Per sort, en les eleccions de casa nostra els vots compten. Electoralment, som una democràcia. Si no fos així es podria dir que estem a l'infern. Ara bé, la legitimitat que confereix el vot està atenuada per un sistema electoral pervers, on la tria dels polítics correspon a les cúpules dels partits, que imposen les llistes. Les eventuals primàries solen ser el vestit de seda de la mona.

Aquí, en les eleccions, la vàlua personal -excepte la del cap de llista- no compta. Per això, tenim i cada dia tindrem més un problema de líders. Està garantit que, en línies generals, molts dirigents actuals que són dolents seran substituïts per altres d'encara pitjors.

Això s'hauria de trencar per un lloc o altre. Però no pas amb el vell i fallit extremisme dels pretesos "indignats". En els llocs on el seu ideari d'ultraesquerra ha triomfat, tot ha empitjorat.

La diagnosi és fàcil: estem malament i podem anar a encara pitjor. Estava cantat. Per això fa molt de temps que ho he començat a exposar. Però mai com ara no m'havia trobat amb que ningú, absolutament ningú, no intenti contradir-me.

Per tant, en el drames polítics sol haver-hi alguna sortida. Se me n'acut una: pensar. Des de la Transició no s'ha fet gaire o gens. La prova rau que si hagués de recomanar llibres escrits i editats a Catalunya o a Espanya en resultaria una llista esgarrifosament curta. Alguns d'història (és a dir relatius al passat). Unes miques, encara menys, de temes concrets. Però poquíssims que pretenguessin donar una visió general de la nostra situació. Hi destacaria els del professor Alejandro Nieto, que, em sembla, només ha merescut crítiques favorables per part de la meva modesta persona.

Agafem el tema des d'un altre costat: ¿quants llibres espectacularment importants s'han publicat en el món, sobre la realitat contemporània i globalitzada, en els darrers decennis? Han estat milers, dels quals n'he llegit molts i en tinc a grapats. Són tants que em fan fora de casa.

És només per això que respecte a alguns temes potser jugo amb avantatge. Però és un avantatge inútil. No crec que tingui gaire utilitat social. En primer terme, perquè els servidors del desordre establert tenen molts més mitjans. En segon terme, perquè, com saben tots els científics una cosa es fer experiments en probetes - "in vitro" diuen els metges i biòlegs - o dur-ho a terme "in vivo", és a dir, en un organisme viu, o bé, atès el tema, aplicar-ho realment en la societat.

De tot això, aquí ni cinc. És així avui i serà així demà, perquè estem en una societat piramidal - és a dir poc democràtica - on des del poder polític s'ha aconseguit collar la societat, i en especial al pensament. Avui som una terra intel·lectualment erma. Qui gosi negar-ho pot fer riure, cosa que ens ha de permetre ser una mica optimistes, atès que anys enrere, quan el cofoisme rajava a dojo, et podien fer passar per boig.

En el curt termini, el calendari manarà. Hi haurà d'haver eleccions generals, perquè altrament Zapatero es desfarà, com un glaçó en una platja de la Costa Brava en ple agost. La pallassada ja no pot durar. Com més tardi a plegar, pitjor serà per al PSOE i també per a tots nosaltres, que quedem de paper d'estrassa quan recordem que un no-res com el personatge esmentat ha pogut governar, o fer-ho veure.

Ben segur que arribarà el PP. Seria desitjable que aquest anés vers el centre perquè ja ha quedat acreditat que des dels extrems, siguin de dreta o d'esquerra, no es va enlloc. Més aviat dit que fet.

Per assolir una necessària pacificació dels esperits caldria que hi hagués un terreny conceptual compartit per tothom. Algú el veu? Si el veu que ho digui. Però després haver-se posat un bon casc, perquè pot rebre pedregades des de totes bandes. N'hi prou de mirar algunes de les exclamacions que per qualsevol cosa es profereixen a Internet: nazi, feixista, espanyolista, traïdor, venut. La veritat és que n'hi ha una abundor tan gran -més que en altres llengües- que suposo que ja ningú s'ofèn gaire. De fet aquestes bajanades ratifiquen que estem en un buit conceptual, fàcil d'omplir amb grolleries. Estem perduts en un món que cada dia es fa més gran, mentre nosaltres ens empetitim. Algú - o alguns -en tenen la ?culpa.