitats públiques, administració autonòmica i local i els seus organismes, entitats i empreses públiques que en depenen d'elles i l'activitat administrativa del Parlament.

El nou òrgan està "adscrit" al Parlament català, i el seu director serà proposat pel president de la Generalitat, tot i que elegit per una majoria de tres cinquens al Parlament (81 diputats sobre 135). Tindrà un mandat de nou anys i no tindrà la possibilitat de ser reelegit.

El conseller va exposar que un altre dels propòsits que s'ha proposat impulsar la seva conselleria a la segona part de la legislatura és impulsar una nova llei de funció pública, de la qual "s'han iniciat negociacions amb els agents implicats".

Va especificar que la nova llei no només regularà l'estructura de la funció pública i la selecció d'empleats, sinó que també aprofundirà en la conciliació de la vida personal i familiar dels treballadors.

També ha concretat que l'any 2008 s'han convocat més de 10.000 places de treballadors públics de la Generalitat. En el pròxim any, es preveu la convocatòria de 13 processos més.

Nova llei electoral

El conseller de Governació també es va comprometre a elaborar "un esborrany de text articulat" -encara que no un avantprojecte de llei- sobre la futura llei electoral catalana després de la petició que li han fet PSC i ICV-EUiA perquè redactés algun tipus de document formal.

PSC, ERC i ICV-EUiA van posar de manifest la seva falta d'acord sobre com impulsar en aquesta legislatura una llei ja prevista en l'anterior Estatut d'autonomia, el del 1979.

Ausàs va animar tots els grups parlamentaris a constituir una ponència parlamentària "per donar sortida a l'elaboració d'una llei electoral", però l'oferiment va ser descartat per la diputada del PSC Lidia Santos i pel diputat d'ICV-EUiA Lluís Postigo, els partits dels quals creuen que primer el departament ha d'elaborar un text articulat.