La generositat del tripartit és ilimitada. Sobretot en algunes conselleries governades per ERC. Mitjans de comunicació amics, una escola de Perpinyà, un edifici de València, plataformes per, suposadament, promoure seleccions catalanes més virtuals que reals, tot és susceptible de ser recompensat amb subvencions de milions d'euros. També els casals i les comunitats catalanes a l'exterior. Les subvencions a aquests col·lectius s'han quintuplicat en els últims sis anys. La quantitat distribuïda ha passat de 558.428 euros el 2002 a 2.590.432 euros enguany. Només en l'últim any la dotació d'aquestes subvencions s'ha incrementat en un 44%. L'any 2007, segons les dades recollides en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) els ajuts a aquestes entitats varen ascendir a 1.797.280 euros. De fet, amb el segon tripartit les subvencions s'han multiplicat com el miracle dels pans i els peixos. També els ajuts directes a mitjans de comunicació han crescut un 123% en els dos últims anys.

Els ajuts a les comunitats catalanes a l'exterior s'han triplicat des de l'arribada del tripartit. Ja en l'etapa de CiU, el Govern català va començar a concedir subvencions a aquestes entitats que realitzen activitats diverses en diferents països del món relacionades amb la cultura catalana. Moltes d'elles tenen una llarga història i estan integrades per descendents d'exiliats de la guerra civil o catalans que s'han traslladat a viure a l'exterior. La diferència del govern de CiU amb l'actual és el nivell de generositat. CiU subvencionava aquestes entitats amb quantitats raonables. L'any 2002, les que més en van percebre van ser l'Orfeó Català de Mèxic (36.061 euros) i el Casal de Buenos Aires (30.051 euros). La resta de les comunitats catalanes a l'exterior tenien ajuts que, en la majoria dels casos, oscil·laven entre els 6.000 i els 20.000 euros anuals. En canvi, aquest any, els casals de Rosario i Mar del Plata han percebut 193.181 euros cadascú, l'Orfeó català de Mèxic, 171.545 euros, el Centre Català de Caracas, 170.000, el de Buenos Aires, 162.272 euros, i així un llarg etcètera. La finalitat de les subvencions és idèntica per a totes les entitats beneficiades: "conveni plurianual 2008-2010 per al funcionament ordinari de l'entitat i activitats culturals i socials i difusió de la cultura i la llengua catalana". Això vol dir que aquestes xifres es mantindran els dos pròxims exercicis.

El primer salt en l'augment dels ajuts es va produir l'últim any de govern de CiU. Quasi es va doblar l'assignació, i es va passar de 558.428 euros el 2002 a 950.515 el 2003, segons les xifres publicades en el DOGC. Els ajuts ordinaris d'aquell any varen ascendir a 840.990 euros, però van aparèixer unes subvencions extraordinàries a càrrec de l'Institut Ramon Llull que varen sumar 109.525 euros més. Aquest increment tenia una explicació política. Era any electoral. CiU, com així va ser, temia perdre el poder i ja se sap que en les vigílies de les campanyes electorals els partits polítics augmenten la generositat amb els diners públics.

El curiós cas de Topalekua

Una de les entitats més beneficiades és l'Espai Catalunya Topalekua. Aquest any ha rebut 128.273 euros (21,3 milions de pessetes). Topalekua, que no té la història de molts casals catalans a l'exterior, és de recent creació. Va ser reconegut per la Generalitat com a "comunitat catalana a l'exterior" el 22 d'agost de 2005, ja governant el tripartit. Curiosament, al cap de quatre mesos ja rebia la primera subvenció: 6.000 euros, de la Conselleria de Cultura. L'any següent va percebre 5.488 euros més, també de Cultura. Aquestes modestes quantitats varen registrar un salt qualitatiu a partir de 2007, ja amb el segon tripartit i amb ERC controlant gran part de la capacitat subvencionadora del Govern català. L'Espai Catalunya Topalekua va rebre l'any passat 108.565 euros, dividits en sis subvencions diferents de les conselleries de Vicepresidència i Cultura, ambdues d'ERC. Un dels ajuts, de 9.650 euros, va ser per la celebració de la Tamborrada, una popular i tradicional festa que se celebra a Sant Sebastià, però que no té res a veure amb la cultura catalana.

El primer president de l'Espai Catalunya Topalekua va ser Gorka Knorr, exsecretari general d'Eusko Alkartasuna, exvicepresident del Parlament basc, i molt vinculat a ERC. En les eleccions celebrades aquest any per escollir president i secretari general a ERC, Knorr va donar públicament suport a la candidatura d'Ernest Benach, darrere la qual hi havia Josep-Lluís Carod-Rovira. La seva conselleria és la que atorga les subvencions. Gorka Knorr ha participat en diferents actes i mítings d'ERC. Fins i tot el 2003 ho va fer en la seva condició professional de cantautor. Gorka Knorr va ser un dels pocs polítics que va sortir públicament en defensa de Carod amb el polèmic viatge a Perpinyà per reunir-se amb dos terroristes d'ETA. Un dels vocals de Topaleka és Toni Strubell, expresident d'ERC a Girona.