La sisena hora ha costat un total de 497.711,9 milions d'euros des de que es va iniciar la seva aplicació el curs 2006-2007. Aquesta és la conclusió a la que arriba l'estudi sobre el cost d'aquesta mesura que va encarregar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per donar compliment a part de la moció aprovada pel Parlament que l'instava a no eliminar la sisena hora el proper curs en els centres públics. A més, l'estudi sobre l'impacte de fer una hora lectiva més assegura que la millora en els resultats dels alumnes que superen totes les àrees és "relativament petita". Els increments sobre els alumnes que superen totes les àrees augmenten entre 1,5 i 3,11 punts percentuals més segons el cicle.

Els resultats exposen que el curs 2006-2007, quan 1.103 escoles van iniciar l'aplicació de la sisena hora, un 89,67% dels alumnes de cicle inicial superaven totes les àrees, el 2007-2008 eren el 91,04%, el 2008-2009 el 92,76% i el 2009-2010 el 92,73%. Per tant, entre el primer curs d'aplicació i el passat l'increment és de tres punts percentuals, tot i que la conselleria ho calcula tenint en compte el curs 2007-2008 i restant la millora que ja es registrava entre el trienni 2003-2006, quan no s'aplicava la mesura.

Així, en el primer trienni l'augment dels alumne que superen totes les àrees és de 0,07 i en el segon (2007-2010) d'1,69. L'estudi conclou que la millora que es pot adjudicar a la sisena hora és d'1,62 punts percentuals (el resultat de restar 0,07 a 1,69). Per tant, l'informe assegura que el número d'estudiants que aproven totes les matèries va créixer 1,62 punts percentuals més gràcies a l'aplicació de la sisena hora.

L'estudi considera aquesta millora "relativament petita" ja que per exemple en un centre de dues línies amb cinquanta alumnes menys d'un alumne supera totes les àrees quan s'aplica la sisena hora.

El cicle mitjà és el que registra un augment més destacat, de 3,18 punts percentuals més. Així, el 2006-2007 un 83,77% dels estudiants aprovaven totes les matèries i el 2009-2010 ho feien el 88,39%. En el cas del cicle superior, l'augment és d'1,64 punts percentuals i mentre el 2006-2007 el 78% superaven totes les assignatures, el 2009-2010 ho feien el 82,48%.

L'estudi també es fixa en els centres privats, que ja aplicaven la sisena hora, i on l'augment dels alumnes que aproven tot és d'1,68 punts percentuals en el cicle inicial, 1,33 en el mitjà i 1,84 en el superior. El text apunta que aquests centres parteixen de resultats acadèmics superior i, per tant, "la dificultat d'aconseguir millorar és més alta".

"No queda demostrada" la millora

En les conclusions de l'estudi de l'impacte, elaborat per la Subdirecció General de la Inspecció, s'afirma que "no queda demostrat que els centres que apliquen la sisena hora obtinguin millors resultats que els que no l'apliquen ja que en comparar aquells que el 2007-2008 l'aplicaven i els que no , els resultats acostumen a ser millors entre els segons.

Per exemple, en el cicle inicial el 91,04% dels alumnes de l'escoles públiques amb sisena hora superaven totes les matèries, mentre que entre els que no feien aquesta hora extra el percentatge de superació és del 94,41%. Al cicle mitjà aquests percentatges són del 85,33% entre els que si i del 91,85% entre els que no, i de 80,3% entre els que si que feien sisena hora i 86,32% entre els que no.

500 milions d´euros invertits

Pel que fa a l'estudi del cost, la conclusió final és que des del curs 2006-2007 la Generalitat ha invertit gairebé 500 milions per tal que progressivament els centres públics instauressin la sisena hora. Part d'aquest creixement s'explica per l'augment de la plantilla docent, passant de 1.792 mestres el curs 2006-2007 als 2.831 d'aquest darrer curs, el que suposa un increment del 4,2%.

Per capítols, el primer curs d'aplicació de la mesura la despesa en plantilla era de 63.283,8 milions d´euros, en substitucions de 3.733,7 milions i en monitors per als alumnes d'educació infantil amb germans a primària que feien sisena hora de 4.198,1 milions. El 2010-2011 aquestes quantitats eren de 104.351,7 milions, 6.887,2 milions i 8.590,2 milions.

En termes generals, es va passat d'una despesa de 71.215,6 milions d´euros el primer any d'aplicació a 119.829,2 milions el 2010-2011. En el cursos intermitjos, els increments de la despesa tenint en compte tots els àmbits va ser de gairebé un 27% el curs 2007-2008, un 17,2% el 2008-2009, un 4,1% el 2009-2010 i un 8,6% el 2010-2011, fins arribar als 497.711,9 milions d´euros de cost total.

El 16 de juny el Parlament va aprovar una moció que instava al Govern a mantenir la sisena hora en tots els centres públics d'educació primària durant el curs 2001-2012. La moció va rebre els vots a favor del PSC, PPC i ERC. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va comprometre a presentar l'estudi sobre el cost i l'impacte de la mesura, tal i com també incloïa la moció, però va defensar la seva eliminació. A més, va confiar que els resultats de l'estudi provocarien "replantejaments" en les formacions polítiques.