El nou candidat a eurodiputat per CiU, Ramon Tremosa, ha passat d'"independent" però d'ERC a "independent" però de CDC. Només de CDC, perquè dir que ho és respecte de CiU seria excessiu. En efecte, UDC ha quedat bocabadada amb el seu nomenament per Mas.

La designació de Tremosa no és en absolut una anada d'una persona realment independent vers la política partidista. De fet, més que qualsevol altra cosa, és l'enèsima prova del pes del sobiranisme dins CDC i, per tant, de la voluntat d'aquest partit d'entendre's amb ERC.

Aquests són els fets, palesos i acreditables. Després poden venir les opinions, que són lliures i discutibles. La meva personal -que exposo sovint- és que la política catalana i espanyola requereixen una urgent anada vers la moderació i la ponderació. Partint d'aquesta opció o opinió la designació de Tremosa és una mala notícia.

Ara bé, haurien estat pitjors les designacions d'Ignasi Guardans o de López Tena. Ambdós són paradigmes de la manca de moderació. De Guardans ja vaig exposar l'interès de la seva família a recuperar unes propietats al nord de Croàcia, adquirides pel seu avi, quan aquelles terres estaven sota control de la Itàlia feixista. S'hi podria afegir una capacitat extrema per irritar a tothom, en el marc d'un "vedetisme" que sovint ha fet riure. Políticament, la seva passió no ha estat el sobiranisme dels seus contrincants dins CDC sinó els salons madrilenys del poder mediàtic.

Mentre Guardans ha passejat el seu ego, López Tena ha estat jugant a la provocació, trobant espanyolisme a sota de tots els llits. Ha obrat com si ja no estigués coberta la quota de provocadors i d'esvalotadors.

De Ramon Tremosa la veritat més elemental és que, sense rigor intel·lectual, ha anat xuclant roda, com es diu en ciclisme, respecte d'ERC. Ha estat, com se li ha dit moltes vegades, un "economista mediàtic", expressió que no és afalagadora, ateses les estridències que solen caracteritzar les tertúlies radiofòniques i televises dominants aquí i ara.

La seva manca de rigor es pot apreciar en dos llibres seus. Un d'ells (Catalunya serà logística o no serà) és un calaix de sastre tan apriorístic que deixa bocabadat. Per dir-ho planerament, les fot pels descosits. La grandiositat de les afirmacions contrasta amb la banalitat i vaguetat dels arguments. És realment economia diguem-ne mediàtica.

El va seguir un altre (Catalunya país emergent) on el pessimisme del llibre anterior esdevenia optimisme. Sent malpensat es podia creure que tan donar suport a ERC, una component del Tripartit que abona Zapatero, no es podia ser tan pessimista. Apa, doncs, heus aquí que el pessimisme esdevé optimisme, mentre el rigor continua estant absent.

Avui els partits no són bones màquines de creació de líders. Però les tertúlies mediàtiques encara són pitjors. En el cas concret de Tremosa és evident que dins, o a l'entorn, de CDC hi havia millors candidats.

Ara bé, si el que vol CDC es construir ponts vers ERC, Tremosa és el candidat adient. Tanmateix, potser seria bo que abans Tremosa expliqués giravoltes avui incomprensibles. Una d'elemental és que fa només dos anys i mig Tremosa va ser un puntal del grup dit "economistes pel no" a l'actual Estatut de Catalunya. O sigui que estava situat a les antípodes exactes d'Artur Mas, qui objectivament i fàcticament va ser el salvador d'aquell text legal, en posar-se d'acord explícitament i públicament amb Zapatero. Es pot discutir quin dels dos tenia raó, però no es pot argumentar que la tenien ambdós, ni que el tema fos banal.

Per acabar, dues coses. Una el sou d'eurodiputat. No en sé exactament l'import, però un eurodiputat d'un altre Estat em diu que, en el cas de Tremosa, si és elegit, pot oscil·lar entre nou i dotze mil euros al mes, incloent-hi algunes despeses i a més el cost dels viatges. S'entén que hi hagi cua. Això li pot permetre tenir ajudants i crear un cert grup de pressió, al marge de CDC, de manera garantida durant cinc anys, atès que a Brussel·les no hi poden haver dissolucions anticipades.

L'altra consideració és merament electoral. En efecte, en els comicis europeus CiU ha agafat sovint vot al PP. Amb Tremosa li serà entre difícil i impossible. En molts electors moderats o senzillament de dreta Tremosa no haurà produït cap bon efecte. Però potser em precipito: també podria escriure un altre llibre dient coses diferents. El seu broc pot ser més gran que el rigor que abans s'esperava dels professors universitaris.