L'Associació AltraItalia, que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, ha presentat aquest dijous una denúncia en l'Audiència Nacional contra l'Estat italià per un delicte de crims de guerra, un delicte de lesa humanitat i un delicte contra les persones i els béns protegits en cas de conflicte armat, pels bombardejos realitzats per la força aèria i l'armada feixista en els anys 1937 i 1938 contra la població civil catalana en què van morir al voltant de 5.000 persones.
L'associació sustenta la seva denúncia en què la intervenció de les tropes italianes i armades enviades per Mussolini van ser decisives pel triomf del cop d'estat militar de Franco contra un Govern democràticament elegit, segons ha explicat en un comunicat, en què es recalca que "l'aviació italiana va fer un primer bombardeig dirigit explícitament a assassinar i aterrir la població civil d'una gran ciutat, Barcelona".
Segons resa la denúncia, a la qual ha tingut accés Europa Press, del 13 de febrer de 1937 al 29 de gener de 1939 l'aviació va bombardejar 143 poblacions causant un mínim de 4.736 morts "en el marc d'un intervenció militar estrangera il·legal, sense que mediés cap declaració de guerra per part dels dos estats implicats".
"Només a la ciutat de Barcelona van llançar un milió de quilos en bombes quedant afectats 1.808 edificis", prossegueix explicant l'acció de l'esquadra formada per 6.000 combatents i 759 avions.
La denúncia destaca que durant els atacs el territori català afectat "no va ser mai zona de front de guerra", i aclareix que perseguien provocar el terror sobre la població civil i posa com a mostra un telegrama que diu: 'L'aviació Balears -tenien base a Mallorca- serà reforçada i tindrà el deure de terroritzar la rereguarda vermella i especialment els centres urbans'.
L'escrit presentat recull testimonis d'alguns afectats que l'associació denunciant representa, com Anna R. que l'1 d'octubre de 1937 tenia vuit anys i va resultar ferida de metralla al cap perquè l'aviació italiana va bombardejar el col·legi en el qual es trobava, al carrer Baluard del barri de la Barceloneta.
"Estava al col·legi, un bomba llançada per l'aviació italiana va caure directament sobre ell i els avions ens van metrallar. Vaig resultar ferida al cap per un tros de metall. Em van portar al dispensari més pròxim, que estava col·lapsat per la quantitat de ferits i morts", exposa Anna R.
També matisa que es va utilitzar una nova tècnica anomenada 'bombardeig amb saturació' que consisteix a realitzar una passada llançant bombes i una segona quan han sortit veïns i serveis d'emergència a socórrer els afectats.
Amb aquesta tècnica el mes de març del 1938 es van llançar sobre el nucli antic barceloní 44 tones de bombes en 41 hores, en què van morir 153 persones, de les quals una quarantena eren nens que estaven a la plaça San Felip Neri; una acció que responia a una ordre rebuda per telegrama des de Roma del Govern al general Velardi.
L'associació destaca que aquestes accions no han estat objecte d'investigació penal per part dels tribunals italians.
