Les escoles públiques catalanes superen el llindar de fracàs escolar considerat màxim pel Consell Europeu -del 15%- arribant al 20% en totes les competències avaluades per la prova de sisè de primària, amb percentatges de fracàs del 26,3% en català, del 26,5% en castellà, del 21,4% en matemàtiques i del 26,6% en anglès.

En roda de premsa, la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha explicat que els resultats de la prova de sisè, tot i mantenir aquestes diferències entre les escoles públiques, concertades i privades, ha mostrat millors qualificacions que en anys anteriors en totes les competències.

Tot i que en totes les competències els alumnes de la pública tenen un fracàs escolar superior al 20%, aquesta tendència ha registrat un descens, especialment destacat en anglès, respecte al curs passat, de manera que les escoles públiques estan disminuint any rere any el volum d'alumnes en risc de fracàs escolar.

D'altra banda, les escoles concertades i privades obtenen millors notes, ja que per competències, els nivells de fracàs escolar en català són del 16,5% i 16,8%, respectivament; en castellà són del 15,4% i el 10,3%; en matemàtiques ascendeixen al 13,8% i al 10%, i en anglès sumen el 14,2% i el 3,9%.

Més enllà d'aquesta comparativa, els resultats de la prova del 2011 han millorat en totes les competències les dades dels anys anteriors, com per exemple en català, on s'ha obtingut una nota mitjana de 77,2 punts -respecte al 73,7 de l'any passat-, sent la comprensió lectora la competència que més ha millorat, i l'expressió escrita l'assignatura pendent, ha explicat el president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateu.

També en castellà s'ha observat la mateixa tendència, ja que a partir d'una puntuació de 73,6 -que millora els 71,2 obtinguts el 2010-, la Conselleria d'Ensenyament ha constatat que l'expressió escrita és una "matèria pendent" en la qual cal incidir a les aules.

En matemàtiques s'ha donat el canvi de tendència "més fort", passant d'uns 78,2 punts el 2010 a uns 89,9 aquest curs, i a més, els exercicis de numeració i càlcul han experimentat una gran millora, mentre que cal incidir en els exercicis d'espais, formes, mesures i relacions i canvis.

"No hi ha relació directa" amb la sisena hora

Aquestes xifres han servit a la consellera per interpretar que la supressió generalitzada de la sisena hora de Primària no influirà en els resultats de l'any que ve: "Sabem que no hi ha relació directa", ha sostingut Rigau, qui ha instat a veure amb esperança i optimisme els resultats positius de la prova per seguir avançant gràcies a les hores d'atenció individualitzada que hi haurà el proper curs.

La consellera ha remarcat que les competències bàsiques "han de poder assumir-se en les cinc hores obligatòries", i ha afegit que no es pot seguir amb el 'cafè per a tots', sinó que s'ha d'implantar la 'cirurgia fina' a cada estudiant a partir de la informació obtinguda de cadascuna de les proves.

"No és un problema de nombre d'hores, sinó d'un canvi de consciència", ha afegit Mateu, qui ha considerat que aquesta millora dels resultats pot tenir a veure als professors, que es prenen "més seriosament" la prova i al fet que les escoles han assajat prèviament els exàmens d'altres anys, de manera que, molt probablement, s'incorporaran canvis en els criteris de correcció i d'avaluació.

Els estudiants que no hagin superat satisfactòriament la prova de sisè de Primària hauran de fer "obligatòriament" deures d'estiu personalitzats que trobaran a l'anomenada Carpeta d'aprenentatge, a més de signar una carta de compromís i presentar els deures fets al seu tutor de primer de Secundària, que els tindrà en compte en l'avaluació del curs.

Aquesta carpeta contindrà, en un portal personalitzat, exercicis sobre les àrees de català i castellà, i al final de l'estiu l'estudiant podrà avaluar-se a si mateix.