Més de dos anys després de la seva constitució, el Govern encara nomena assessors. El DOGC de divendres passat publicava una resolució de Política Territorial, de 23 de desembre, "de nomenament del senyor Ramon Creixell Martí, amb caràcter eventual, com a assessor en matèria de mobilitat de la Secretaria per a la Mobilitat".

La dimissió d'Emili Valdero

O una de dos: o l'exsecretari general de Comerç ha dimitit per la retallada d'un 43% del pressupost i "la subordinació al PSC-PSOE" o l'han cessat pel "desgavell en la política de la moda" com afirmaven fonts oficials d'Esquerra. Però, en aquest cas, l'haurien hagut de cessar abans: amb CiU, les desfilades de Paco Flaqué s'aguantaven de manera artificial a base de subvencions, però després de cinc anys el tripartit només ha fet que caminar a les palpentes.

La reaparició de Joan Saura

Després del silenci de Joan Saura sobre les instruccions a comandaments de Mossos perquè anessin a la seva conferència, el conseller d'Interior ha reaparegut durant les festes de Nadal. L'he vist al Telenotícies parlant de l'esllavissada de Montserrat, el temporal o fins i tot el finançament. Però encara és hora que ell -Joan Boada- donin explicacions.

Una llei orgànica

Per cap d'any, la JNC va penjar una pancarta gegant a la falda de Montjuïc en protesta pel finançament. Però el que més em va cridar l'atenció de la corresponent nota de premsa va ser el que deia el president de l'organització juvenil, Gerard Figueras, sobre que "l'Estatut és llei, concretament una llei orgànica, i com a tal, l'Estat l'ha de complir estrictament". Té tota la raó.

Tardà i Cambó

El diputat d'Esquerra a Madrid Joan Tardà em va fer caure l'ànima als peus. No pas per l'estirabot de "Mori el Borbó", que també, sinó pel seu escàs coneixement de la nostra història recent. En una entrevista a El País el passat diumenge 21 de desembre justificava el crit amb aquestes paraules: "es como cuando nuestros abuelos, el 14 de abril de 1931, gritaron ¡Visca Macià, muera Cambó! Seguro que no pretendían la muerte física de tan ilustre catalanista". No vull pensar què haurien fet els de la FAI si haguessin enxampat el líder de la Lliga.

Ministres catalans

Estic d'acord amb el número dos d'Unió, Josep Maria Pelegrí: "Ara per ara no podem dir que tinguem ministres catalans a Madrid. Això no s'ho creu ningú, perquè ells no ho demostren". En efecte, de què serveix tenir dos ministres catalans a Madrid si, a l'hora de la veritat, no van ni a la reunió de Zapatero i Montilla a La Moncloa per parlar de finançament?

El llibre d'aquestes festes

El llibre d'aquestes festes hauria de ser "El Nadal d'un nen Gal·les", del poeta maleït Dylan Thomas (1914-1953) -va morir després d'ingerir 18 gots de whisky-, que descriu el Nadal de la seva infantesa a començament dels anys 20. L'obra, que no arriba al centenar de planes, ha estat editada pel Cercle de Viena amb edició bilingüe català/anglès i il·lustracions de Pep Montserrat. Al consell editorial de l'empresa hi ha cinc lletraferits amb bon gust: Jordi Llavina, Isabel Monsó, Marcel Riera, Àlex Susanna i Enric Viladot.

La veritable memòria històrica

Un dels que més ha fet en aquest país per la memòria històrica ha estat el crític Julià Guillamon, que ha recuperat almenys la memòria històrica dels escriptors de l'exili a El dia revolt. Literatura catalana de l'exili (Empúries). Servidor encara no l'ha llegit, però en tinc prou amb el que vaig llegir al suplement de la cultura de La Vanguardia el passat 26 de novembre: Pere Vives, un amic d'Agustí Bartra, va morir a Mauthausen el 1942 d'una injecció de gasolina al cor. L'autor va guardar tota la vida la seva corbata de record.

Torna Cambó

Per cert, ja que parlàvem de Cambó més amunt, un altre al qual li agraden els llibres, és el director general d'Edicions 62, Fèlix Riera, que està omplint el forat que tenim de clàssics unversals en català. De moment han traduït, "El roig i el negre de Stendhal; La mort d'Ivan Ilitx de Tolstoi o Madame Bovary de Gustave Flaubert, entre d'altres. També ha recuperat, per cert, les memòries de Cambó (1876-1936) en format de butxaca i a preu assequible (Editorial Alpha). Ja era hora que algú ho fes.