Fa ja un grapat de dies vaig anar a un sopar on es feia un homenatge a un amic i, com a segona finalitat, havia de parlar un diputat de CDC. Esperava que fos un acte banal.

Va acabar no essent-ho. El diputat de CDC, un antic amic, va parlar del "bloqueig" de Cuba. No vaig poder estar-me'n de replicar.

Vaig dir que els Estats Units havien decretat l'embargament del comerç amb Cuba el febrer del 1962, en resposta a la nacionalització total i absoluta de totes les propietats nord-americanes a Cuba, incloses minúscules cases de modestos jubilats. Vaig dir que si avui Zapatero nacionalitzés totes les inversions franceses a Espanya, no sembla que pogués continuar sent tan fàcil anar a Perpinyà.

El bloqueig és un acció jurídica i militar molt clara. Consisteix en què no es pot comerciar amb determinats països per raons bèl·liques o prebèl·liques. Respecte Cuba, els Estats Units no van establir un bloqueig total ni en la crisi dels míssils, d'octubre del 1962.

Entre el 23 d'octubre i el 20 de novembre d'aquell any només hi hagué un bloqueig parcial estrictament limitat al proveïment soviètic a Cuba de míssils de llarga distància i amb càrregues atòmiques, que podien atènyer els Estats Units. Per tant, no hi va haver un bloqueig total ni durant un mes. És una qüestió que ara està ben aclarida: es tractava d'armes ofensives, no defensives com inicialment havien dit -mentint- la URSS i Cuba. Acabat aquell bloqueig parcial continuà un embargament molt i molt limitat.

L'ús del mot "bloqueig" en relació a Cuba ha esdevingut una expressió literalment falsa, usada per la demagògia comunista. Però que, com vaig constatar, l'assumeix CDC.

Empassar-se aquesta roda de molí a l'any 2011 faria riure si no fes plorar. Cada dia hi ha vols directes de passatgers entre Cuba i els Estats Units. Ja ho vaig explicar amb detall en una altra col·laboració. Una altra, l'any passat varen arribar a Cuba, en vols directes des dels Estats Units 324.000 visitants.

També el 2010 es varen enviar a Cuba des dels Estats Units -essencialment com ajut de cubans expatriats a les seves famílies a Cuba, afamades pel comunisme- més de mil milions de dòlars. Representaren el 35 per cent dels ingressos externs anuals de Cuba. Quants diners arribaven a França d'Anglaterra durant el bloqueig continental que es va merèixer l'imperialista Napoleó? Potser cap lliura, ni una. Allò era un bloqueig i la resta és demagògia.

Ara Cuba importa el vuitanta per cent del que consumeix. O sigui que pràcticament no produeix res. Un autèntic bloqueig mataria de fam tots els cubans en pocs mesos, cosa que ningú desitja, ja que ells són víctimes d'una tirania. Aquesta cauria immediatament si hi haguessin unes eleccions una mica lliures. Això és una obvietat, de la qual no sembla que CDC se n'hagi assabentat.

La darrera filigrana de la tirania castrista consisteix en acomiadar enguany mig milió d'empleats públics -de privats fins fa quatre dies no n'hi havia ni un- i un milió tres-cents mil més en els tres anys vinents. Cuba té onze milions d'habitants.

Hi va haver una afirmació pitjor per part del diputat de CDC. Va qualificar els Drets Humans -que molts, entre ells l'ONU considerem "universals"- d'"eurocèntrics". Va dir que no eren la principal preocupació dels ciutadans xinesos ni tampoc dels pobles poc desenvolupats. Per què s'està lluitant en el món arabomusulmà?

Era el final de la vetllada i no vaig tenir l'oportunitat de dir res, malgrat estar encès. No hi ha dret. No és tolerable que totes les maldats amb les quals se'ns ha ensarronat des del comunisme siguin assumides per CDC. Estem agafats entre el mall i el martell, que diuen els francesos. No m'invento res: a un departament totalment promaoista de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona -confiada per Jordi Pujol al PSUC- hi dominen les mateixes barbaritats. S'hi afirma que el poble xinès no està gaire interessat en els drets humans. Estem cuits per totes bandes, i sobretot estem fora del món decent.