28 de març de 2009
28.03.2009
de 18 anys

Un jove català en cadira de rodes recorre el món sol, sense diners i en autoestop

28.03.2009 | 12:20

El jove català de 18 anys Albert Casals, a qui una leucèmia infantil va condemnar a desplaçar-se en cadira de rodes, porta quatre anys recorrent el món sol, fent autoestop i gairebé sense diners perquè confessa que "així sóc feliç".

En una entrevista concedida a Efe, Albert Casals explica, amb una autenticitat inusual i una lògica aclaparadora i molt senzilla, que la seva vida és la recerca de la felicitat i que el que més feliç el fa és viatjar i conèixer persones "totalment diferents a les d'aquí".

Per això, la seva vida els últims anys està plena de records de viatges als quals dedica diversos mesos a l'any i que l'han portat a recórrer gairebé tot Europa, el sud-est asiàtic, Llatinoamèrica i Japó.

La seva experiència per tot el món l'ha resumit en "El món sobre rodes", un llibre publicat per Edicions 62 i que promociona aquests dies, i que pròximament es publicarà en castellà, han indicat fonts de l'editorial.

En el llibre, on s'intercalen les seves experiències i part dels seus diaris personals, explica que, després d'haver patit leucèmia quan era petit, va plantejar als seus pares, als catorze anys, les seves ganes de començar a viatjar sol i amb un pressupost reduïdíssim: 3 euros al dia.

Com era menor, quan va començar a viatjar els seus pares li van haver de fer un permís perquè no tingués problemes en les duanes, però ell assegura que el seu pare i la seva mare el deixen anar sol perquè "jo estic bé i feliç", encara que es comunica amb ells, als qui dedica el llibre, per correu electrònic quan està fora de casa.

Després d'un viatge inicial a Brussel·les acompanyat pel seu pare perquè s'aprengués què havia de tenir en compte a l'hora d'anar pel món amb la seva cadira de rodes, Albert ha viatjat els últims anys amb el convenciment que "totes les persones tenen alguna cosa bona" i que, per aquest motiu, "no cal tenir por" d'allò que pugui passar.

"He viscut amb lladres i amb traficants de drogues, i mai m'ha passat res dolent", ha explicat aquest jove, que ha comptat com s'adapta a la vida de les persones que l'acullen en les seves cases i viu amb ells les seves experiències diàries.

"Si estic a casa d'un pescador, vaig a pescar amb ell a alta mar, i així sempre", indica amb la seva cara encara de nen, ulls brillants i somriure permanent, que conquesta a l'interlocutor des del primer moment.

Animat per la seva curiositat per conèixer gent i el seu afany a l'hora de superar els contratemps, Albert Casals no es tira enrere davant res i tan aviata s'apunta a pujar a un vaixell utilitzant trucs per no pagar -"les illes gregues són fantàstiques"-, com recorre Colòmbia i Perú en autoestop, superant selves impenetrables per mar gràcies a uns narcotraficants que el van portar en la seva llanxa i que el van salvar en caure a l'aigua pel cop d'una onada.

Enamorat dels nens, confessa que li resulta fàcil connectar amb ells: "Els faig jocs de màgia i també toco instruments musicals, com la flauta".

Conviure i conèixer persones és el principal estímul dels seus viatges, i no tant veure monuments i visitar museus: "De fet -confessa-, avui he vist la Sagrada Família per primera vegada", malgrat que ha viscut sempre a Esparreguera (Baix Llobregat), a uns trenta quilòmetres de la Ciutat Comtal.

Gràcies als seus viatges ha conegut moltes persones -"tinc uns 900 correus electrònics"-, encara que confessa que, "amics, amics, als quals tornar a veure, potser en tinc uns deu en tot el món, dels quals quatre són aquí".

També ha après idiomes i, a més del català, el castellà i l'anglès, es defensa en francès, italià i japonès.

El pròxim viatge d'Albert Casals està a tocar, ja que preveu iniciar una nova aventura en autoestop en direcció a Àfrica el mes de maig vinent, amb un destí provisional: Madagascar.

"Però, com sempre, em deixaré portar on em porti la gent que em trobi al camí", ha indicat aquest xaval, que ha acabat el batxillerat i que encara no es planteja què vol ser quan sigui gran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook