La presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, va demanar respecte a la institució que presideix davant el que va qualificar com una "desproporcionada i intolerable campanya de desprestigi empresa des de certs sectors polítics i mediàtics". "Sempre he demanat respecte a l'alta funció que exerceix. Ara, i a causa de la desproporcionada i intolerable campanya de desprestigi empresa des de certs sectors polítics i mediàtics, només em cap una vegada més fer una crida al respecte de la Institució i de les persones que allà desenvolupen l'exercici de la jurisdicció constitucional", va dir la presidenta del TC.

D'altra banda, PSC i CiU estan esgotant al màxim les negociacions per consensuar una resolució unitària, que es votarà aquesta setmana al Parlament, en què s'exigeixi la renovació al Tribunal Constitucional (TC) davant la possibilitat que magistrats amb el seu mandat caducat dictin sentència contra l'Estatut.

Fonts dels negociadors van explicar que s'han donat de marge fins avui per salvar els dos esculls que separen PSC i CiU de l'acord: els nacionalistes volen que el Parlament insti el TC a declarar-se "incompetent" en el tema de l'Estatut i, a més, es traslladi la iniciativa catalana no només al Senat sinó també al Congrés, propostes que els socialistes rebutgen.

A meitat de la setmana passada, el president de la Generalitat, José Montilla, es va posar en contacte amb el president de CiU, Artur Mas, per proposar-li una resolució conjunta des del Parlament en defensa de l'Estatut, davant de l'amenaça de retallades a mans del Tribunal Constitucional.

Semblava que l'acord podia arribar abans de la Diada de Sant Jordi, però finalment els partits polítics catalans aprofitaran al màxim la negociació, que podria tancar-se avui perquè la Mesa del Parlament tramiti la resolució perquè sigui votada en el ple que comença demà. Si avui no hi hagués acord, encara hi hauria temps per ampliar l'ordre del dia el mateix dimecres, amb el ple ja en marxa, per incorporar de forma extraordinària la resolució pactada.

Ahir, els portaveus parlamentaris de PSC, Miquel Iceta, d'ERC, Anna Simó, i d'ICV-EUiA, Dolors Camats, van reunir-se amb dos representants de CiU, Francesc Homs i Antoni Castellà, per oferir-los un esborrany de resolució.

La proposta del tripartit

La proposta del tripartit consta de tres punts: reafirmar la plena constitucionalitat de l'Estatut, instar Congrés i Senat a procedir de forma inexcusable a la renovació del TC i reformar la llei orgànica del Constitucional per impedir la permanència de magistrats amb mandat caducat.

CiU està d'acord amb aquests tres punts, però en la contraproposta que ha fet arribar als negociadors del tripartit n'ha afegit un quart, perquè el Parlament insti el TC a declarar-se "incompetent" en el tema de l'Estatut, després de tres anys i mig de deliberacions i cinc intents fallits de dictar sentència.

A més d'incloure aquest punt en la resolució, CiU exigeix que la iniciativa es traslladi no només al Senat sinó també al Congrés.

Els socialistes catalans, de la seva banda, veuen més convenient portar la iniciativa al Senat i que, si és aprovada, acabi al Congrés, mentre que consideren poc eficaç instar el TC a declarar-se incompetent.

Les consultes independentistes del diumenge passat segueixen centrant l'actualitat política. El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, va assegurar ahir que "s'està amagant als ciutadans" la "veritable naturalesa" independentista del projecte del candidat de CiU, Artur Mas. Iceta va dir que la "reaparició" de la federació nacionalista en aquesta tercera onada "no ha contribuït de manera gaire decisiva", ja que hi ha hagut una lleugera baixada de la participació. El portaveu socialista va dir "respectar" la iniciativa de les consultes i les va deslligar de la defensa de l'Estatut i de la situació amb el Constitucional . El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, va considerar que no es pot "ignorar" la veu del mig milió de persones que ja han votat per la independència en els referèndums vinculants que s'han celebrat en més de 400 municipis catalans.

Per la seva banda, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran, va demanar a ERC que no s'apropiï de les consultes sobiranistes, perquè són la manifestació d'una "expressió popular" impulsada per plataformes cíviques, i no pels partits.