El govern català proposa modificar la llei d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut de manera que es necessitin sis mesos mínims d'empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret a aquesta atenció de forma regular al marge de les urgències.
L'avantprojecte de llei de simplificació i reestructuració de l'administració catalana (llei Òmnibus) recull, en el seu article 329, una modificació de la norma que regula l'accés a l'assistència sanitària i introdueix el requisit dels sis mesos mínims d'empadronament.
L'actual norma sanitària, aprovada el 2010, assenyala com a titulars del dret a aquesta assistència sanitària pública "les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya, i les que hi estiguin temporalment, que tinguin dret a l'assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, d'acord amb la normativa bàsica de l'Estat".
La Generalitat proposa ara ?subs?tituir aquest redactat per un altre que apunta que seran titulars d'aquest dret "les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya amb una antiguitat mínima de 6 mesos, que acreditin que no tenen accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d'una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut".
La presidenta de l'Associació d'Advocats Europeus d'Immigració i Estrangeria (Abedie), Antonia Moyano, va alertar que la futura normativa pot afectar els immigrants, que ara poden accedir a l'assistència sanitària de manera regular des del moment en què s'empadronen, mentre que amb la futura llei haurien d'esperar sis mesos.
La nova proposta va en la línia d'altres empreses, com l'anunciada pel departament de Benestar Social, que ha suspès temporalment la universalització de les ajudes a les famílies amb fills de 0 a 3 anys limitant-les a aquells que es trobin en situació de vulnerabilitat i que acreditin cinc anys de residència legal.
Ciutadans afectats
L'advocada Moyano va anar més lluny en la seva interpretació normativa i va apuntar la possibilitat que aquest canvi, subjecte encara a possibles modificacions en el tràmit d'exposició pública i parlamentària, "pugui afectar els espanyols d'altres comunitats".
"És possible que la Generalitat pretengui cobrar a l'Estat la despesa que generin els ciutadans procedents d'altres punts d'Espanya que viuen a Catalunya però que encara no fa sis mesos que estan empadronats", va dir.
En tot cas, la proposta del govern català manté un punt de l'actual llei de l'accés a l'assistència sanitària que podria garantir l'atenció dels immigrants ja que es remet a la Llei d'Estrangeria, que dóna dret a l'atenció sanitària a totes les persones des del moment del seu empadronament.
