El Govern preveu destinar 1,3 milions d'euros a un nou sistema de beques per als universitaris amb menys recursos. Es tracta de les beques Equitat, els criteris de la qual encara estan per decidir però que es centraran en els nivells de renda i els límits seran superiors als que marca l'Estat. L'estudiant que hi tingui dret pagarà només el 50% de la matrícula dels seus estudis. La Generalitat obtindrà els fons per aquest sistema gràcies a l'augment de quatre punts per sobre de l'Índex de Preus de Consum (IPC) dels preus públics universitaris, dels quals destinarà el 25% a les beques. A més, també impulsarà les ajudes al Rendiment Acadèmic, que subvencionarà els estudiants amb millor expedient.

El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, i el secretari general d'Universitats, Lluís Jofre, han presentat aquest dimecres les bases que han de servir per establir un nou sistema universitari català que afronti la crisi econòmica i el faci més eficient. El nou model està basat en sis eixos: la reestructuració de l'oferta educativa, un model català de personal acadèmic, impulsar serveis comuns, una nova política de preus i beques, un nou model de governança i les universitats com a motor de desenvolupament del país.

El pressupost de la Generalitat per a les universitats serà de 887,3 milions d´euros per al curs 2011-2012, 143 milions menys que el 2010. Per àrees, l'únic apartat que augmenta és el de programes d'incentius a la millora acadèmica, que passa de 10,6 a 16 milions. En l'àmbit general, la part de transferències ordinàries es redueix de 849,2 a 695,7 milions d´euros però creix el finançament variable per objectius, passant de 42 a 51,3 milions.

Aumgenta el preu de les assignatures

En l'àmbit de preus públics, Castellà ha confirmat que la proposta de decret de preus de la Secretaria per al proper curs contempla un augment del 7,6% del preu per crèdit, equivalent al 3,6% de l'IPC interanual més els quatre punts màxim que permet el govern espanyol. Els preus dels màsters en canvi augmentaran només aquest 3,6%.

Si finalment s'apliquen aquests canvis (el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d'aprovar la proposta a finals d'aquest mes) el preu del crèdit de les titulacions de coeficient A, com Dret i Administració i Direcció d'Empresa, passaria de 14,09 a 15,16 euros; en les de coeficient B, per exemple Arquitectura, de 19,94 a 21,46 euros; i en les de coeficient C, com Medicina i Infermeria, de 22 a 23,73 euros. Tot plegat, una diferència d'entre 64 i 100 euros en el curs complet.

La proposta també contempla no apujar finalment el preu de les assignatures per aquells estudiants que repeteixin per primera vegada, però si per als que es matriculen per tercera o quarta vegada, casos en que el coeficient multiplicador del preu passarà de l'1,8 actual al 3.

Castellà ha defensat que els estudiants aportin més al sistema públic universitari i ha recordat que fins ara només paguen l'11,4% del cost total dels seus estudis. El secretari ha reclamant a l'Estat les competències per poder marcar els preus públics, ja que ha considerat que si Catalunya subvenciona el sistema hauria de poder posar també els preus.

Ha defensat però que aquest augment va acompanyat de la creació de dos nous tipus de beques i ha recordat que és la primera vegada que es creen ajudes a Catalunya, a les que tindran accés estudiants que queden fora de les convocatòries estatals. A més de les d'equitat, el Govern ha de decidir encara l'aportació per a les ajudes que premiaran al millors estudiants. Aquesta tipologia s'establirà el proper curs com a "prova pilot" i tindrà un fons "discret".

A més, d'aquestes subvencions, els estudiants podran pagar mensualment la matrícula, mentre que fins ara només podien fraccionar-ho en dos cops.

Menys professors permanents i més serveis comuns

Les bases del nou model també contemplen que les universitats redueixen els professors funcionaris i a partir d'ara només contractin aquells professors excel·lents i potenciïn la figura del personal de suport. La idea és vincular aquesta contractació al programa Serra Húnter, per contractar segons criteris d'excel·lència internacional.

Castellà ha explicat que l'objectiu és establir un model amb "menys professors permanents però més excel·lents i per a la resta d'activitats utilitzar les figures de suport amb més flexibilitat i rotació".

En l'àmbit del professorat, també ha informat que només preveuen substituir el 50% de les 2.500 jubilacions que estan previstes en els propers deu anys. Ha assegurat que això sumat a la promoció de les jubilacions anticipades hauria de permetre que les universitats complissin que el capítol 1 de despeses de personal no superi el 90% del total.

Actualment això no passa i la mitjana d'aquest capítol arriba al 114%. Per això Castellà ha anunciat que les universitats que no ho compleixin hauran de presentar un pla de viabilitat per arribar a aquest objectiu en els propers quatre anys.

Una altra línia estratègica és impulsar els serveis comuns i consorciats, com per exemple establir sistemes d'informació comuns, fomentar la mobilitat del Personal d'Administració i Serveis (PAS) i del Personal Docent i Investigador (PDI), tenir la mateixa central de compres i un subministrador energètic, de neteja i de seguretat comú, entre d'altres.

Un 10% menys de màsters

Castellà ha explicat que l'oferta de màsters es reduirà un 10% el proper curs i un 20% el curs 2012/20123. Aquesta decisió s'ha pres després d'observar que hi ha un 35% dels 442 màsters que s'oferien aquest curs que tenen menys de 55 estudiants. L'objectiu és fer el mateix amb els graus, reduir aquells que tinguin menys demanda o que es repeteixen entre universitats, tot i que Castellà ha explicat que aquesta revisió durarà dos anys.

També s'impulsarà un nou model de governança perquè l'actual "dificulta la presa de decisions" per la qual cosa es crearà al juliol la comissió que haurà de treballar durant un any per arribar a un nou model. En aquest grup hi participaran representants dels estudiants, el rectors, els consells socials, els sindicats, les patronals i els partits polítics.

D'altra banda, Castellà també ha dit que s'activaran polítiques per enfortir l'ocupabilitat dels graus i màsters, millorar la qualitat docent, promoure doctorats en empresa, impulsar l'intercanvi de professors i professionals entre l'àmbit acadèmic i l'empresa i, en definitiva, convertir les universitats catalanes siguin en deu anys "un eix estratègic" de país. El secretari ha considerat que la societat ha d'entendre que s'ha d'invertir més en ensenyament superior públic i preveu que si es compleixen les bases presentades aquest dimecres la universitat pública catalana sigui líder tant en l'àmbit europeu com internacional.