16 de desembre de 2010
16.12.2010
Opinió

David Madí, home clau en la reforma de TV3

«CiU té pressa per controlar la televisió pública catalana però jurídicament la federació nacionalista ho té complicat»

16.12.2010 | 01:00
David Madí, home clau en la reforma de TV3

Malgrat la seva dimissió de la direcció de CDC, el futur del que es va anomenar l' "àmbit català de comunicació", particularment l'audiovisual, passarà, com mai abans, per David Madí", va manifestar a aquest diari un alt dirigent d'aquell partit.

La frase va ser pronunciada en el decurs d'una conversa àmplia sobre el nou govern català. Posteriorment, dues fonts del mateix partit i un destacat dirigent del PSC precisaren al Diari de Girona l'estratègia immediata de la nova Generalitat en el terreny comunicatiu. Es referiren especialment a l'audiovisual, públic i privat, així com al paper clau de Madí. Les fonts de CDC han mantingut converses aprofundides amb Madí sobre aquest tema. "Ell -va dir una de les fonts- és qui en sap més i, des d'on estigui, determinarà la nostra estratègia. Podrà fer més des de fora que des de dins de les estructures audiovisuals públiques actuals".

Totes les fonts destaquen dos punts. El primer, la reducció de l'actual estructura deTV3, disminuint-ne el pressupost i la producció. El segon és la millora de relacions amb el grup Godó i amb un ara imprecís entramat privat de producció de TV, on Madí pot ser determinant.

"El mateix Madí - afirma una font- em va dir que la producció externa de televisió ha de ser d'un setanta per cent no pas d'un vint per cent. També em va denunciar que hi haproduccions teòricament externes a TV3 que són muntatges essencialment interns, que donen grans guanys a amics, mentre són d'un cost excessiu per a TV3".

Un element determinant de tot plegat és el profund disgust de la direcció de CDC per la línia ultraesquerrana, imposada pel "soviet" (expressió creada pels dirigents del PSC Joan Ferran i Daniel Font) que domina TV3 i que encarna Mònica Terribas. Ha generat un corporativisme intern, que fa impossible una reforma de TV3 des de dins.

El PSC va cometre l'immens error de lliurar tot l'àmbit de cultura, inclosa TV3, a ERC. En aquests darrers anys el PSC ho hauria volgut canviar. En una conversa de passadissos, en ocasió d'una reunió del Consell Nacional del PSC, el president Montilla va reconèixer a un grup de dirigents del PSC -entre els quals hi havia una font del DdG - que hagués hagut de fer-ho, però no se'n veia amb cor. És obvi que el "soviet" hagués reaccionat amb una vaga immediata. CiU creu el mateix.

Evitar un enfrontament

Atès aquest panorama, ja fa mesos que el Madí va formular l'estratègia de no cercar un enfrontament directe amb el "soviet". Madí ho va exposar el passat febrer en ocasió d'un dinar i d'una llarga entrevista amb un amic que té nom i cognoms. En tinc les notes preses.

Madí es va mostrar partidari de les cadenes temàtiques, de la col·laboració amb grans productores i d'anar ofegant l'estructura actual de TV3 que, quant a contingut ideològic militant, no pot ser comparada amb cap altre del món democràtic.

CDC voldria posar en marxa el calendari de reforma el màxim d'aviat. Per aquesta raó el vicepresident del consell de la corporació catalana de mitjans audiovisuals per designació de CDC, Roger Loppacher ja ha demanat al president d'aquest organisme, Enric Marín, d'ERC, quan pensa dimitir, segons va saber ahir aquest diari d'una font molt directa. Loppacher va ser secretari general de la conselleria d'Interior i director de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, sempre en governs de CiU.

Marín ha respost a Loppacher que pensa ocupar el càrrec fins que acabi el seu mandat, dintre de sis anys. Ara bé, els consellers ( i Marín és president a causa de ser conseller) d'aquell organisme s'han de renovar per meitats cada tres anys. Però no està jurídicament clar com es tria la meitat a rellevar. Fins i tot es va parlar de fer-ho per sorteig.

El mullader respecte a si Marín ha de ser o no del paquet a rellevar l'any vinent pot ser d'antologia.

Atès que els nomenaments a la cúpula audiovisual pública requereixen una majoria de dos terços del Parlament català, no sembla que existeixi la possibilitat de canviar fàcilment els consellers, atès el confús i gens operatiu sistema instituït. A TV3, el corporativisme, la ineficàcia i la ingovernabilitat comença a dalt de tot i es transmet a tots els nivells. Una font de CDC i una altra del PSC creuen que CiU segurament optarà per canviar la llei bàsica de l'audiovisual català, per a la qual cosa només cal la majoria absoluta al parlament, no pas la qualificada de dos terços.

Per acabar-ho de complicar cal considerar el dubte entre si els canvis de la cúpula de TV3 es poden dur a terme abans de les municipals de maig, o no. Intentar-ho i no assolir-ho pot afectar el tractament informatiu de la campanya per part del "soviet" de TV3.

Segons les fonts, si aquelles eleccions comporten una victòria de CiU a Barcelona representaran el tancament de Barcelona TV i potser de ComRàdio, ambdues d'audiència gairebé clandestina. Aquests tancaments beneficiaren les emissores existents del Grup Godó.

Les mateixes fonts afirmen que el principal col·laborador de Madí en tot el procés no serà Loppacher, sinó Marc Puig, que ara és membre del mateix consell que Loppacher. Fa anys CDC l'havia col·locat al consell d' administració de RTVE. Va ser elegit president del Col·legi de Publicitaris i va crear l'agencia de publicitat i comunicació Emocional ACG, fet que pot ser significatiu respecte els plans de Madí.

En tot cas, no hi ha cap dubte respecte a la voluntat de Madí, i del mateix Mas, que va ser company de curs de Xavier Godó, comte de Godó, de tenir bona relació amb el grup que té com vaixell almirall La Vanguardia, mentre que a la seva diguem-ne flota hi ha cadenes de ràdio i de TV, així com, de teló de fons, l'enfrontament de TV3 amb Godó.

En efecte, un dels grans errors de la superestructura política de TV3 durant el Tripartit va ser tenir un enfrontament insòlit amb el grup privat de comunicació més important de Catalunya. Es va concretar el passat mes de març en un intercanvi de cartes entre Xavier Godó i Albert Sáez, llavors president del consell de la corporació pública. Malgrat la importància, i fins i tot duresa, dels escrits només en va parlar aquest diari.

Les relacions de TV3 - i, per extensió, del Tripartit - amb el grup Godó quedaren sota mínims. Li va anar molt bé a CiU, que ara desitja mantenir-hi aquesta excel·lent relació, en la perspectiva de les eleccions del proper maig, i no només.

Posar en un mateix cuinat la reducció de les despeses folles de TV3, el seu inefable maximalisme polític i ideològic i, per oposició, potenciar les bones relacions amb el Grup Godó constitueixen un plat tan importat que requereix un cuiner que tingui la confiança total d' Artur Mas. Totes les moltes fonts consultades afirmen que el seu nom és David Madí. Si Madí no existís, potser no hi hauria qui pogués elaborar un plat tan delicat i tan políticament cabdal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook