La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha defensat que la reducció del 7,4% del pressupost de la seva àrea està per sota de la mitjana de departaments, cosa que demostra que Ensenyament és una "prioritat" per al Govern. En sessió parlamentària, Rigau ha salvat els comptes amb el rebuig de les esmenes a la totalitat presentades per PSC, ICV-EUiA, ERC, C's i SI. La consellera ha explicat que la major part de la reducció es concentra en el capítol d'inversions (31,5%) i transferències corrents (8,51%). La consellera ha assegurat que la prioritat ha estat mantenir la plantilla docent per poder atendre els 27.000 nous alumnes i que les infraestructures no són urgents.

Seguint aquestes dades la consellera ha considerat que la retallada final del Departament no és del 7,4% sinó del 4,7%, amb una xifra final de 4.894,3 MEUR. Ha defensat també que el pes del pressupost de la conselleria és del 20,7% (23.644,3 euros), un 0,8% més que el 2010. Rigau ha explicat que la disponibilitat final dels pressupostos es veurà afectada per compromisos i acords ja contrets anteriorment.

Manteniment del personal

El 60,59% del pressupost es destinarà al capítol 1, el de personal, amb una dotació final de 2.965,6 MEUR, un 5,1% menys que l'any passat. Amb aquesta quantitat es garantirà una plantilla de 71.650 docents i 6.807 persones d'administració i serveis.

La consellera ha defensat que davant la situació d'austeritat han decidit prioritzar en personal i no en infraestructures i per això, de cada 100 euros destinats al pressupost 80 estan assignats a personal. Ha recordat que s'ha signat un acord d'estabilitat per a 2.525 interins i que s'han convocat 1.245 places de funcionaris de Secundària.

La consellera ha aprofitat també per defensar l'eliminació quasi general de la sisena hora a la Primària, ja que ha assegurat que això, sumat a l'increment d'una hora de feina més per als professors, equival a 5.000 dotacions més per atendre els nous alumnes.

Persones abans que infraestructures

Presentant aquestes xifres Rigau ha defensat que s'han prioritzat les persones i no les infraestructures. Així, el capítol d'inversions patirà una reducció del 31,5% i tindrà una dotació final de 157,7 MEUR. El pes d'aquesta partida dins del pressupost és del 3,22%.

A més, Rigau ha explicat que el 73% d'aquests diners s'hauran de destinar a l'aportació a GISA per obres que ja estaven iniciades a 54 centres, dels quals 28 s'acabaran aquest any.

L'oposició li ha criticat aquest aspecte i li ha demanat que assumeixi els compromisos. Rigau ha contestat que s'ha trobat algunes obres adjudicades "cinc dies abans" de les eleccions al Parlament i sense aportació econòmica. Per això, ha assegurat que els barracons s'aniran reduint al llarg dels anys però que amb la situació econòmica actual la prioritat són els professors i els alumnes i d'aquests depèn la qualitat educativa, i no tant de les infraestructures.

A la sala hi eren presents representants d'Associacions de Pares i Mares (AMPA) de Badalona que reclamaven la construcció d'obres que estan projectades.

Un 10% menys de despeses corrents

Rigau ha concretat que la reducció final de la transferència del Govern als centres per a les despeses corrents, com l'aigua o la llum, serà d'aproximadament un 10%. Fins ara els instituts han rebut el 80% del pressupostat a l'espera de l'aprovació final dels pressupostos i ha assegurat que quan estigui superat aquets tràmit es completarà la inversió i la retallada final serà "del 10%".

El capítol de transferències corrents també disminueix un 8,51% amb una dotació final de 1.390,6 MEUR. La consellera ha destacat que el 75% es destina als concerts educatius (la part que la conselleria paga a les escoles concertades), que també es redueix un 4,58% respecte a l'any anterior que prové majoritàriament de la rebaixa d'un 5% del sou dels treballadors igual que el dels funcionaris.

D'altra banda, ha detallat que el capítol de transferències als ens locals comptarà amb 46,6 MEUR i que s'ha fet un gran esforç per mantenir-lo. Tot i això no ha concretat si es mantindrà l'acord de l'anterior govern de dotar amb 1.800 euros per plaça d'escola bressol municipal.

Tant la diputada d'ICV-EUiA, Dolors Camats, com d'ERC, Ana Simó, li han reclamat en diverses ocasions si es mantindrà o no. La consellera ha contestat que l'acord assenyala que el manteniment de l'aportació "es condiciona a l'existència de crèdit adequat i suficient", per la qual cosa ha dit que fins que no s'aprovin els pressupostos no es podrà concretar.

Pressupostos injustos

El diputat del PSC Daniel Font ha considerat que el pressupost presentat és "limitatiu i restrictiu" i no aconsegueixen quadrar les necessitats de contenció amb prioritzar l'ensenyament. "Han sucumbit a la tisora", ha declarat. Font ha rebutjat que el tripartit ja va fer una primera retallada el 2010 i ha assegurat que el 2011 és el primer any que el pressupost d'ensenyament disminueix.

Per a Camats, els ha qualificat "d'ineficaços, injustos i deslleials". La diputada ha considerat que hi ha un "error de partida" que és posar la prioritat en la reducció del dèficit "de manera obsessiva" i ha defensat que hi ha altres maneres de fer contencions pressupostàries.

La diputada d'ERC Ana Simó s'ha preguntat com farà compatible la lluita contra el fracàs escolar amb la reducció dels pressupostos i l'ha acusat de retallar gairebé un 50% les beques i ajudes a l'estudi. El curs anterior es van donar més de 62.000 beques i aquest any, segons ha dit Camats, es donaran unes 59.000. Rigau ha contestat que s'està a l'espera de les transferències de l'Estat i que quan aquestes arribin es veurà que no hi ha una reducció en aquest aspecte. De no arribar, es faran "els moviments de partides" necessaris.

Des de C's, Albert Rivera ha considerat que en època de crisi econòmica s'han de prendre mesures excepcionals però ha criticat que aquestes no han de començar per àmbits com ensenyament i salut. El diputat SI Toni Strubell ha sentenciat que "la raó de la crisi és l'expoli fiscal" i ha lamentat que CiU hagi optat per negociar els pressupostos amb el PP.