La contaminació difusa arriba fins als llacs aïllats d'alta muntanya i s'acumula en els sediments d'aquestes conques, que procedeixin de les zones urbanes i industrials ubicades a centenars de quilòmetres, segons han constatat científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Girona) adscrit al CSIC.
En declaracions a Europa Press, la investigadora i autora del treball, Montserrat Bacardit, ha explicat que aquestes acumulacions de contaminants poden ser "potencialment perilloses" i, a causa de la seva persistència durant dècades, poden reintroduir-se en el cicle hidrològic en qualsevol moment.
Bacardit ha detectat traces de níquel, coure, zinc, arsènic, seleni, cadmi i plom en les conques de diversos llacs del Pirineu que, tot i que són elements presents en la naturalesa, en aquests casos procedeixen de l'activitat humana.
Les acumulacions són superiors en sediments i sòls, i de fet presenten una magnitud tres vegades superior a la que s'introdueix per via atmosfèrica.
La investigació també ha constatat l'evolució de la presència dels contaminants varia en cada moment i, en el cas del plom, van passar a ser inferiors quan es va limitar l'ús d'aquest mineral en les gasolines dels automòbils.
La idea general de l'estudi és que la contaminació difusa no només es queda a l'entorn del lloc on s'origina, fruit dels processos de combustió, sinó que viatja fins a les zones més elevades a la mercè de vectors de transport com les precipitacions i els vents.
Tot i això, Bacardit ha ressenyat que el nivell de contaminació de les aigües d'aquests llacs d'alta muntanya són molt petites i no representen cap perill per a l'home, si bé poden reintroduir-se en el medi i per tant, és positiu reduir-ne la seva producció.
La investigadora ha explicat que el procés de canvi climàtic pot accelerar aquest procés de reintroducció, pel qual és necessari romandre "atent" a l'evolució d'aquesta contaminació.
Alhora, els investigadors han comparat les dades dels llacs del Pirineu amb altres zones europees, i han constatat que la contaminació és lleugerament superior a les muntanyes que conformen la frontera entre Eslovàquia i Polònia i la zona sud dels Alps.
En el cas del Pirineu, part dels contaminants arriben associats a la pols procedent del desert del Sàhara, ha explicat Bacardit, que en aglutinar altres partícules en el seu viatge reforça la deposició d'aquests contaminants.
