01 de març de 2011
01.03.2011
la guspira

RELACIONS EXTERIORS, TOT SEGUEIX IGUAL

01.03.2011 | 01:00
RELACIONS EXTERIORS, TOT SEGUEIX IGUAL

Cal destacar dos temes, a la vegada catalans i internacionals. El primer és una qüestió seriosa i positiva: la pràctica certesa de l'anihilació de la tirania de Moammar Gaddafi. És d'una transcendència universal, raó per la qual a Catalunya és presentada de manera malèvolament tergiversada, cosa que no succeeix en cap altra democràcia d'arreu del món.
El segon tema és una guerra de palau, o de cort dels temps de la monarquia absoluta. L'objecte del combat són els nomenaments dels càrrecs del marc administratiu que, en teoria, hauria d'ocupar-se de les relacions exteriors de la Generalitat.
Ahir la digna lluita del poble libi per ocupar Trípoli, darrer cau de la bèstia, anava molt bé. En canvi, en el combat de la cort de la plaça Sant Jaume de Barcelona, no s'hi veu dignitat ni transcendència. La cosa va de clans i d'ambició personal. Tot plegat està amanit d'incerteses, malgrat que els nomenaments haurien de ser aprovats i fets públics avui.
Es confirma el nomenament de Senén Florensa com nou secretari de Relacions Exteriors, avançat per aquest diari des de fa dies. En canvi, fonts de la Presidència de la Generalitat informaren de que Marc Guerrero havia renunciat a ser director general, per sota de Florensa.
Queda clar que Duran Lleida -el valedor de Florensa- i UDC són els que controlen tota l'actuació exterior de la Generalitat. ?Guerrero que és de CDC no s'hi ha volgut sotmetre.
Tanmateix, anit un dirigent de CDC encara creia que Artur Mas podria pressionar Guerrero perquè acceptés el càrrec. Altrament, Duran imposaria un director general de la seva confiança, possiblement d'UDC. En aquest cas, i com a minsa compensació per a CDC, el cap de relacions internacionals d'aquest partit, l'olotí Carles Llorens, antic delegat de la Generalitat a Girona, podria ser designat director general de Cooperació.
Si algú creu que Llorens és una persona limitada no té perquè patir. Substituirà el responsable que hi hagué sota el tripartit, David Minoves, que tampoc entenia res de política internacional ni de cooperació. La incapacitat perdurarà. Atès que aquí se'ns vol falsejar la realitat exterior, és millor que ho facin incompetents. Faran més el ridícul.
Ahir, Sir William Hague, secretari del Foreign Office britànic -és a dir, el ministre d'afers exteriors del Regne Unit- afirmà "aquest és un moment de gran oportunitat per a l'Orient Mitjà". Tenia raó. Aquí es pot afegir que per a CiU ha estat una oportunitat per demostrar que es volia sortir dels deliris ultraesquerrans imposats durant el tripartit. Llavors, el PSC va deixar fer a Iniciativa i a ERC. D'aquesta irresponsabilitat en sorgí la línia de TV3, amb els seus elogis als Castro, Chávez i Kim Jong-Il.
Però no ha canviat res. TV3 ha tornat a situar-se al marge del que ha estat la informació emesa per totes les TV públiques dels països democràtics.
Hi ha un exemple escandalós. Ahir el president Nicolas Sarkozy va emetre una al·locució oficial magistral. Va aprovar radicalment els processos de canvi en el món arabomusulmà. "No hem de tenir por", digué contradient a Duran Lleida, si bé segur que Sarkozy ni sap que Duran existeixi. L'emissió va ser molt breu, cinc minuts, i no va fer cap justificació del passat, ans el contrari.
L'antic primer ministre socialista Laurent Fabius estava present en el plató de cadena de TV França 2 i va aprovar les manifestacions d'àmbit internacional de Sarkozy qualificant-les textualment de "justes".
En canvi, Antoni Cruanyes, corresponsal de TV3, va afirmar minuts després, en la cadena de la Generalitat, que Sarkozy "ha justificat les relacions que tots els països han tingut amb els règims enderrocats". Això era i és literalment i deliberadament fals. Cap mitjà francès o d'enlloc, per contrari que pugui ser a Sarkozy, ha afirmat res de semblant.
Catalunya ja va ser la part del món on la púrria ultraesquerrana va aconseguir atenuar, dissimular i pervertir l'immens efecte alliberador que va tenir la caiguda del mur de Berlín. La prova està en el que s'ha deixat fer a les dues organitzacions d'ultraesquerra d'aquí, Iniciativa i ERC.
Què no afegir respecte a la massacre de l'11 de setembre del 2001? L'endemà d'aquell immens crim en massa, l'emissora COMràdio, esquerrana fins al ridícul i d'audiència infinitesimal, va emetre un programa indecent, coordinat per Sílvia Coppulo, on els dos únics participants, tots dos procedents del PSUC, es varen fer farts de condemnar no pas a Al-Qaeda sinó als Estatuts Units. En vaig escriure un article l'endemà. Fins quan serà necessari suportar que s'usi (falsejant-lo) el món exterior per fer-nos empassar barbaritats que precisament estan en la base de la nostra immensa crisi intel·lectual, moral i, per descomptat, econòmica? El Príncep de Lampedusa (1896-1957) diria que tot canvia perquè tot continuï igual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook