"Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts" és el títol del darrer llibre de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Un recull de reflexions en el qual l'anterior mandatari deixa constància que els ponts amb Espanya han quedat "trencats".

El llibre reprodueix íntegrament una conferència pronunciada per Pujol, en què preveia per primera vegada la independència de Catalunya com a alternativa a "l'ofec" al qual la sotmet Espanya, i la conferència que va pronunciar el 30 de març, en la qual va reconèixer públicament que ja no tenia arguments per rebatre la independència.

Malgrat que Pujol des de sempre havia mesurat les seves opinions sobre l'independentisme, la seva posició queda perfectament reflectida en les següents paraules, declarades durant la conferència del dia 30: "Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l'independentisme, ara em trobo que ja no tinc arguments per rebatre'ls. A excepció de la seva difícil viabilitat i el seu risc intern".

El llibre, que sortirà a la venda el dia 16 de juliol, contindrà una nota prèvia afegida on s'hi destaca el procés "d'involució" que hi ha en la relació Catalunya-Espanya i que s'ha accelerat molt els últims anys en tots els camps, ja sigui en l'àmbit polític, l'econòmic, l'institucional, el jurídic o el lingüístic.

Més pressions estatals

Segons l'expresident de la Generalitat, actualment també s'evidencia un increment de la pressió del conjunt de l'Estat sense massa diferències de color polític fins a culminar en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que, al seu parer, ratifica la voluntat de residualització de Catalunya. "És una política que trenca els ponts", deixa escrit Pujol a la seva obra.

Pujol recorda també que durant molts anys el nacionalisme català majoritari no era independentista i rebutjava requeriments per adherir-s'hi perquè jugava la carta d'un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària. "Tenia arguments per fer-ho, ara ja no els té", afegeix l'expresident, qui veu viable una Catalunya independent i avisa que l'argument que posaria en perill la cohesió interna catalana perd pes a mesura que s'accentua el tracte econòmic "discriminatori" contra Catalunya.

Tot i que Pujol és conscient de la dificultat de la via independentista, també recorda que l'altra opció és la que imposa Espanya i equival a "rendir-se i acceptar la marginació i l'ofec" de Catalunya, una situació davant de la qual la gent que mai ha estat independentista hi votaria a favor.

Amb tot, Pujol considera ingenu que es pugui frenar la tensió contra la identitat, l'autogovern i l'economia de Catalunya, i declara que "si pot haver-hi cap canvi, de moment és més fàcil que sigui per malament que per bé. Per tant, l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència".

Suport a Mas

Pujol també admet que assumeix plenament les decisions de Convergència i Unió i de l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. "Si no independentistes, hem de ser com a mínim molt independents, ja des d'ara. Hem de treballar per al nostre enfortiment", declara.