La Fiscalia eleva a 20 milions en cinc anys el desviament de fons de Fèlix Millet

Aquest és un dels principals arguments que esgrimeix el fiscal del cas Millet, Francisco Bañeres, en el recurs d'apel·lació que va presentar ahir davant el Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que veu la causa del Palau de la Música, contra la llibertat provisional de Millet i Montull dictada dilluns passat 19 pel jutge Juli Solaz.

El fiscal recorda que, a més dels recursos de la institució cultural desviats sense justificació pels dos imputats, continuen "aflorant més depredacions: casaments amb càrrec al Palau, despeses d'índole personal", a la qual cosa cal afegir la percepció "injustificada de primes o estipendis no se sap per quina gestió" dels dos imputats.

"Són sumes estratosfèriques -afegeix- de les quals es desconeix en què poden haver-se invertit però no és descartable que algunes hagin estat situades a l'estranger, concretament a Suïssa, país on els dos inculpats van reconèixer en les seves declaracions posseir comptes bancàries". Tampoc no es pot obviar, segons el parer de la Fiscalia, que Fèlix Millet tenia una caixa de seguretat amb 1.800.000 euros en bitllets de 500 euros que van ser confiscats pel jutjat.

En l'extens recurs d'apel·lació, el fiscal desgrana punt per punt l'argumentació del jutge Solaz a l'hora de dictar la llibertat provisional de tots dos imputats i cita diverses sentències i casos, com Afinsa, Fórum Filatélico, Gürtel, Jesús Gil, o "especialment el cas Tous", en els quals es va aplicar presó als seus presumptes responsables malgrat l'arrelament familiar que tenien.

Ingrés a la presó

El fiscal sosté que la gravetat de les penes associades als delictes que s'imputen a Millet i Montull -falsedat en document mercantil i apropiació indeguda-, que podrien suposar al voltant de 14 anys de presó, "permetria per si sola, més enllà de consideracions relatives al seu suposat arrelament o a la seva pretesa absència de perillositat", el seu ingrés a la presó.

A aquests dos delictes esmentats, es podria afegir en un futur el delicte de malversació de cabals públics de forma continuada, cosa que sumaria una pena de quatre a vuit anys més de privació de llibertat, si es considera finalment que els fons desviats del Consorci del Palau de la Música "mantenen la seva naturalesa de fons públics".

Recorda també el fiscal l'eco social que ha tingut aquest cas a Catalunya, un element de ponderació a l'hora de calibrar l'existència del perill de fuga que "no ha estat objecte de valoració per part de l'instructor ometent qualsevol reflexió sobre el mateix", s'afirma en el recurs.

D'altra banda argumenta que en el moment de presentar-se la querella -juny d'aquest any- no es va sol·licitar "una mesura restrictiva tan important com és la privativa de llibertat" perquè no "apareixia, en aquell moment, com la més proporcionada i adequada a la informació de la qual es disposava".

D'acord amb el que s'exposa en el recurs, el fiscal demana que es revoqui la resolució de llibertat provisional pel risc de fuga existent i que es dicti la presó preventiva incondicional dels querellats Fèlix Millet i Jordi Montull.

Declaració "esbiaixada"

El Fiscal del cas considera que la confessió de l'expresident d'aquesta institució, Fèlix Millet, davant del jutge no només no va ser "espontània" sinó que "resulta deliberadament esbiaixada".

En el recurs d'apel·lació que va presentar ahir davant el Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona contra l'acte de llibertat provisional de Fèlix Millet i Jordi Montull, el fiscal Francisco Bañeres indica que la confessió "no resulta una dada determinant" perquè els dos imputats no fugin. Precisament aquesta carta de confessió és un dels arguments utilitzats per la defensa per rebatre el risc de fuga.

La Fiscalia, a més, conclou que la confessió es va efectuar "de manera deliberadament incompleta i sense una altra finalitat que la de procurar confondre l'instructor" perquè aquest adoptés una decisió benèvola.