Poques coses es van poder aclarir ahir en la primera jornada del judici dedicada íntegrament a les declaracions dels tres acusats, l'exconseller de Treball, Ignasi Farreres; l'exsecretari general, Josep Maria Servitje i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña. Els dos antics alts càrrecs van contestar a moltes de les preguntes de la Fisalia amb un "no ho sé" o un "no ho recordo", tal com ja havien fet en la fase d'instrucció.

El fiscal, Fernando Rodríguez Rey, no es va cansar de preguntar i repreguntar qui havia encarregat els estudis i informes el 1994 i 1995; qui havia seleccionat l'empresa; qui havia comunicat a l'empresari la necessitat de fer-los; qui els havia rebut a la conselleria o qui havia revisat el seu contingut. Va ser impossible esbrinar-ho perquè els dos antics alts càrrecs van afirmar no saber-ho o no recordar-ho.

Només en un moment va semblar que s'obria una petita escletxa quan Farreres, referint-se a quatre dels vuit estudis, va dir que "és molt probable" que la persona que va encarregar i verificar aquests treballs fos Joan Martin Toribio, ja que "es van pagar a través del Fons Social Europeu i era ell el que els administrava". Martin Toribio, mort l'agost de 2005, era en el moment dels fets el cap de servei d'Administració i Promoció de Programes de la Direcció General d'Ocupació.

Els quatre primers estudis encarregats el 1994 a les empreses de Lorenzo Acuña es van pagar amb una subvenció europea i es van entrar al sistema informàtic com un curs. Segons Farreres, el FSE permetia destinar un 5% dels ajuts a anàlisis o estudis però que el programa informàtic no ho contemplava així i es feia passar per curs.

Quan el fiscal va insistir en qui examinava el contingut dels informes per saber si aquests eren satisfactoris o no i qui els encarregagava, Farreres va contestar que Toribio podia valorar que era el que demanava el Comitè de Direcció.

Pel que fa als altres quatre esturdis, encarregats el 1995, l'exconseller va defensar la contractació directa ja que era el procediment habitual quan eren urgents i, segons ell, aquells eren de "rabiosa actualitat" perquè eren necessaris per negociar els traspassos de l'Estat a la Generalitat.

L'exconseller també va reiterar que moltes de les decisions es prenien en un organisme anomenat Comitè de Direcció format per ell, el secretari generals, els quatre directors generals, dos assessors i el delegat a Barcelona. Segons ell, aquest òrgan no oficial i del qual no se'n redactaven actes, podria haver decidit encarregar els estudis.

Els dos exalts càrrecs van defensar la contratació externa dels treballs i van assegurar que en cap moment van detectar anomalies ni van saber, fins a l'obertura de la causa judicial, que eren còpies de llibres.

El fiscal també va desmuntar un per un tots els estudis encarregats i va detallar tots els errors. En un d'ells la darrera sentència citada és de 1989, altres tractaven d'una llei derogada, una llei que estava en vigor des de feia sis mesos no s'anomena, un altre no recull cap disposició posterior a 1991 o la ressolució judicial més recent en un dels treballs és de 1990. Els dos acusats van assegurar que mai es van detectar aquestes deficiències, tot i que Servitje va admetre haver-ne llegit algun, amb una "lectura ràpida".

Una bona representació del Comitè de Govern d'Unió Democràtica va assistir ahir al judici de l'Audiència de Barcelona contra l'exconseller Ignasi Farreres, Josep Maria Servitje i Víctor Manuel Lorenzo. I hi eren no només per seguir els esdeveniments, que també, sinó sobretot per donar suport als dos antics alts càrrecs del Departament de Treball, especialment a Farreres.

El primer a aparèixer al gran vestíbul de la sala de la secció desena de l'Audiència va ser l'advocat Manuel Silva. Com en avançada, el membre del comitè de govern que havia arribat a l'edifici amb Farreres i Servitje, va observar com estava la situació. Era només una part del gran grup que després va fer entrada amb l'exconseller i amb l'exsecretari general.

A més de Silva hi havia el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí; la portaveu del Comitè de Govern, Joana Ortega; el president del Consell Nacional, Ramon Espadaler i altres membres del Comitè de Govern com Antoni Castellà i Marta Llorens.

No en va, Farreres havia ostentat el màxim càrrec institucional del partit, president del Consell Nacional, que va haver d'abandonar pel cas Treball -de cursos de formació ocupacional- ja que es va convertir en el cap de turc polític del líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida.

Precisament, l'absència més comentada ahir als passadissos de l'Audiència va ser la del mateix Duran. Tampoc hi era el diputat d'Unió al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Aquest darrer va haver de declarar com a testimoni del cas Turisme a la mateixa sala ja fa uns anys i en aquella ocasió també es va rodejar de dirigents del partit democristià.

Farreres va tenir tot el suport del seu partit per afrontar possiblement el dia més difícil dels tres de judici, però no hi havia cap representant de Convergència, el soci de federació, ni cap conseller de l'època quan ell va ocupar el càrrec. Un grup de persones també van anar ahir a l'Audiència i van animar l'exconseller abans i després de declarar.

Avui és previst que declarin tots els testimonis proposats per les parts mentre que la jornada de demà es dedicarà a les pericials, els informes i a les conclusions finals.