En l'acta del jutge Baltasar Garzón, que investiga el cas, es revela que el cervell de la trama, Luis García, hauria rebut almenys vuit milions d'euros per les operacions fraudulentes que han originat la investigació i que sempre han seguit la mateixa pauta. El primer pas consistia en el fet que els Ajuntaments afectats aprovaven un projecte urbanístic adjudicat a una empresa de l'entorn de Luis García, qui, "gràcies als seus contactes amb l'equip de govern a les localitats afectades i a les seves relacions amb les empresaris interessats", afavoria la seva tramitació, "repartint, en forma il·lícita, quantitats pagades pels últims".

García Saez, gràcies als contactes amb els equips municipals del Govern i les seves relacions amb empresaris i específicament amb l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, controlava les adjudicacions de les obres.

També s'indica que Prenafeta hauria percebut la suma mínima de 637.590 euros derivada de les operacions Niesma i Badalona. Alavedra n'hauria rebut 637.590 dins de les mateixes operacions. Mentrestant l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, va rebre d'un altre dels implicats en la trama, l'empresari Manuel Carillo, una quantitat de 12.000 euros per l'esponsarització de la seva empresa a Santa Coloma. L'entrega s'hauria fet en tres quantitats de 2.400, 1.980 i 6.480 euros respectivament, que s'haurien entregat a l'alcalde en tres sobres diferents el 24 de juliol de 2009. En l'acte, Garzón també constata que l'operació "Pretòria" hauria defraudat un total de 44.754.000 euros als Ajuntaments barcelonins de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, en què va actuar. Els ajuntaments afectats aprovaven un projecte urbanístic adjudicat a una empresa de l'entorn de García, qui, "gràcies als seus contactes n'afavoria la tramitació. No obstant això, l'empresa adjudicatària mai no arribava a realitzar el projecte, sinó que aquest quedava paralitzat fins que es produïa una modificació del pla urbanístic que finalment resultava aprovada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta modificació, a més, "resultava sempre favorable a l'adjudicatari i mai del municipi", afegeix Garzón.